GRAVETAT LÚDICA

Madagascar, escalada a l'illa continent (II)

2009-09-12T07:43:00.000-07:00

Diego Suárez, Antsiranana pels locals, és una petita i tranquil.la ciutat costera situada a la costa nord de Madagascar. Envoltada per aigües color safir, cocoters i platges d’arena blanca és un petit paradís on l’escalada també hi té protagonisme.

A pocs kilòmetres d’aquest nucli “turístic” hi trobem varietat de zones d’escalada esportiva estil “kalymnos”, és a dir, desploms, sostres, degotalls, forats i preses de tots els tamanys on poder flirtejar amb la gravetat.
Són franges de roca calcaria d’orígen càrstic d’una puresa inusual. Parets que emergeixen d’una exuberant i tupida vegetació que durants anys i anys ha mantingut aïllades de les mans de l’escalador aquestes peculiars formacions.
El port de Diego Suárez. Al fons les acolorides parets de la "Montagne des Français"

Un típic "xiringuitu" local

Gràcies a gent com Gilles Gautier, Mathieu Delacroix, Michel Piola, autèntics pioners i descobridors de l’escalada a Madagascar, que avui és possible d’escalar en aquest lloc.

Diego Suárez doncs, presenta 3 zones d’escalada ben diferenciades:

- L’arxipelag de Nosy Hara.
- Perroquets
- La montagne des Français

Un petit camaleó,...un habitant comú dels boscos de l'entorn

A excepció de l’últim, per accedir als restants sectors cal certa logística i organització ja que són llocs força remots i cal procurar-se un bon mitjà de transport. Caldrà doncs contactar amb alguna agència local com per exemple Newsearock, per tal que ens facilitin l’accés bé amb 4x4, amb barca o bé una combinació de tots dos. A la seva pàgina web hi podreu trobar molt bona informació de tot típus:

http://www.newsearoc.com/

L'espectacular i fotogènica"Tropical Night", 6b+ (Montagne des Français)

La “Montagne des Français”, amb les seves gairebé 200 vies i varietat de graus (IV-7c+), és doncs el sector que ens queda més pròxim a Diego Suárez. (8km)
És un mur molt ben esculpit, amb diferentes orientacions on hi trobarem també algunes vies llargues espectaculars i desplomades(màxim 5 llargs de corda).
En destaquen sectors com la “Grotte des pintades”, “Profil des Brigands” o el barranc de “Libertalia”.

"Le radeau de la méduse", 7a+ (Montagne des Français)

"La crabe qui voulait voir la mer", 7a+ ,...imprescindible pels amants del desplom

"Libertalia", 4 llargs de via sostinguda i desplomada sobre un calcari sorprenent

L’aproximació no és sempre evident, l’espesa vegetació que sovint es “menja” molts trams de camí juntament amb les particularitats d’aquest territori càrstic alenteix considerablement l’accés, almenys per primera vegada.
Des de la “Montagne des Français” s’obté una vista espectacular sobre la badia de Diego Suárez, amb el seu illot característic que li dóna un aire encara més exòtic.

Detall del mur de "Perroquets",....

No calen paraules....

Un 6a+ del tot espectacular al sector "Jurassik Park", (Perroquets)

"L'ile rouge", 7a (Perroquets)

Però no tot és escalada, molt pròxim a Diego Suárez trobareu infinitat d’activitats per donar repos al cos,...submarinisme, Kitesurf, pesca, excursions amb quad, senderisme, parcs naturals....i quan la calor us rendeixi, acabar en una centrica terrasseta, a l’ombra, amb una cervesa ben fresca al dits tot ensumant l’agradable i omnipresent olor a vainilla dels simpatics venedors ambulants...

Bones escalades!!

Madagascar, escalada a l'illa continent (I)

2009-09-05T08:04:00.000-07:00

Desconeguda per molts, ignorada per d’altres, Madagascar, la quarta illa més gran del planeta, situada al sud de l’ecuador just a l’altre costat del canal de Moçambic és sense cap mena de dubte un d’aquells destins temptadors i irreprimibles.
Cultura, tradició, gent, paissatge, flora i fauna exòtiques(Lemurs, camaleons)...etc. la fan un autèntic còctel d’emocions i vivencies.

Un Lemur espontani, el rei de les acrobacies.

Si hi afegim a més la possibilitat de poder escalar parets de roca granitica de fins a 700m d’alçada, d’escalar vies d’esportiva al més pur estil “Tailandia” però sense la seva xafogor, ni els seus mosquits ni les aglomeracions d’escaladors fent cua per probar la “perla”del sector,....si en definitiva us voleu literalmet perdre pel jardí de l’Eden i viure un “Climbing Trip” diferent, emocionant i exòtic....acabeu de topar amb la sol.lució, MADAGASCAR us espera.

Vista general del massis. Al centre l'imponent Tsaranoro

Per començar, cal fer-se l’idea que d’illa no en te res,...els 1600km de llarg pels seus 500km d’ample juntament amb una xarxa de carreteres escasa i degradada i un sistema de transport a “l’africana” fa que moure’s per Madagascar es converteixi sovint en la “cançoneta” aquella de no saber mai quan marxes ni quan arribes,...és a dir, l’aventura està servida.

Un típic Taxi-brousse,...amb capacitat per a a 25 persones i 1 tona de càrrega a dalt del sostre!!

Doncs bé, tot això per explicar que finalment després d’un llarg vol BCN-Paris-Illes Maurici-Illa Reunión-Antananarivo (Capital de Madagascar) + 2 dies de taxi-Brousse (Espècie de llauna de sardines amb rodes) per carreteres on la paraula velocitat no existeix i els metres recorreguts s’acaben convertint en quilòmetres arribem finalment al nostre primer destí,...el Parc nacional d’Andringitra.

En aquest petit racó de món, al bell mig de la plana malgatx, envoltat de petits poblats on la gent es mou en silenci i armonia amb l’entorn, sota les impressionants parets del Tsaranoro un se sent realment captivat per l’entorn, tot es fa més pur, més eteri,...el temps sembla aturar-se.

Dins el nostre petit bungalow de fang i fusta ens preparem impacients per l’escalada,...sentim aquelles pessigolles d’escalar per primera vegada en un lloc nou, una via desconeguda, una roca encara per palpar,...tot és incert i captivador a la vegada

Verticalitat a l'imponent Karambony

L’escalada al massis del Tsaranoro és un típus d’escalada sobre murs verticals o lleugerament tumbats on hi predominen les preses petites o molt petites, també adherències i fins i tot alguna xorrera, cosa poc habitual de trobar en parets de granet.
La roca, degut a la presència de liquens, és d’un granet molt acolorit, des del negre al groc, passant pel verd i l’ocre.
Generalment les vies estan força ben ambientades, amb un compromís sempre present, totes s’han obert des de baix i l’equipament acaba sent força escas en molts trams de tirada. Distancies entre seguros entre 5 i 8 metres és el més habitual, així que cal escalar ben “centradets” i anar amb compte amb moltes preses d’aparença fràgil.
La possibilitat d’utilitzar tascons i friends és del tot inexistent, això fa que els graus obligats s’hagin de tenir força presents a l’hora d’escollir un itinerari.
Es tracta, si es pot dir així , d’una escalada esportiva en “Big-wall” equipat.

Una primera via interessant per trencar el gel en aquestes parets és “Alien”, 500m 6ª, a la paret del Karambony. Un itinerari clàssic sobre placa en la primera part i més verticalitat en la segona que ens ajudarà a fer-nos una primera idea de la curiosa morfologia de la roca

"Alien", una bona via per començar a escalar.

De segon plat podem triar la gran “Pectorine” 250m, 6b a la paret del Lemur Wall. Més sostinguda i vertical que la primera, sobre un granet espectacular i abrassiu.

L'espectacular travessa al 5è llarg de la "Pectorine"

Just pocs metres més a la seva dreta hi trobem un magnífic itinerari obert el 2007 pel Luichy i el Carles Brascó, es tracta de “Tsarandonga”,250m, 7ª, 6b+ oblig . Molt bonica i agradable d’escalar, equipada amb generositat i amb algun llarg sobre xorrera negra. Molt recomanable.

I si el que volem és passar ja a l’acció podem agafar l’ esplendorosa i mítica “Out of Africa”, a la paret del Tsaranoro Kely. Una de les vies estrella del massis, que sigui pel seu recorregut, la seva posició, llargada, i estil d’escalada fan que sigui un “must” per tot escalador que arribi a aquestes contrades.
Són gairebé 500m d’escalada excepcional i amb ambient big-wall garantitzat. Cal anar a l’idea, el recorregut és entretingut i la baixada (a peu) és llarga i dificultosa degut a l’espesa vegetació.

"Out of Africa", Típic "bombu" on cal endevinar bé les petites preses

7è llarg de "Out of Africa", 6c+

Darrers llargs de "Out of Africa"

Trobem també 2 vies força interessants. Per una banda “La Croix du Sud”, 280m, 6a+, a les allunyades parets del Vatovarindry.
Per l’altra “Skolothorn +4”, 290m, 6c obligat, a la paret del Camaleon. Gran itinerari, poc repetit, amb gran dosi d’exposició i compromís. Ancoratges lluny,...o molt lluny. (10m). Això si,...granet negre excepcional i bones vistes sobre el massis del Tsaranoro.

El cim del "camaleon" il.luminat per les darreres llums del dia

"Scolothorn 4+",4rt llarg sobre roca negre increïble...

I després d'uns dies de fanatisme "Tapieru" el cos i el cocu demanen repòs,...és el moment de canviar de Rumb, el "Plan B" anuncia un altre "menu",...aquest cop a la vora del mar, calcari del millor, xorreres, degotalls, desploms....per pistes polsegoses deixem el gran Tsaranoro, els petits poblats, l'amabilitat i hospitalitat dels seus habitants i els somriures imborrables de tots i cadascún dels seus nens....Diego Suárez ens espera!!

Fent una mica "l'indiu"...

2009-08-01T03:33:00.000-07:00

http://www.elcorreo.tv/tu-tv-y-punto/puntazotv/hombre-mono-veloz-42507.html

MADAGASCAR...

2009-06-10T01:28:00.001-07:00

EUSKALERRIA

2009-06-06T10:36:00.000-07:00

Viatge, visita, escapada, sortida, incursió,...podriem posar-li molts noms a aquests cinc dies d’escalada per terres del nord.
Gairebé de forma inprovitzada però amb gran motivació per descobrir llocs nous ens posem en marxa,...primera parada : Arnedillo (Rioja)

Aquesta escola a pocs quilòmetres de Logroño destaca per la seva gran qualitat de roca. Calcari molt acolorit, molt abrassiu i vies generalment verticals o lleugerament desplomades.
Visita obligada és el sector “Frontón de los moros”, a escasos 5 minuts del cotxe. Bona orientació per a les tardes quan la paret queda a l’ombra.

Un parell d’horetes més de volant i entrem ja al País Basc. Aquí passarem la resta de dies d’escalada. El primer plat en aquest petit “menú degustació” ens porta cap a Guipúscoa, concretament a Araotz (Oñate).

Aquesta és l’escola talismà de la grandíssima escaladora basca Josune Bereziartu. Vies espectaculars com la “Honki Tonky” 8c o la “Honki mix” 8c+ en el mític sector Korea l’han fet famosa pels seus encadenaments i primeres mundials com a dona escaladora.
Pels mortals ens queden grans sectors com Antosiña, Dolu-Haiz, San Elias. El lloc és encantador però per contra la seva popularitat ha fet que moltes vies siguin autèntic “marbre”, i això juntament amb un estil d’escalada generalment a base de força i bloqueig fan que moltes vies siguin exigents i difícils d’encadenar, sobretot a vista.

Pròxima parada, Batzola (Viscaia). L’escola basca per exel.lència pels amants del desplom i la dificultat. Aquí hi trobem el primer 9 a del País Basc, “Iñi Ameriketan” que fou encadenada per l’escalador basc Ricardo Otegi.

Batzola és una cova molt espectacular que presenta tres entrades diferents i on la major part dels seus itineraris transcorren per l’interior. Desplom generós i sostre en són la tònica. Un lloc ideal pels dies de calor forta, doncs dintre de la cova gairebé no hi entra el sol.

La majoria d’itineraris són de 8è grau però també hi podem trobar varies vies de 7è molt espectaculars on poder sentir l’atracció de la gravetat...

Tres dies d’escalada fan que Donostia es converteixi en el nostre pròxim destí per recuperar forces i conèixer alguns dels seus atractius més turístics.

Passejar per les populars platges de la Concha i d’Ondarreta, visitar les famoses escultures anomenades “Peines del viento” de l’escultor basc Eduardo Chillida, arribar-se fins al port, anar de tapes, tastar alguna sidra o pendre alguna cervesa o vinet mentre seiem tranquil.lament en alguna de les múltiples terrasses a l’aire lliure,....ajuden a relaxar el cos i la ment.

L’última part d’aquest viatge la passarem a la província d’Àlava, ja reprenent direccío sud. Aquí hi trobem varies escoles de renom: Convento, Eguino, Atauri, Apellàniz...Nosaltres varem aprofitar només per conèixer les dues últimes.

Atauri és una petita escola (Unes 80 vies) que ofereix vies molt ben equipades (Moltes amb sellaments, doncs la roca és un calcari molt tou) i molt agradables d’escalar. Forats i regletes sobre un mur vertical o lleugerament desplomat és el més habitual. Un lloc tranquil a poca distància del poble amb el mateix nom.
Presenta molt bona orientació per a les tardes (Est)

I ja per acabar, Apellàniz. Aquest petit sector que s’amaga enmig d’una bonica fageda és un lloc ideal on refugiar-se durant els dies d’estiu. El cert és que recorda força a l’escalada del “Frankenjura”, bé per la seva ubicació com també pel típus de forats que s’hi troben.
La roca però no és excepcional i la majoria de vies han estat manufacturades,... “Sika” i picats en abundància. Abstenir-se els amants de les vies naturals!

Personalment em quedo amb el lloc i l’atmòsfera bucòlica de pau i tranquil.litat que s’hi respira.

I poca cosa més a dir,...d’escoles i sectors n’hem deixat encara molts per conèixer, potser aquesta serà la nostra pròxima excusa per tornar un dia a terres basques i deixar-nos seduïr de nou per la bellesa del seu entorn... i per la màgia de l’escalada.

AGUR!!

Montgrony, vies noves al sector Parking

2009-04-17T06:44:00.000-07:00

Aquest bonic i seductor pany de paret sempre ens l’haviem mirat de reüll, o potser ell ens contemplava a nosaltres mentre s’anava dient “ però que no em veuen??”.
El cert és que fins ara no s’havien reunit les condicions necessàries per tenir-ho tot de cara i posar fil a l’agulla. Després de parlar-ne amb els propietaris i havent exposat la nostra voluntat d’obrir-hi noves vies, varem poder arribar a un accord per començar-hi a equipar.

En Pere als primers moviments d' "El galliner"

En companyia del bon amic Pere, d’un bon podall, taladre i estris varis, i amb tota la nostra bona voluntat varem començar a dibuixar les linies que durant tan temps havien torturat la nostra imaginació.

Finalment, acabades les feines de “jardineria” i” acondicionament de façanes” podem disfrutar doncs de 2 nous itineraris (...de moment...) a la paret de dalt del sector Parking.

D’esquerra a dreta:
-Déjà Vu, (7b+/c): Linia espectacular, al més pur estil Montgrony, atlètica i mantinguda que et porta a un final espectacular envoltat d’esplèndides xorreres.
-El Galliner ,(7a ): llarga i esplèndida línia que s’enfila dalt d’un aeri esperó després d’atravessar un atlètic i bonic sostret

"Déjà vu", primers passos

Accés: Des del popular sector Parking, remuntar a l'esquerra per la corda fixa que ens deixa al peu de les vies.

Que les disfruteu!!

La febre del desert

2009-04-14T07:59:00.000-07:00

Tal com deia l’Arnaud Petit al final del seu article sobre l’escalada a Wadi Rum publicat al nº 175 de la revista Desnivel; “...seras al mateix temps turista, escalador, alpinista, senderista, historiador, bussejador, i cap d’aquestes activitats et decepcionarà”
Doncs ho confirmo. Jordània, aquest petit país ple de contrastos és una autèntica perla en molts aspectes.
Visitar les runes de l’antiga ciutat greco-romana de Jerash, perdre’s pels carrers d’Amman, banyar-se al mar mort i experimentar el que podem ser capaços de flotar, descobrir la perduda ciutat de Petra, capbussar-se al Mar Roig,..i evidentment anar a escalar al desert de Lawrence d’Aràbia, Wadi Rum. Benvingut a Jordània, la terra promesa.

L’escalada a Wadi Rum és una escalada amb personalitat pròpia en molts aspectes; paissatge, qualitat i estructura de la roca, l’estil,etc., conformen un terreny únic pe a tot buscador de noves experiències.
A mesura que un s’hi va acostant s’adona que el nom, Wadi Rum, que en àrab significa “vall de la lluna”, és el millor sinònim que es podia trobar per definir el surrealisme dels seus paissatges.
Grans moles de roca arenisca de tons vermellosos, molt el.laborada en quan a formes i textures, cavitats amb formes fantasmagòriques esculpides pel vent i el pas del temps, diedres i xemeneies infinites, fissures,...tot enmig d’un paissatge espectacular i remot.
Són illes de muntanyes que emergeixen de l’inmensa plana desertica, solitàries, místiques, màgiques,...massissos que s’alçen fins a 600m de desnivell.
Hi trobarem 2 típus ben diferenciats de vies. Per una banda les ascensions clàssiques per les normals, el que també es coneix com a rutes beduines. Aquestes remonten profunds barrancs, engorjats, sistemes de diedres. Són en general ascencions molt llargues i perdedores on cal conèixer molt bé la fisonomia de la muntanya.
Per altra banda, les linies més modernes que remunten per plaques, fissures, esperons i diedres.

La nostra caseta per uns dies

El gres de Wadi Rum destaca per la seva gran adherència com també per la seva abrassivitat.( Cal tenir en compte aquests factors alhora de rapel.lar. Les cordes tenen molta tendència a enganxar-se per tot arreu com si fóssin velcro!!)
Trobarem un terreny amb poc o gens d’equipament, proteccions sovint dubtoses, descensos delicats i compromesos,..aventura!!
La majoria d’itineraris són d’autoprotecció. Amb 2 jocs de camalots, 2 d’Aliens, un joc de tascons i un bon assortit de bagues i cordinos en tindrem suficient per atacar la major part de vies.

També, igualment, s’ha de tenir sempre en compte l’orientació. Sóm al desert, i això vol dir fresca a l’ombra i foc al sol. Mai trobarem la temperatura ideal: o ens rostim al sol o agafem fred a l’ombra.
Una bona norma a l’hora d’escalar és DELICADESA. Estudiar bé la solidesa/fragilitat de les preses. Haurem de re-apendre a escalar, sense pressa, amb calma, estudiant tots i cadascun dels moviments per tal de no fer més força de la necessaria i evitar així possibles ensurts.
Una mentalitat més de típus “alpinística” i no tant esportiva s’adaptarà més a l’estil de roca i escalada.
L’escalada a Wadi Rum comporta cert compromís. És un escenari ideal per a l’escalador aventurer més que no pas per a l’acròbata de grans dificultats.
Són generalment vies de dificultat tècnica no massa alta però dotades de gran “ambient”.

Dues bones escalades per a iniciar-se són les vies “Inferno” i “Flight of fancy”, les dues a escasos 20 minuts del poble, ideals per a una mitja jornada, preferiblement per la tarda, quan la paret ja queda a l’ombra. (també les podrem combinar en el dia)

El Jebel Rum, vies per tothom i per tots els gustos

INFERNO, 6b max., 150m
Via semi-esportiva amb equipament “a la Piolá”. Bones reunions i baixada en ràpel per la via. Últim llarg en fissura espectacular!

FLIGHT OF FANCY, 6b max., 150m
Menys equipada que la Inferno.Destaca el tercer llarg fabulós de diedre!

Si caminem una miqueta més, a 1h aprox del poble, podrem anar a descobrir una altra joia del lloc, THE BEAUTY. Enclavada en un barranc remot (accés poc evident), destaca per la bellesa de tots i cadascun dels seus llargs. Babareses a dojo i roca exel.lent!! Porteu un camalot nº 4 o millor un nº 5, si el teniu, per l’últim llarg. Espectacular!!

La via supera la cara esquerra del petit dit en ombra que es veu al centre de la paret

Primer llarg antològic,. ..babaresa pels descosits!!!

...ja queda menys!!....

Llarg últim, ...sense paraules!!

Si teniu ganes de posar-vos més les piles, la sol.lució es troba en un nom: LYONHEART ( 6c max, 200m) a les torres d’Abu Aina, a 1h de camí del poble. Tota una clàssica d’escalada sostinguda en fissura, sempre sobre el 6a – 6b. És una línia directa, neta. Llargs exigents però de gran bellesa.,...i bona roca!! Últim llarg però una mica sorrenc...

Aproximant la via. Al fons la torre d'Abu Aina

Diedres infinits, fissures,...continua la lluita!!

Un mirador privilegiat arribant als últims llargs

Si el que voleu ara és oblidar els “ferros” per un dia i anar a fer un viatge en el buid amb només 14 cintes també us puc donar la sol.lució:
LA GUERRE SAINTE, 7b+ max , 450m.
Viote!! Equipada amb químics de dalt a baix i reunions a proba de bomba per rapel.lar. Vertical, física, sostinguda, ambient Big Wall assegurat, didicultat tècnica (4 llargs per sobre del setè grau). Una obra mestra oberta per baix pels francesos G.Abert, B. Robert, P.Batoux, H. Bouvard, A. Hod i A. Petit.

Al peu del Nassrani, tot apunt...

La primera via completament equipada de tot Wadi Rum!.La via ataca l’impressionant cara est del Nassrani Nord.
Una obra mestra en un entorn de somni!! Indispensable!

Ambient!

Buid!

Verticalitat!

També dintre del mateix estil, menys sostinguda, menys equipament (Portar tascons, friends, aliens, bagues) però igualment bona és la RAID MIT THE CAMEL,(7a max, 450m) a la cara E del Jebel Rum, a 20 min. Del poble.
Destaquen els seus primers llargs exepcionals de tall força esportiu sobre roca exel.lent. La resta és una escalada d’estil més clàssic.

Moviments atlètics sobre roca exel.lent

Fissures per disfrutar!!

I si el que un vol ara és perdre’s pel desert, escalar en un lloc encara més remot on l’únic que sentirem és el “soroll” del silenci agafeu un 4x4, carregueu menjar i aigua i que us portin a Barrah Canyon.

Aquest fabulós raconet aïllat de tot, ens ofereix varies possibilitats d’escalada.
En destaca especialment la MERLIN’S WAND, (6 a+ max, 150m). Una linia molt atractiva de fissura que malgrat protegir per l’interior sempre acaba sent per l’exterior per on s’escala, cosa que facilita en gran mesura la progressió.

Últims llargs de la Merlin,...fissura,fissura,fissura,..

A poca distància de la MERLIN’S WAND hi trobem la curta LES RUMEURS DE LA PLUIE (Reunions precàries!), i THE STAR OF ABU JUDAÏDAH, una línia magnífica catalogada entre les millors de tot Wadi Rum

"Les rumeurs de la pluie",sortida espectacular del 3er llarg,...

Un canvi d'estil improvitzat...moments de relax.

I els dies aniran passant i aniran quedant vies i més vies encara per escalar. Serà el moment d’asseure`s tranquil a fora la tenda, respirar la màgia del lloc per una última vegada mentre les parets es van tenyint amb aquell color vermell del capvespre. Llunyà, el cant del Moazin us acompanyarà tot recordant amb intensitat els moments viscuts en aquest lloc màgic, únic, irrepetible....Inshallah!

Proximament....

2009-04-08T11:52:00.000-07:00

WADI RUM...

2009-03-18T23:29:00.000-07:00

Redescobrint Montgrony,...El Prestill

2009-03-09T11:57:00.000-07:00

Tot resseguint la cinglera de Montgrony, de camí cap a “l’escenari”, a 10 minuts escasos del cotxe hi trobem el Prestill. Un sectoret amb un nombre discret de vies que s’amaguem a l’ombra a primera hora de la tarda. Això el fa atractiu per escalar a la fresca en aquells dies en que la calor apreta o bé quan es saturen els sectors més populars.

Vies d’incomparable qualitat i bellesa com “Jannis Joplyn” 7a, “alpens-sora” 6b+ i d’altres resten encara oblidades per molts “vena-adictes”.

Recentment s’hi han equipat 3 noves vies a l’esquerra de la ja existent “casta diva” 7b.
Són 3 itineraris que, discorren sobre un mur vertical amb algun petit desplom. Regletes i forats sobre un calcari molt abrassiu en són la tònica.

D’esquerra a dreta:

-“Pack Anticrisi” 7b, 35m! (Hi trobem una R intermitja que pertany a una via ja existent però que restava inacabada. S’ha acabat d’equipar i el primer llarg surt 6b+)

En Jortx sobre els primers passos de "Pack Anticrisi"

-“Dol i vol” 7b+/c, 33m

-“El monstre del llac Nes”, 7b, 35m!

En Tati encadenant a vista "El monstre del llac Nes"

També dir-vos que en P.Morales ha inaugurat una nova via a la vena,...si, si, encara una més...just a la dreta de la ja existent “Montgrony”. I quina línia!!...un recorregut vertical amb un final desplomat d’infart que arriba fins “el cap de la vena” ,...i ja us n’he dit el nom.
Gairebé 40m d’escalada magnífica!! Dificultat entre 7b-7c.
Ja tardeu a probar-la!

En Toti sobre la flamant línia "kilomètrica" de "El cap de la Vena"

...i bones escalades!!

L'Escenari perfecte...

2009-02-17T10:49:00.000-08:00

A poca distància de La Vena, de les seves hiper-conegudes i repetides vies hi ha un lloc tranquil i menys concorregut, un entorn on es respira pau i silenci a cada pas,...l'Escenari.

Xorreres i regletes al més pur estil "Montgrony" ens acompanyen en la majoria de vies.

Amb el Leon i el Llop (dues bèsties que fan honor al seu nom...) ens hi hem arribat. Cadascú motivat amb el seu projecte, em pogut disfrutar tots d'un magnífic dia d'escalada amb una temperatura fregant el "Rotpunkt".

Per a tot aquell qui encara no hi hagi estat, només dir que hi ha autèntiques joies. Entre elles "Mathausen Café", 7b, una clàssica pels amants de les xorreres i la "Foracorda", un 8a/+ exel.lent que et fa lluitar.

Un deixo a continuació les fotos del dia, que les disfruteu!!

Un servidor a "Foracorda"

Un Leon a "Mathausen café" (Foto superior) i un Llop a la mateixa via (Foto inferior)

Bones escalades!!

Oliana, l'escola de moda

2009-02-16T13:21:00.000-08:00

Bona jornada d'escalada en el que s'està convertint en úna nova meca per escaladors d'alt nivell. Un mur impressionant que ofereix vies força elitistes. (Del 8a al 8c).

En companyia de l'Uri ens hi em acostat i em pogut comprovar la qualitat inqüestionable d'algunes vies.

Malgrat l'exigència de la majoria de vies podem trobar també algun setè força interessant i de molta qualitat.

La tònica són regletes, forats i xorreres sobre mur moderadament desplomat.

Després "d'escalfar" sobre un 7a i un 7b molt bons (les últimes dues vies a l'extrem esquerre de la paret) em posat fil a l'agulla per provar una de les últimes vies equipades al sector, la "Mishy",un 8a boníssim d'en Victor Fernández ("Korleone") que esdevindrà tota una clàssica.

Una secció dura d'entrada marca la via, després deixa escalar fins arribar a una última part de resistència sobre laterals i forats amb un últim moviment a R força "interessant". Un 10 de via!!!

Com es pot comprovar, la pell sovint és la que posa punt i final a un bon dia d'escalada...

Bones escalades!!

La Mà de Fàtima, l'aventura africana

2009-02-11T08:45:00.000-08:00

Arribem a Ouagadougou, la capital de Burkina faso, una llarga i polsegosa jornada dalt d’un 4x4 (10 hores de trajecte, moltes d’elles per pistes estil “Dakar” per cobrir la distància de 390km.) ens separa del nostre destí final, la mà de Fàtima.
Els 800km que separen Bamako, la capital de Mali, de Daari, el poblet que viu literalment sota les agulles de Garmi (També conegudes com La mà de Fàtima) fan que el trajecte més curt sigui agafar un vol a Ouagadougou.

Arribem de nit al campament “chez Manya” de Daari, les agulles ja s’insinuen i ansiosos dins les típiques cabanes de canya i palla dormim esperant que el sol il.lumini de nou les parets.

El poblet de Daari, amb el Naama Tondo com a teló de fons.

Aquest grup d’estètiques agulles situades al bell mig del desert del Sahel, al sud-est de la mítica Tombouctou i del bucle que crea el riu Níger entre Mopti i Gao són un autèntic reclam per a l’ull inquiet de l’escalador viatger.
Molt aprop de Daari, a uns 12 km, hi trobem l’ Hombori, la muntanya més alta de Mali (1150m) . El seu llarg perímetre de 5km de parets de fins a 300m d’alçada poden ser un bon complement a les escalades de la Mà de Fàtima.

Aquesta regió de clima semi-desertic esta composta per una àrida i seca savana. Les temperatures altes i el temut “harmatan” el vent sec provinent del Teneré que sovint provoca tormentes de sorra, afegeixen una dificultat a l’escalada que en molts casos pot arribar a ser determinant. Cal saber triar bé les vies depenent de la temperatura, el vent i l’orientació per evitar possibles dehidratacions.
Tot això fa que l’escalada a Mali es reservi exclusivament al periode d’hivern, preferiblement entre novembre i febrer quan les temperatures oscilen generalment entre els 18 i 35 graus.

Picant el mill, l'ingredient bàsic de la dieta local

La composició de la roca també és un tret remarcable. Es tracta d’un gres molt ric en ferro i quars que la fan molt compacta. Trobarem gran varietat de preses horitzontals algunes més planes d’altres no tant. També moltes fissures, generalment petites i molt útils per poder protegir amb aliens, i diedres i xemeneies de totes les mides sobretot en les vies de tall més clàssic (Moltes es troben "banyades" per una capa de guano, és a dir, merda d'ocell!)
La textura poc porosa de la roca i la seva poca permeabilitat fan que aquesta tingui un tacte força polit o patinós, sobretot quan la roca és calenta o bé en aquells trams on ens suen les mans amb excés.
A les cares nord, sobretot a la nord del Suri tondo, és on trobarem la millor qualitat de roca, verticalitat i bon ambient.

D'esquerra a dreta; Kaga Pamari, Kaga Tondo, Wangel Deblidu, Wanderdu, Suri Tondo

A la mà de Fàtima hi podem trobar gran varietat de vies, equipades, semi, poc o gens, amb més compromís o menys. De totes formes, el que més abunda són les vies semi. Un joc d’aliens i un de camalots seran suficients per poder atacar la majoria d’itineraris. També podem trobar vies completament equipades amb parabolts i reunions per rapel.lar on 10-12 cintes seran suficients, però no és el que més frequenta.

La Mà de Fàtima la conformen 5 agulles diferenciades: (Mirant la foto d'esquerra a dreta)

Kaga-Pamari: El dit petit de la mà de Fàtima. Hi trobem la “Premier Thé” i la “Macumba circus” que s’accedeix des del coll através d’una aeria tirolina.

Kaga Tondo: És l’agulla per exel.lencia de tot el grup. Hi trobarem una gran clàssica, l’esperó nord, per molts l’objectiu principal del viatge.

L'imponent Kaga Tondo acompanyat del Kaga Pamari (E) i del Wangel Debridu (D)

Es tracta d’un itinerari que no arriba a ser extrem en quan a dificultat, però que el seu recorregut perdedor i molt poc equipat li donen un aire d’escalada d’aventura molt marcat. Són 500m de paret que cal atacar amb les primeres llums i anar ràpids en l’escalada i sobretot a l’hora de muntar les reunions per tal d’evitar el bivac. Són de 15 a 18 llargs on no sempre és fàcil endevinar l’itinerari ni el lloc més indicat on fer reunió.
El seu cim és espectacular, amb aeries vistes sobre Daari i el massis de l’hombori.

Escalant l'esperó nord del Kaga Tondo. Al fons el Suri Tondo

L'espectacular penúltim llarg de l'esperó nord del Kaga Tondo

"Vuelva usted mañana", 200m, 6b, Ae, V+ obligat: un itinerari que destaca per l’espectacularitat del L2 on s’ha de superar un sostre de 7m de llarg en Ae (Porteu almenys un pedal!). Hi ha 2 vies recomanables que porten a l’atac d’aquesta via per la cara oest del Kaga Tondo, la “Sans mil” i la “sens unique”, les dues porten a la feixa que ens portarà al coll on comença el L1.

Escalant la via "Sans Mil" de camí cap a la via "Vuelva usted mañana"

L'increible esperó amb el característic sostre

Vertigen i un bon pati sortint del sostre, el llarg estrella

Wangel Debridu: És l’agulla més perita de totes (El dit gros de la mà de Fàtima). L’itinerari més destacat és la via normal, 100m D+, V

El Wanderdu (D), una autèntica "mole" de gres.

Wanderdu: Un bon lloc per a una primera escaladada de contacte. Hi destaca:

“Marriage traditionel”, 220m, 6ª. Una via on disfrutarem dels tipics estrats horitzontals de gres compacte i de qualitat. Ben assegurada amb parabolts allí on no es pot protegir i bones possibilitats d’utilitzar micros i camalots a la resta. És una bona opció per escalar a l’ombra a partir de migdia.

L1 a la "Marriage Traditionel", primera posta a punt sobre el gres.

L2 de "Marriage Traditionel", un diedre desplomat molt estètic

“Panique a Gotham city”, 250m 6c, 6b obligat. Exel.lent via, sobre roca inmillorable. Totalmet equipada amb parabolts. Destaquen els seus últims llargs aeris i atletics que superen un parell de sostres.

Suri Tondo: Un únic cim amb 2 torres ben diferenciades, la sud i la nord.
A la seva cara est destaca la clàssica equipada “Guy Abert”, 400m, 6c+, 6ª obligat. Cal estar atents als dies de calor, doncs la seva primera part (Els 6 primers llargs) queda molt exposada al sol i la roca s’escalfa ràpid. La segona part consta de roca boníssima i un xic més airejada. Una escalada per disfrutar i vistes exepcionals sobre el Kaga Tondo!

De camí cap al Suri Tondo

L1 a la "Guy Abert", un atlètic diedre fissurat per escalfar motors.

"Guy Abert", desplom i fissura al llarg més difícil de la via (6c+)

A la cara nord del Suri Tondo hi trobarem 3 joies de l’escalada a Mà de Fàtima;

“Le cri”. 230m, 6c, 6b obligat. Escalada semi-equipada sobre roca excepcional.
“Black mamba”, 320m, 7ª+, 6c obligat. Escalada més física i mantinguda que l’anterior. Tot i estar més equipada que “Le cri” cal portar un joc d’aliens i un de camalots fins el nº2 per complementar.
A la cara nord del Suri Tondo hi trobem també una agulla que resta lleugerament separada de la torre propiamanet dita. Es tracta de l’Hendu Tondo amb la via “Vol au vent” 280m, 7ª+ max., 6b obligat. És una escalada principalment sobre placa vertical durant la primera meitat i fissura en la segona part. Un joc d’aliens i un de camalots fins el nº3 seran suficients. 5 ràpels sobre la mateixa via ens retornen fàcilment a la base.
El més destacable d’aquestes vies és que queden totes a l’ombra i això realment s’aprecia quan les temperatures fan pujar el mercuri per sobre dels 30 graus.

Bona roca i verticalitat a la "Black Mamba"

Per altra banda, a la cara nord de l’Hombori hi destaquen 2 grans vies:
“Le futuroscope”, 380m, 7c+, 7ª obligat. Una via impressionant de dificultat i ambient exepcional garantitzat. Totalment equipada.
“L’echapee Salvatrice”, 230m, 6c, 6b obligat,. Equipada perfectament amb estil esportiu, amb passatges atletics i trams de placa amb roca perfecta fan d’aquesta via la “germana petita” de la “Fururuscope”.

Totes aquestes vies no són més que un petit recull de les moltes que podem trobar. És només una tria el.laborada a partir d’un criteri totalment personal i subjectiu. Com he dit anteriorment, de vies n’hi trobarem per a tots els gustos. Malgrat tot d’entre totes les mencionades n’hi ha alguna totalment d’imprescindible per a una primera visita a la Mà de Fàtima.

Per al qui vulgui fer quatre tibadetes d’esportiva també existeix un petit sectoret molt pròxim al campament amb una seixantena de vies. Són generalment curtes i explossives amb algun desplom. Graus entre 6ª i 8ª. Al campament hi tenim a disposició un bon dossier de consulta tan d’aquestes vies com de les vies de paret.

Fent "Totxo". Al fons el Kaga Pamari i el Kaga Tondo

A banda d’escalar, a Daari poca cosa més podem fer a banda de beure coca-coles a l'ombra i de fer de "pare Noel" als nens del poblat. Bones alternatives pels dies de repos poden ser:
-Fer la volta al grup de les Agulles de la Mà de Fàtima . Una bona excursió a peu que ens permetrà descobrir l’antic poble de Garmi, contemplar les construccions, els graners de mill, els dics per recollir l’aigua,...

-Visitar el poble d’Hombori, a 12km de Daari. Hi podem arribar fent dit o bé que el Salva Campilllo o el seu fill, en Yaye, ens hi acostin amb el jeep (Preu a concertar).
Aquí podrem comprar algun queviure, pa, tarjetes telefòniques,..anar a fer una cervesa,...

-Llogar una bici o bé una moto per aventurar-nos un dia a descobrir molts dels petits poblets que hi ha escampats per la vora, aproximar-nos a la seva gent, a la seva forma de viure i veure la duresa del seu dia a dia,...

-Una excursió amb 4x4 per poder veure d’aprop el mític elefant africà. Si tenim sort en podrem veure varis exemplars i de molt aprop. De camí també podrem veure pobles de tribus nòmades que viuen literalment a les dunes. Prepareu-vos per passar per pistes d’arena fina,...un petit “Dakar” en forma de Safari.

-A Hombori també podreu llogar uns esquis o bé una taula d’Snow i que us portin a baixar per una gran duna.
-etc...

A falta de neu,...

LA MÀ DE FÀTIMA...

2009-01-17T00:49:00.001-08:00

Montgrony,....un dia d'hivern

2009-01-12T10:29:00.000-08:00

La neu i el fred no han deixat d'acompanyar-nos en aquest final i inici d'any a Montgrony.

Malgrat tot, la màgia d'aquest lloc ha fet que no deixéssim de pujar-hi i encara hem pogut fer-hi bones escalades i algun que altre encadenament.

Avui ens hi hem tornat a acostar en companyia del Pere, Lluís i Turru. Com que el restaurant és tancat durant uns dies i a la carretera encara s'hi troben trams amb neu i gel, hem pogut disfrutar d'una matinal tranquil.la,...tot Montgrony per nosaltres!! Quin luxe!

Avui ha estat un dia més aviat calorós, sobretot per estar-se a la vena, el sol ha començat a escalfar la paret i em decidit d'acostar-nos a dalt a Sant Pere.

Hem pogut fer varies vies, d'entre elles en destaca la "Montreiker", el primer 7a de Montgrony que va ser equipada pel J. Aragall ja fa algun anyet.

Em sembla que no la fa gaire gent, però un animo a probar-la, és una exel.lent via amb un calcari inmillorable. A més en Pere Morales l'ha reequipada recentment amb químics i li ha posat una reunió nova,...ja ho sabeu, ara no hi ha excusa que valgui.

Bones escalades!!

BON ANY 2009 !!

2008-12-30T07:21:00.001-08:00

Send your own ElfYourself eCards

Montgrony,...fanatisme hivernal

2008-12-29T10:37:00.000-08:00

Costa trobar bons dies al Santuari,... o et fregeixes al sol i la pell es torna mantega o bé et congeles les mans i acabes escalant a palpentes amb els dits anestesiats pel fred.

Avui el fanatisme ha volgut fer un pols amb el fred i evidentment la segona opció s'ha acabat imposant.

Com a bons locals, l'estrategia era ben clara, portar llenya i fer un bon fogarret si el que voliem era no quedar "tiessus". I així ho hem fet.

El tacte era bo, però durava de poc. Malgrat tot s'ha pogut escalar, i encara que no s'ha recollit gaire, per no dir gens, s'ha fet una bona sembrada i quan les temperatures tornin a remuntar per sobre dels 0 graus de segur que alguna via o altra acabarà caient.

En Kiku a "Visitants" 8a

En Mikel a "Rocamassissa" 8a+

La tropa dissimulant el fred

Moses Tower, Primrose Dihedrals, 5.11b

2008-12-19T14:05:00.000-08:00

I per fí la Moses,...imprescindible, irrepetible, única, remota, la "desert Tower " en essència.

L'aventura comença ja ben aviat, durant la llarga aproximació en cotxe. És del tot recomanable d'arribar-hi amb 4x4 o bé un cotxe que sigui força alt de baixos, doncs la pista va empitjorant a mesura que un s'hi acosta (1.30h/2h des de Moab). Nosaltres varem fer cas omís d'aquesta recomanació però resant a la verge i posant el càrter a prova en més d'una ocasió varem poder finalment arribar a lloc.

La Moses acompanyada dels seus satèl.lits, Zeus i Afrodita al seu darrera

Aparquem el cotxe i en 20 minuts ja sóm a l'atac de la via. La torre és la més evident de totes les que veiem, la més alta. Sis llargs de corda seran suficients per coronar el seu cim, tots ells espectaculars i amb roca arenisca d'exel.lent qualitat.

El primer llarg ja és tot un bon test de sang freda. Un travers que inicia en baixada i després continua horitzontal ens posa les piles per arribar a la R1.

El L1, un flanqueix amb un toc d'aventura

El L2 ens permet posar en pràctica tot allò que em pogut apendre durant tots els dies que varem estar escalant a Indian Creek. Un diedre fissurat de 5.10 ens conduirà al curiós inici del tercer llarg.

Inici del L2

Aquí cal anar al revès, és a dir, desgrimpar uns metres per sota la vertical de la R, fer un flanqueig a l'esquerra i començar a escalar el llarg, ara si, de baix cap a dalt, fins a poder situar-nos uns metres més amunt del nostre company que ens assegura on muntarem R3.

El Travers del L3

Des d'aquest punt ja podrem veure l'ambient del L5 que ens està esperant. Abans però cal passar pel L4, un llarg boníssim que supera un llarg diedre fissurat amb alguna panxeta interessant que ens recordarà a alguna via d'Indian Creek.

Ha arribat l'hora de la veritat, el famós llarg de l' "Ear" (l' Orella). Aquí es concentra la dificultat més gran de la via (5.11b). Es tracta d'un tram de babaresa desplomada i física acompanyat d'una curta sortida d'Off-width no menys interessant. Afortunadament, si la tècnica i la força no ens acompanyen, podrem superar aquest tram en A0.

Inici del L5, a dalt de tot s'intueix l'orella

L'Orella, un tram exigent però que us deixarà un bon regust

Un últim llarg molt curtet ens deixarà dalt d'aquesta torre màgica i amb pocs ràpels per la cara Nord, (sobre la via Pale Fire) ja tornarem a ser a la base.

Dalt del cim,..es fa fosc però no podem marxar sense la foto!

El grup de la Moses amb la lluna plena de fons,...ambient de somni.

Fisher Towers, fang vertical

2008-12-18T09:50:00.000-08:00

A poca distància de la Vall de "Castle valley" descobrim aquest grup de "gegants" de fang i còdols nascuts d'anys i anys de constant erosió. Malgrat la seva fràgil i intimidant imatge, les torres Fisher ofereixen bones possibilitats d'escalada.

La gran clàssica, és sense cap mena de dubte la via "Stolen Chimney" 5.10d, a la cara S de la torre "Ancient Art".

L'extravagancia del seu cim, el seu curt recorregut, la moderada dificultat i el seu bon equipament fan que aquesta via s'hagi convertit en la més popular i repetida.

El "corkscrew" (Tirabuixó), al centre, un atractiu únic!

L'escalada en sí, no deixa mai de ser curiosa, còdols (Estil Ríglos) lligats amb fang ens fan de preses i tot sembla que s'hagi de desenganxar.

Arribats al petit coll on comença la via es pot identificar clarament el seu breu recorregut.

És en el primer llarg on hi trobem la dificultat (Tècnica) més gran de la via (5.10). Es tracta d'una secció curta però vertical (Equipada amb parabolts) on hi trobem petits còdols que cal agafar amb "carinyu".

El L2 ens ofereix una llarga xemeneia plena de còdols típus"patata" on caldrà trobar alguna que altra protecció. Tot i ser una de les vies més repetides encara trobarem passatges bruts de terra que ens faran desconfiar i anar amb més de compte amb els peus i les mans per tal d'evitar una relliscada inesperada.

El L1 amb la seva secció més tècnica i els seus còdols típics ("Pebbles")

La llarga xemeneia del L2

El L3 ens situa dalt d'un bloc gegant on comença la veritable atracció de la via, el "Sidewalk" o travessa que ens condueix al vertiginós peu del "Tirabuixó".

Amb delicadesa afrontarem aquesta travessa, més impressionant que difícil, per aproximar-nos a la seva base. Després de fer algun paset de 4 potes ens podrem posar finalment drets i començar a disfrutar aquests escasos 8m d'escalada de vèrtic fins a situar-nos al seu capdemunt.

Arribats al cim, mig buscant l'equilibri, ens posarem ben drets i naturalment el nostre company inmortalitzarà el moment amb aquella foto que guardarem per sempre en el record i que farà babejar a tots els nostres amics.

El cim del "Tirabuixó", simplement impressionant!

Darreres llums de capvespre

Castleton Tower, la gran clàssica

2008-12-18T08:14:00.000-08:00

A poques milles al N-E de Moab, remuntant el riu Colorado, hi trobem l'encantadora vall de "Castle Valley". Enclavada en aquesta vall famosa pels seus vins hi trobem la magnífica i imponent "castleton tower", una torre que consta dins el llibre de les 50 millors escalades de nord Amèrica gràcies a la clàssica "Kor-Ingalls" 5.9.

Aquesta via que data dels anys 60, supera en 4 llargs un sistema de diedres amplament fissurats i algun que altre "offwidth" i ens deixa dalt d'un cim amb vistes espectaculars sobre la vall.

La vall de "Castle Valley", (a la dreta de l' imatge les torres)

Molt a prop d'aquesta torre hi trobem també "The Rectory", una enorme torre, no tan esbelta ni definida com la "Castleton" que destaca també per una gran via, la "Fine Jade" 5.11a

La "Rectory" (Esquerra) i la "Castleton" (Dreta)

La torre "Castleton" per la seva cara S-O

Cara S de la "Castleton", amb les seves curioses incrustacions de Calcita blanca (Mineral)

Després d'uns 40 min. d'aproximació arribem a la base d'aquest monolit. El primer llarg és un bon test per posar a prova les nostres habilitats en xemeneies i diedres.

Continua el L2 sobre un sistema de fissures on s'ha de saber elegir bé la fissura correcta a seguir.

El L3, el més espectacular i clau de la via, és un viatge dins d'una ampla xemeneia de difícil protecció que ens porta a una bona plataforma on fer reunió còmoda.

El L4, tot i semblar fàcil i evident, encara ens farà suar una mica. Un curt però "punyetero" "Offwidth" pot acabar per arruinar el nostre Rotpunkt...

L3, un llarg antològic sobre els relliscosos trams de Calcita

Afrontant el petit "Offwidth"del L4

Arribats al cim només cal identificar els ràpels de la cara N i tornarem a ser a la base de la torre en pocs minuts.

Vistes de les torres "castleton", "Rectory", "The nuns" i "The Priest" (D'esquerra a Dreta) des de les Fisher Towers

North six shooter,...una torre enmig del desert

2008-12-15T06:45:00.000-08:00

Sempre lluny, distants, immòbils...enmig de l'immensa plana desertica d' Indian Creek. Les veus cada dia quan surt el sol, quan es pon, de nit,...la seva sil.lueta és una autèntica provocació per aquell qui se les mira.

Les torres North six Shooter (Dreta) i South Six Shooter (Esquerra)

Les torres Six Shooter, la sud i la nord, juntament amb les Bridger Jack són tres bons objectius per oblidar-nos una mica dels "Totxos", poder empalmar uns quants llargs de paret i coronar cims insòlits.

El grup de torres "Bridger Jack"

De tots aquests llocs, en destaca un, la North six Shooter i més concretament una via, "Lightning bolt cracks" 5.11
Després de 2 horetes d'aproximació (1h si es disposa de vehicle 4x4), s'arriba a la base d'aquest monolit.

Aproximant la North six Shooter

La via consta de 4 llargs ben ambientats que discorren sobre fissura, desplom i "offwidth". El primer llarg ja s'insinua "Peleon" ( 5.11-) : fissura de dits, passa a mans, continua per una xemeneia i travessa a l'esquerra amb pas delicat i compromès.

El peu de via, tot un mirador

El segon llarg (5.10), encara que més curt, tampoc afluixa. Els empotraments són més evidents, més naturals però igual de dolorosos...

El tercer llarg (5.10) (Preciós!) comença fàcil per terreny fissurat, s'enfila aviat per un diedre desplomat que acabarà sent sostre i es travessa aquest amb un pati perfecte d'aquells on un prefereix continuar mirant cap amunt...

L'espectacular sortida del sostre del L3

El quart i últim llarg (5.9) posa la "Guinda" a l'escalada, un autèntic "offwidth" d'aquells on un no acaba de saber ben bé si s'està escalant o bé fent espeleo. Millor afrontar-lo amb calma i per anar bé, sense cap "ferro" penjat del boudrié, doncs tot fa nosa a l'hora d'arrossegar-se. (Per fer-vos una idea, ens varem haver de treure fins i tot el casc per que aquest no ens acabes fent de tascó...) És interessant valorar bé si s'entra mirant cap a l'esquerra o bé cap a la dreta,...ja descobrireu vosaltres mateixos el per què...

Amb certa sensació d'incertesa i incredulitat, s'arriba finalment al cim d'aquesta torre i el que era patiment acaba transformant-se en autèntica alegria i satisfacció.

El paissatge és sobrecollidor, les llums màgiques, l'ombra de la torre es projecta suaument a la distància,...un moment de glòria que un desitjaria que fos etern.

Vistes sobre la torre South Six Shooter

Només caldrà fer 2 ràpels per arribar de nou a la base de la paret i 2 horetes de camí posaran punt i final a aquesta autèntica jornada d'escalada.

Una lletra i una cançó,...

2008-12-15T06:25:00.000-08:00

Crackòvia...

2008-11-27T10:11:00.000-08:00

País: Estats Units

Estat: Utah

Zona: Indian Creek (Canyonlands National Park)
Roca: Arenisca
Època: Primavera i tardor
Estil: Fissures (De tot típus: de dits, de mans, de punys, "Offwidth")

Curt i ras, la capital mundial de l'escalada en fissures. A unes 5 hores de cotxe al sud de Salt lake city (Capital de l'estat de Utah) hi trobem aquesta gran meca on hi podriem passar setmanes, mesos i anys escalant fissures i més fissures i aprenent les seves no sempre fàcils tècniques. Escalada a base d'empotraments (Oblidem-nos de regletes, forats, xorreres, pinçaments, invertits...) , per tant cal estar preparat i predisposat a soportar dolor de mans, dits, peus,...el nostre millor aliat serà un bon rotllo d'esparadrap per tal d'embolicar-nos bé les mans i evidentment, una bona tècnica d'escalada.

Per cert!,...oblideu-vos també per uns dies de xapar parabolts,...camalots i aliens acabaran sent els nostres millors "amics" en aquells moments en que l'empotrament no ens acaba de funcionar.

Primera parada, Moab. A 1 hora d'Indian Creek, aquesta petita i tranquila població a la riba del riu Colorado és la porta d'accés als parcs nacional d'Arches i Canyonlands i la capita mundial dels amants del BTT, de les excursions en 4x4, ràfting, trekkings,...i naturalment de l'escalada.

Hi trobarem de tot, supermercats, botigues d'escalada, de bicicletes, internet, campings, restaurants, Motels, Hotels, Hostels,...serà el nostre camp base pels dies de "repos actiu".

Amb el cotxe carregat de menjar i aigua per uns quants dies(A Indian creek només hi trobarem fissures!) agafem impacients direcció sud cap al nostre destí.

El lloc és increïble, un paissatge àrid i remot minat de parets de roca vermella totes elles plenes de fissures, diedres fissurats, sostres fissurats, plaques fissurades. La vista no dona l'abast, totes són úniques, diferents,...amples, estretes, llargues o curtes,...les mans ja suen!

Primer però cal trobar un bon lloc per parar la tenda. Hi ha varies zones habilitades per l'acampada. Nosaltres varem triar el "Cottonwood", un lloc tranquil però amb bon ambient escalador.

A Indian Creek i trobarem infinitat de sectors i gairebé tots a poca estona del cotxe.

De visita obligada en són;

-Donnelly canyon: un bon lloc per començar. Amb graus "fàcils" on posar en pràctica els primers empotraments. En destaquen "generic Crack" 5.10-, "Binous crack" 5.9, "Chocolate corner"5.9.

Maniobres "incòmodes"...

-Battle of the bulge: Un bon sector on progressar. No us podeu perdre "crack Attack" 5.11-, "the cave route" 5.10+, "Battle of the bulge" 5.11, "Black corner"5.11

"Battle of the Bulge"5.11

Racons amagats,..."Cave route"5.10+

"Battle of the Bulge"

-Supercrack Buttress: El buc insignia!! Hi podrem passar dies i dies escalant les seves vies llargues i de qualitat.
Són imprescindibles: la impressionant "The incredible handcrack" 5.10, la llarga "3AM Crack" 5.10, la dura "Coyne Crack" 5.11+, "Fingers in a lightsocket" 5.11+ (Un bon test de dits), "Supercrack" 5.10, no podeu marxar sense ella!!

Una bona sessió "Digital"

L'espectacular diedre desplomat de la "Incredible Handcrack"

"Supercrack", la fissura perfecta

-Reservoir Wall: Un mur variat amb vies per tothom. Força indicat per aquells dies de sol i calor intensa. Del tot recomanables són: "Pente" 5.11-, "Dr. Carl" 5.10, "Wigglin' Worm" 5.11, "Excuse station" 5.11, i moltes d'altres "Unnamed" i "Unknown".

"Wigglin' worm" 5.11

-Cat Wall: Aquí trobareu la concentració més gran de vies de tot Indian Creek. També una gran varietat d "Splitters", sostres, diedres,...
"Tom Cat" 5.10+, "King cat" 5.11+ (segons molts, la millor via del sector!), "Cat man do"5.10, "Fat cat" 5.11-, ...

"King cat" 5.11+

-Scarface Wall: Un bon lloc per fer aquelles fotos que sempre heu somniat. Imprescindible de fer la "Scarface" 5.11-, "Columbian Hit Man" 5.11, "Dirt Cheap" 5.10+,...

"Scarface"5.11-

-Way Rambo: una paret excepcional que ens queda ben aprop del campament "Cottonwood". Encara que s'ha de caminar una bona estona cara amunt, la visita no us deixarà indiferents.
"Blue sun" 5.10, "Slice and Dice" 5.12, i la estètica "Way Rambo" 5.12 són les joies del sector.

"Slice and dice"5.12

I sectors i més sectors,...els dies se us acabaran i ja començareu a pensar en un segon viatge.

Després d'aquests dies d'aprenentatge haureu fet una bona base per afrontar amb garanties les fabuloses escalades a les "Desert Towers", torres increíbles enmig d'un paissatge que ni tan sols haureu pogut imaginar...però aquesta és una altra història que caldrà explicar-la en un altre moment...

INDIAN CREEK...

2008-10-25T13:15:00.000-07:00

Foto-Gréixer

2008-10-25T09:43:00.000-07:00

Montgrony, noves vies

2008-10-25T07:50:00.000-07:00

Fornada de nous equipaments a la paret del Mal pas a càrrec de 2 bous fanatics (Mikel i Kiku).

"Kella's ob-sesion", curt, intens i espectacular desplom que requereix una forta càrrega de força/resistència per acabar superant un petit sostre i continuar ja més fàcil sobre mur vertical.

Grau orientatiu de 8a/+.

"Efecte de durada", just a la dreta de l'anterior. Grau orientatiu de 7b.

També mencionar l'equipament de 2 nous itineraris al sector L'ombra de Kurtz just a la dreta de la ja existent "Ni colonialisme".

Equipador: ??

Nom: ??

Dificultat: Possible 8a/+ (Esquerra). Possible 7b+(Dreta)

"Supernova", Superguapa, Superguay!!!

2008-10-25T06:56:00.000-07:00

Fruit d'una gran jornada d'escalada al "santuari"(Montgrony) han sortit aquestes fotos de mans del bon amic Kiku.

En Kiku de camí cap a la "feina".

"Supernova" és una línia espectacular (35m), que garantitza una escalada basicament de continuitat (amb algun que altre pas aïllat) i dotada de molt bon ambient. Xorreres "estil montgrony", regletes i forats fan d'aquesta escalada una autèntica delícia.

Agraïments també a l'home "Talismà",...Gràcies Miki!!

Bones escalades!!

Unes mans i un piano,..l'art d'escalar

2008-10-21T13:57:00.000-07:00

Natalija Gros from Jure Breceljnik on Vimeo.

1 minut 37 segons de FANATISME

2008-10-21T08:33:00.000-07:00

Clot de l'Espasa,.. l'últim ¿nterrogan?

2008-10-17T13:47:00.000-07:00

Jornada càlida, l'hivern no vol arribar. L'opció d'anar a tibar al clot no inspira massa (orientació sud). La veu s'ha escampat,...aquella línia inacabada situada entre la "Wilma" i la "M'estasturbant" ja està llesta. Com serà?, quin grau?...el dubte inspira la motivació.

Cap al Clot s'ha dit!!

La via presenta dues variants d'entrada. Nosaltres varem probar la variant E.

Fitxa tècnica:

Tres primers seguros intensos, transició sobre bona presa amb algun pas llarg per finalment afrontar un últim mur de tall més tècnic i arribar fàcil a R.

Bona via, amb "caràcter propi", que respecta la tònica de l'escalada al Clot: Placa vertical/desplomada amb alternança de forats, regletes i roms.

Desconeixem tan el nom de l'equipador com el de la via. (Si algú en té informació...)

Li varem donar un grau orientatiu de 7b+.

Felicitats a l'equipador!

En Javi a la "Sang de Tigre" 7c

En Lluís(Dreta) i la Xirla(Esquerra) esquivant la calor...

Modus Vivendi, 7a+

2008-10-17T10:06:00.000-07:00

Sona el despertador, sense mirar-me les mans sé del cert que avui és un dia per reposar. L'escalada dels últims dies m'ha passat factura i tinc les pells que treuen foc. El cap vol guerra, el cos demana calma. Què puc fer?...Plan B
Una nova línia es dibuixa dins el meu cap. El taladre espera ansiós el seu torn...

Montgrony, hores més tard...

Lloc: Bac de Sant Ou ( entre "El perquè de tot plegat" i la "Carolina")
Nom: "Modus Vivendi"
Dificultat: 7a+ (Aprox.)
Metres: 22
Equipament: 7 seg. + cadena i mosquetó

Agraïment especial al Mikel (Per assegura-me)) i al Kiku (Per les fotos)

Bones escalades!!

Hi havia una vegada...

2008-10-13T14:17:00.000-07:00

Per a tots els romantics de Riugréixer (antigament també anomenat Rigoréixa) aquí us deixo aquesta bonica imatge de força abans que tots nosaltres vinguéssim a aquest món.

Com es pot veure, el petit pont que avui ens porta a les vies fou una vegada camí de pas obligat per que els habitants de la zona puguéssin circular acompanyats de mules i matxos.

Malgrat el pas dels anys, aquest pontet encara ens acompanya. Que per molts anys puguem encara disfrutar-lo!

L'estret de Rigoreixa a principis de s.XX

Qui hagués dit allavores que avui ens enfilariem per aquestes parets...?!!

Riugréixer-express (III)

2008-10-09T13:18:00.000-07:00

Després de la febrada d'aquest estiu podem dir que aquest flamant sectoret de l'alt berguedà ha superat amb nota les expectatives d'oferir bones escalades a escaladors tan locals com foranis.

S'han consolidat vies que en boca de molts han acabat sent "clàssiques". Tal és el cas de "l'orfe", amb les seves variants, "el trabucaire", la "pim pam", la "violència domèstica", la "delikatessen", la "febre conillera", la mítica "gravetat lúdica", la "viatgeadicte",...i tantes d'altres.

A l'espera d'una nova ressenya actualitzada amb les vies que s'han anat equipant recentment m'anticipo a fer-vos 5 cèntims de les següents novetats:

Per una banda recordar que a l'actual PDF no hi consta el nom de la via de la dreta de "Supernany". Aquest esplèndit 6a+ es la "Matapà". Aclarit quedi.
La via d'en Cesar situada entre la "Rinovirus" i la "bous i esquelles" és la "Fiona".

L'anomenada "variant esquerra" de "Riugréixer" és la "Peggy Sue"

Una nova via de les mans d'en J. Cunill s'ha equipat a l'esquerra de la "Plakenica". "Rikipark", un 6a+ molt bo que espera amb impaciència una línia germana just a la seva esquerra.

Aclarir també que s'ha consensuat una nova graduació per a la "Plakenica", 6c/+

La darrera via que s'ha equipat fins a data d'avui és la "Correfoc", un esplèndit 6c situat entre "Riugréixer" i "Malalts de pedra". Un pas curiós d'entrada ens porta a un lleuger desplom amb abundancia de forats i laterals. Atlètica però sense arribar a ser física.

També m'agradaria comentar que algun "ésser extrany" s'ha endut el primer tram de corda fixa + mosquetó que hi havia instal.lat per accedir a "les tres maries". Com que segurament no en va tenir prou, també va acabar tallant un troç de la corda estàtica que en J.Cunill tenia muntada just al seu costat.
Amb aquestes últimes novetats es supera ja la quarantena de vies equipades

Bones escalades!!

Taghia, corall vertical

2008-10-09T04:07:00.000-07:00

Perdut enmig de l'atles marroquí, Taghia (gorges, en llengua Bereber) s'ha convertit en la meca per a tot escalador de paret.

La seva roca excepcional, la qualitat i varietat dels seus itineraris, l'entorn i la calidesa dels seus habitats fan d'aquest lloc un destí inexcusable.

Arribar-hi ja és tota una experiència que requereix un mínim de logística si el que volem és anar per feina.
Amb la comoditat dels vols "low cost" ens podem plantar a Marrakesh per ben pocs euros . D'aquí combinar el trajecte fins a Zaouia-Ahanesal amb un 4x4 (unes 6h, la meitat sobre pista de terra) i l'últim pas, caminar un parell d'hores per acabar-hi d'arribar (Les mules ens ajudaran a transportar el pes de l'equipatge)

En total haurem fet uns 200km a l'est de Marrakesh per arribar a aquest poblet de 400 habitants situat a gairebé 2000m d'alçada.

Al poble hi trobarem 2 Gîtes on allotjar-nos. Nosaltres varem estar a la del Youssef, a la part alta del poble. Amb ell varem negociar previament via e-mail la recollida a l'aeroport, el 4x4, les mules i l'estada a la seva Gîte amb servei de mitja pensió.

Tot enfilant el camí cap a Taghia un s'adona ja d'inmediat de les possibilitats reals per a l'escalada, parets per tot arreu, orientacions variades, diedres, plaques infinites verticals o lleugerament desplomades,...oceans de roca del millor calcari que puguem imaginar...

És un terreny on gent com Piola, Robert, Brass, Petit, Larcher, Ravier, Thivel, i tants d'altres han deixat el seu segell.

Vistes de Taghia des de les gorges de Les Sources

Però no ens enganyem, l'escalada no serà ni de bon troç l'única activitat que farem, també toca caminar, d'anada i de tornada. Llargues aproximacions i descensos lents i delicats estan a l'ordre del dia. És un terreny de cabres i moltes vegades acabarem fent com elles...

"Equilibris" al barranc de Timghazine

Una de les moltes "ferrates Berebere"

Amb aquest còcktail d'escalar i caminar és fàcil arribar al final de la jornada cansat i afamat.

Esperant l'hora del sopar després d'un bon dia d'escalada

Estudiant la via tot fent un te, la beguda nacional.

Estigueu preparats per afrontar tandes alternes d'un dia cous-cous i l'altre tajin; són les dues especialitats del país. De gana no en passarem però sovint ens vidrà al cap l'imatge d'un bon tall de pernil salat, d'un bon formatge o bé d'un senzill però exquisit pa amb tomàquet. (No és una mala idea portar alguna cosa de casa per aquests moments de "debilitat")

Un bon Tajin per recuperar forces

Un pa típic marroquí ("Aghrum")

S'ha d'anar amb compte amb el tema aigua, doncs s'ha de tractar sempre tan se val el lloc on la agafem. Evitarem així trobar-nos a mitja via amb les típiques"cagaleres" i no saber on ens hem d'amagar...

Una altra dada important a tenir en compte a l'hora d'organitzar les nostres escalades és el factor "meteo". Podem llevar-nos pel matí amb un cel ras d'un blau enlluernador i passar en qüestió de poques hores a tenir un cel amenaçador darrera nostre mentre estem a meitat de via.

Tenint en compte que molts descensos es fan per torrents i canals verticals, podeu imaginar-vos facilment com de complicat pot ser un descens per un embut carregat d'aigua i pedres.

Hem de pensar que juguem en un terreny molt hostil i allunyat i un rescat es pot convertir fàcilment en el pitjor dels malsons.

Però anem al gra, parlem de l'escalada propiament.

Com a tot arreu, de vies en trobarem per a tots els gustos i de tots els colors. De tota manera sempre hi ha aquelles que s'han convertit en "clàssiques", les més repetides, les de millor roca (Si es que això es pot dir a Taghia...), les que atrauen a la majoria, les més difícils o bé les més asssequibles....tan se val,...la qüestió és que hi ha un seguit de noms que haurem de tenir en compte:

"Belle et berebere", "Canyon Apache", "Zebda", "Au nom de la reforme", "Baraka", "Shucram", "L'axe du mal", "Rivieres purpures", "Haben oder sein", "Whisky Berebere", "la rêve d'Aïcha"...

"Baraka", el nom d'una gran via en format melmelada

L6 de "Baraka", ambient garantit...

Una cordada a la clàssica "Au nom de la Reforme"

L'esperó S-W de l'Oujdad. 680m de "Baraka".

Calcari "de llibre" en els llargs de la "Canyon apache"

Roca al més pur estil Taghia a "A boire ou je tue le chien"

Espectacular vista des dels últims llargs de la "Baraka"

En Dani al L1 de "Baraka"

En Javi arribant a R després del tècnic L4 de la "Baraka", 7b, (6b/ A0)

Vista de "les Sources", amb el Taoujdad al fons

Per a tot aquell qui no sigui víctima d'un quadre de fanatisme agut, és força recomanable d'intercalar alguna jornada de descans per deixar recuperar el cos, la ment i naturalment la pell dels dits. Penseu que el calcari de Taghia pot arribara ser un autèntic paper de "lija". Alguna cremeta no estarà de més ...Per contra, la textura única d'aquesta roca vermellosa ens permetrà disfrutar d'adherències inimaginables i ens donarà molta seguretat a l'hora d'afrontar delicats moviments de peus.

Una imatge val més que mil paraules,...

En fí, us deixo que descobriu vosaltres mateixos tots els secrets que s'amaguen en aquest fantàstic racó de món.

Per més info podeu fer una ullada a onaclimb , a la web d'en Remi Thivel i al Desnivel nº248.
També teniu a disposició la recent guia "Taghia, montagnes Berbères" (Gener 2008) d'en Christian Ravier (20eu). Si hi arribeu "a pel" a les Gîtes hi trobareu un bon dossier de consulta amb totes les vies obertes a Taghia així com un llibre de piades.

Bones escalades!!

Ariège, Roc de Sédour, Suzy, 6b+ /150m

2008-09-19T07:44:00.000-07:00

A Bédeilhac, un petit poble a pocs quilòmetres de la capital de l'arieja(Tarascon), hi trobem un racó magnífic on poder disfrutar de vies de varis llargs sobre calcari exel.lent.

D'entre els diversos llocs que envolten aquesta tranquil.la població varem escollir el Roc de Sédour, una paret de proporcions modestes (150m) amb una ràpida i fàcil aproximació (30min).

Sobre el seu espectacular calcari s'hi troba una interessant via, "suzy".

4 llargues tirades (6a+-6a-6b-6b) et porten a recórrer tècniques plaques minades de fissures, gotes d'aigua i adherències que posen a prova el bon nivell tècnic de l'escalador.

L1, un llarg "llarguíssim"de 45m

L2, mur compacte d'estètics i tècnics moviments sobre placa fissurada

És doncs un agradable itinerari totalment equipat que amb 4 ràpels sobre la mateixa via et retornen rapidament a peu de paret.

El lloc a més ofereix vistes esplendides sobre la vall de Tarascon i els seus voltants.

Finalitzant el 4rt llarg amb Tarascon al fons

Vistes sobre el circ d'Embans amb el "pic des trois seigneurs"(2197m)

Per cert, s'ha de tenir present l'existència d'un biotop per nidificació que restringeix l'escalada del primer de febrer fins a finals de juny.

Molt pròxims al "Roc de Sédour" hi trobarem 2 interessants sectors d'escalada esportiva, "Le Cimentière des boucs" i "Les dévers du Sédour"

Nosaltres varem visitar el primer, un lloc que malgrat la seva aproximació (40min. remuntant una feixuga tartera) ens deleitarà amb una vintena de vies d'un calcari espectacular recentment equipades per un dels grans mestres equipadors locals, en Gérard Pouliquen.

Tota aquesta informació la podem trobar a la recent guia "Escalades en Ariège-Pyrénées, Autour de Bédeilhac" d'en J.D.Achard (Juliol 2008). Si hi aneu de camí la podreu trobar a la botiga d'esports d'Ax les Termes o bé a Tarascon (20Eu)

També podeu consultar la web del CAF Ariége

Dent d'en Rossell, "La tardor d'en Nebjeperura", 210m. 6a+

2008-09-15T06:03:00.000-07:00

Sempre ho havia sentit a dir; "en Pep Vila hi té una via boníssima a la dent d'en Rossell". Així que encuriosit tan per la via com també pel lloc varem decidir plegats amb el Javi d'anar-hi a treure el cap.

La paret vista des de les gorges del freser

D'entre les moltes vies que s'hi troben, "La tardor d'en Nebjeperura" té la fama de ser la millor via de tota la paret. Semiequipada "al dente" (Tal com diu a la Guia), atlètica, amb llargs variats i dificultat moderada fan que sigui una via molt recomanable.

L'escalada, a exepció de trams molt puntuals sobre liquen i/o molsa, discorre sempre sobre bona roca (Gneis)

Si hi aneu per primera vegada, cal prestar atenció a l'accés, doncs si fem cas estricte a la guia és possible que fem més volta del necessari. Un cop deixem el cotxe (Si hi accedim per Fontalba), és important d'anar sempre cara avall fins a trobar un prat d'herba molt evident. Des d'aquí la resta ja és fa més intuitiu fins arribar a peu de via.(30min d'aproximació en total)

S'ha d'evitar doncs d'anar "en tendència cap a l'esquerra" tal com ens expliquen a la guia (Escalada al Ripollès).

Xarxa metàl.lica de protecció poc abans d'arribar al peu de via,...(el cremallera passa per sota...)

Un cop a peu de paret, ens plantarem sota un diedre inclinat molt evident i començarem el primer llarg.

Nosaltres varem portar 15 cintes, bagues llargues (Important!), i un joc de camalots del 0'5 al 3.

Un cop finalitzat l'últim llarg continuar recte cara amunt fins a tornar a sortir al collet i d'aquí refer el camí fins el cotxe. (20min)

S'ha de tenir en compte la seva orientació est pels dies de calor!!

Us deixo la ressenya del blog del Luichy.

Sortint del bonic diedre del 3er llarg

4rt llarg,...un clàssic per la foto.

Sortint de la via

Rajastan, l'India màgica

2008-09-11T01:57:00.000-07:00

Després de passar per Delhi, visitar el seu nucli antic, descobrir racons amagats i de perdren's pels seus laberíntics bazars,..etc, sortim d'aquesta gran metròpoli per anar a descobrir una de les regions més turístiques i emblemàtiques de l' Índia, el Rajastan.

Un "tour" de 8 dies de durada que dalt d'un taxi amb conductor ens permetrà visitar Agra, Jaipur, Pushkar, Jodhpur, Jaisalmer, fer una escapada al desert de Thar i finalment retornar a Delhi en un llarg trajecte de més de 20 hores de tren.

El caos urbà de Dehli,...tot és possible

Autorickshaw, la millor forma de moure's per la gran ciutat

El Red Ford, una fortalesa d'arenisca vermella

L'essència de la cuina índia,...

Primera parada, Agra. Aquí s'hi amaga un dels tresors més ben guardats de tot Índia, el Taj Mahal.
A la vora del riu Yamuna, aquest enorme mausoleu de marbre blanc és considerat el monument més gran construït mai per amor.

Una bona recomanació a l'hora de visitar-lo és de fer-ho ben aviat pel matí (obren a les 6) per tal d'evitar les cues i les aglomeracions de gent als punts més "fotogràfics" de tot el recinte.
Una curiositat és el preu: 20 IND (Rúpies índies) pels visitants indis i 750IND!! pels estranjers

Després d'Agra ens dirigirem cap a Jaipur, la ciutat rosa (pel color de l'arenisca dels seus edificis). Jaipur vé a ser una imatge clònica de Dehli quan a contaminació, tràfic de vehicles i peatons.

El palau Hawa Mahal, emblema de l'art rajput

Els seus interminables bazars, dins les muralles de la ciutat, són tota una prova pels sentits.

Cubs de gel,...a falta de frigorífic...

Encantadors de serp,...un bon reclam turístic.

Una vaca sense rumb enmig de la multitud, escenes quotidianes.

5 hores de taxi des de Jaipur ens porten a Pushkar, un important centre de peregrinatge hindú. És una ciutat tranquil.la edificada al voltant d'un llac on s'hi porten a terme tot típus de rituals religiosos hinduístes. Els seus "Ghats" o escales que porten a la vora del llac, són l'escenari habitual on els peregrins i sadhus(sants) posen en pràctica la seva espiritualitat.

Un dels molts "ghats" de Pushkar

Un "sadhu" (persona santa) en ple ritual espiritual

Jodhpur, la ciutat blava (pel color dels seus edificis) és una altra joia del Rajastàn. En destaca el fort de Meherangarth, tot una fortificació que domina la ciutat des de dalt d'un turó de roca.

La fortificació de Meherangarth i a sota Jodhpur

Vistes sobre la "ciutat blava"

La ciutat en si es trova envoltada per un mur de fins a 10km de llarg amb diferentes portes d'accés. Al bell mig d'aquesta hi trobem la Torre del rellotge i la zona comercial de bazars, plens de botiques de teles, espècies i qualsevol cosa que ens puguem imaginar.

La torre del rellotge envoltada pel mercat

Caminant pel bazar

Després de Johdpur varem continuar el nostre camí ara cap a Jaisalmer, a l'extrem més occidental del Rajastan, a molts pocs quilòmetres de la frontera pakistanesa.

Detall dels exteriors de la fortificació

Jaisalmer és coneguda com la "ciutat daurada". És una ciutat fortificada construïda dalt d'un turó, a l'interior de la qual hi trobarem carrers i carrerons estrets orientats de forma laberíntica, diferents temples i un palau. El clima a Jaisalmer és extremadament sec i calorós, especialment durant aquesta època de l'any (Agost).

És una població molt turística que oferta varietat d'excursions o safaris pel desert en totes les seves modalitats, en 4x4, en camell, a peu,...

De camí cap a les dunes de Kuri

La proximitat del desert del Thar, a escasos 40km de Jaisalmer, és un gran atractiu. La major part d'excursions consisteixen en fer una visita a les dunes de Sam o bé les de Kuri, tot depen de l'agència através de la qual s'organitzi.

Nosaltres varem realitzar un safari en camell a les dunes de Kuri. Un cop allí varem poder presenciar una esplèndida posta de sol, varem dormir al desert (en companyia de petits escarabats del desert!...) i l'endemà varem poder veure com les primeres llums del dia dauraven poc a poc les suaus dunes d'arena finíssima.

Dies després d'haver pujat a camell encara ens ressentiem l'entrecuix. Passats els primers 10 minuts dalt del camell un s'adona que la cosa no resulta tan divertida com un pensa,...un vaivé constant acabarà minant l'entrecuix dels més entusiastes de forma fulminant....Malgrat tot ,val la pena de provar-ho.

Ara ja només ens quedava agafarel tren. Dalt d'un vagó de tercera classe amb un aire condicionat que ara tenies fred ara passaves calor, varem anar retornant sense pressa cap a Delhi.

Ladakh, trekking al Tibet indi

2008-09-07T01:52:00.000-07:00

Després d’una breu però intensa visita a Dehli, d’empapar-nos del seu enganxifós clima, d’ensumar les seves olors i pudors, d’esquivar el caos de gent, de cotxes, motos, carros, animals i demés objectes en constant moviment,…decidim fer un canvi d’escenari per traslladar-nos a un entorn més calmat, on l’aire sigui més pur,…el Ladakh.

Aquest territori del nord de l’India situat entre el Caixmir i el Tibet ,es un racó idil.lic pels amants del trekking i l’alpinisme, amb infinitat d’itineraris així com d’assequibles ascensions a cims de 5.000 i 6000 metres.
Ladakh és el districte més elevat (entre 2600m i7670m) i més extens (60.000 km quadrats) de l’India i compta amb una població d’uns 200.000 habitants, la majoria d’orígen tibetà. El budisme com a religió serà per tant qui marcarà la cultura, tradició i costums de la seva gent.

L’opció més ràpida per arribar a Leh, la capital del Ladakh, és aganfar un vol d’avió des de Dehli.

Quan un arriