dissabte, 21 de juny del 2008

Arriba la calor...


Sembla que ja ha arribat l'estiu, la calor ja apreta i el cos sua.
He pensat que calia alguna cosa refrescant,...una mica de psicobloc,...encara que veient aquest video les mans no et deixen de suar i el cor fa algun salt extrany....una via increïble en un marc fantàstic,...per cert,...no hi ha doble, ni tampoc triple,...és el mateix Sharma qui balla ingràvit.

Que ho disfruteu!!



dissabte, 14 de juny del 2008

Escalades per les illes britàniques (II), Portland, LLamberis




Portland ofereix, amb les seves gairebé 1000 vies, un dels destins més importants de les illes britàniques on practicar una escalada de tall esportiu perfectament equipada.
Es tracta d'una enorme barrera en forma d'acantilats que voregen el mar durant quilometres.
Hi trobarem tot típus de graus i varies orientacions amb predomini de cares sud.

L'escalada transcorre generalment sobre plaques verticals o lleugerament desplomades amb predomini de regletes i algun forat. En general escalada sempre molt tècnica on es fa del tot imprescindible un bon ús en la tècnica de peus.

Un dels trets més representatius d'aquest lloc és sens dubte el típus de roca (una alternaça de calcari tou típus arenisca i un calcari més sòlid) i la seva curiosa estructura (bandes horitzontals que deixen veure els diferents estrats de sediment marí).


Una bona forma de visitar aquesta escola és agafant un dels nombrosos vols que la companyia Ryanair ofereix des de Girona a Bournemouth. D'aquí s'arriba per carretera (depenent del trànsit) en aproximadament una hora a la població de Portland.


D'entre tots els sectors, són de visita obligada el Blacknor Far South i la Battleship area. Magnífiques vies de tots els graus i fins a 35m d'alçada faran les vostres delícies.

Per acabar us suggereixo anar a fer una caminada per la pedregosa platja de Fortune's Well. (fins a 22 kms de platja plena de còdols de totes les mides!!)


BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.


Llamberis

Una altra seu important de l'escalada tradicional anglesa emplaçada al bell mig d'una vall muntanyosa on s'hi troben varies de les millors escalades sobre roca doloritica del nord de Gales.



Hi predominen vies de varis llargs però també podrem trobar vies d'esportiva i zones de bloc.

Un dels sectors més emblematics és el Dinas Cromlech. Emplaçat en un mirador privilegiat sobre la vall ofereix varies vies de renom com Lord of the flyes, un E6 6a de 40m sobre una paret minada de forats on les proteccions són dificils de trobar.





Un altre sector d'importancia és Esgair Maen Gwyn. La joia d'aquesta paret lleugerament desplomada és sens dubte King Wad, E5 6b, una espectacular via que discorre sobre una aresta desplomada molt fotogènica. Generalment aquí les vies són força físiques, i més si es té en compte el desgast que comporta haver-se d'autoprotegir correctament sobre desplom.


En Rob a l'esperó final de King Wad, E5 6b


A banda d' aquests dos llocs val la pena apropar-se a els diferents Slate Quarries o el que és el mateix canteres de pissarra avui en desús on s'hi ha equipat vies sobre plaques lleugerament tumbades. L'escalada aquí és hiper-tècnica, doncs les preses per mans i peus són molt obligades i petites i fora d'aquestes l'adherència sobre la placa és gairebé impossible.


Una de les canteres més singular és la Vivian quarry




Per cert, a Llamberis s'hi troba l'empresa galesa de material de muntanya i escalada DMM.

dilluns, 2 de juny del 2008

Escalades per les illes britaniques (I), Tremadog, Pembroke





Aquest és el paradís per els amants de l'escalada a protegir en el seu sentit més ampli. Els atractius parabolts i les reunions a prova de bomba desapareixen per donar lloc a l'escenari del repte i del compromís. No caure serà la norma bàsica (si és que volem continuar escalant...) i descobrir on i com protegir-se tot un art i una estrategia.

Si a tots aquests ingredients hi sumem una dificultat tècnica, tenim la combinació perfecta per que l'adrenalina comenci a fluir i les mans ens comencin a suar. Estem parlant de l'escalada tradicional anglesa o Trad climbing.

Si l'escalada en sí és particular el grau anglès també ho és. La graduació en aquest típus d'escalada es desglossa en dues parts. Pe una banda el grau E (dóna l'idea general de dificultat tenint en compte factors com el compromís, l'exigència psicològica i la dificultat tècnica de l'escalada) i per l'altra el grau tècnic que indica la duresa màxima del moviment més dur. Així, per exemple, E6-6a ens donaria un grau d'exposició 6 (alt) i un grau de duresa tècnica equivalent a 7b+ (grau francès).

Taula de conversions:
E1.........5a,b,c..............F6a
E2.........5a,b,c/6a........F6a+, 6b
E3.........5b,c/6a...........F6b+
E4.........5b,c/6a,b........F6c,6c+
E5.........5c/6a,6b,6c....F7a,7a+,7b
E6.........6a,b,c..............F7b+,7c,7c+
E7.........6b,c/7a...........F8a,8a+
E8.........6c/7a..............F8b,8b+

Per fer-se una idea, un 6a dels nostres seria similar a un E1 molt fàcil de protegir, però només per algú familiaritzat i entrenat amb la col.locació de material (friends, tascons,...) i capaç a la vegada d'assumir les exigències tals com la bona/mala qualitat de la roca, saber-se orientar per trobar la lína,...etc.


Pembroke
Les escalades als penyasegats són la tònica general a Pembroke. L'estratègia per escalar aquí és baixar rapelant fins a la base del penyasegat ( Cal prestar atenció especial al règim de marees doncs més d'un ha sortit nedant). És important conèixer el punt exacte on efectuar els ràpels doncs en la majoria dels casos no disposarem de cap punt de referència. Així doncs cal equipar amb el nostre propi material per accedir-hi.

Com us podeu imaginar l'ambient és força salvatge en dies de vent i mala mar, doncs estarem escalant amb el mar com a peu de via.



En Jason a Lucky Strike E2 5b, la gran clàssica a Rusty Walls.



Tremadog
Un clàssic de l'escalada tradicional al nord de Gales. Infinitat de sectors d'ecalada sobre roca doloritica d'una adherència sorprenent.
Un dels sectors més concorreguts és sens dubte el Craig Bwlch y Moch. Bona aproximació (5min), vies fins a 50m de recorregut, un càmping i una cafeteria a tocar fan d'aquest racó un bon camp base per passar-hi uns quants dies.




Per casualitat varem poder presenciar l'intent d'encadenar a vista una de les vies més famoses compromeses i dures del sector de mans de l'escalador belga Nicolas Fabrese, Strawberries E6-6b. Li va faltar molt poc però va caure. Fins a data d'avui cap escalador ha aconseguit encadenar-la a vista.

























Escalar a Eslovènia

Eslovènia és un petit país de de l'europa central membre de la Unió Europea des del 2004. S'independitzà de l'antiga Yugoslavia el 1991 i consta amb una població d'aproximadament 2 milions d'habitants.



El plantejament d'aquest viatge, a banda de fer el turista, consistia en conèixer les 3 principals zones d'escalada del país:

-Osp, Misja Pec, Crni Kal

-Kotecnik

-Bojinjska Bela


Després d'arribar a l'aeroport de Treviso (Itàlia) varem llogar un cotxe per arribar en poc menys de 2 hores al nostre primer camp base, la petita població d'Osp.



En un radi de 4 km teniem 3 grans sectors on posar a prova les forces. El primer assalt el varem fer a Misja Pec, un enorme esboranc de calcari carstic amb gairebé 200 vies perfectament equipades amb una orientació predominantment sud.





L'escalada aquí no és fàcil doncs la graduació no regala rés, tacte patinós per la gran freqüentació d'escaladors vinguts d'arreu, alta humitat degut a la proximitat del mar,una orientació sud...en fi, que de seguida varem adornar-nos que calia tocar de peus a terra i no ser massa optimistes en encadenar grans dificultats. El lema va ser intentar escalar moltes vies a vista i així ho varem fer.

L'escalada a Misja Pec requereix un procés d'adaptació. Vies normalment de força i resistència sobre xorreres, regletes i plans en un mur gairebé sempre desplomat. Un dels grans avantatges d'aquest lloc és que permet continuar escalant encara que plogui, tal com varem poder comprobar en més d'una ocasió.

En Juaki a Tortuga, 7b

Destaquen línies de gran bellesa com, Kindergarten 7a+, Figa 7b+, la estètica Rodeo 7a i la seva veina Pticja perspectiva 7b, la tècnica Hugolina 7b+, la regletera Platfus 7a+, la desplomada Runo 7b+ ,...etc.


En els dies de repòs és fàcil, si es disposa de cotxe, de visitar les poblacions de la costa com Koper (Capodistria), Izola, Portoroz per fer una mica el turísta o bé l'opció d'entrar en territori croata. (És necessari portar passaport, doncs Croacia no pertany a la UE).


El port d'Izola

L'escalada a Osp és semblant a aquella de Misja Pec tot i que potser la roca no és tan patinosa i hi córre més l'aire. Aquí podrem alternar varis sectors depenent de l'orientació.


En Juaki a la dura Moskitos wall, 7b+

Les parets d'Osp formen un veritable anfiteatre sobre el poble i tindrem opció d'escalar-hi fins i tot vies de varis llargs fins a 200m de recorregut.


En destaquen 2 sectors molt bons; Banje i Babna



Toti a Kameleon 6c+

Moltes vies bones!! Indijanka 6a+, Jonathan Livingstone 7a, Galeb 7b, Porocna noc 7b+/c, Jonagold 7c, Si puo fare 7b, Dalec stran je sodni dan 7b, buena suerte 7b+,....

Per cert! aneu amb compte amb els mosquits,...que piquen!!

Crni Kal no ens va atreure massa, potser per que el dia era massa calurós i no hi convidava gaire a escalar.


Una de les moltes parets de Crni Kal

Malgrat el peu de via és força ombrívol, si hi toca el sol l'escalada pot esdevenir tot un patiment ja que es tracta d'una escalada sobre placa i molt tècnica. Cal escollir un bon dia x acostar-s'hi.

Després d'uns dies a la zona d'Osp varem dirigir-nos cap a Koteknic, a 2 hores de cotxe.

Les pluges de l'última setmana pronosticaven la possibilitat de trobar moltes vies molles però tot i així varem poder escalar.

Koteknic és un lloc idílic enmig d'una frondosa fageda. Molt ombrívol i tranquil amb un calcari de qualitat Hi trobarem gran varietat de vies i graus. En destaca el sector Oboki. Aquí les vies són generalment dures (7c-8b) i desplomades.

La tenebrosa bauma del sector Oboki


En destaquen Guernica-specialist 7c i la seva variant directa Guernica 8a.


De tornada de Koteknic varem fer escala a la capital, Lubliana, per tot seguit dirigir-nos cap a Bled, ja en zona de Bojinska Bela.


Lubliana té un gran encant: una ciutat tranquil.la envoltada per canals, moltes zones peatonals i un castell fortificació encimbellat dalt d'un turó amb vistes esplendides sobre la ciutat.(s'ha de pagar per accedir dalt la torre).



BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.


Amb una jornada en varem tenir prou pre fer-hi una visita. Una nova zona d'escalada ens esperava per ser descoberta.


El nostre destí era Bled, un dels racons més turístics d'Eslovenia, centre alpí d'activitats esportives com senderisme, bicicleta, llacs on passejar amb barca, excursions a cavall,...i obviament escalada. Tot això, juntament amb una gran oferta turística d'allotjaments i càmpings, fan d'aquest racó un bon lloc on passar-hi uns dies.




A 3km de Bled hi trobem la població de Bojinjska Bela i a escasa distància un dels sectors estrella, Kupljenik.



Hi predominen vies verticals o lleugerament desplomades d'un calcari gris exel.lent. Lloc tranquil, silenciós i ombrívol que us deixarà un bon record.

Mikel escalant Samba 7a, al sector Kupljenik

Hi ha alguna línia excepcional sobre fissura que no cal perdre's.


Destaquen The show must go on 7a+/b, Samba 7a, Rumba 6c, Poper in sol 7b+


Per acabar la nostra gira per terres eslovenes varem acabar visitant el Parc Nacional del Triglav, tota una reserva natural al bell mig dels alps julians.

És un dels parcs més antics d'europa i aquí es troba el cim més alt d'Eslovenia, el Triglav, amb 2864m.




BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare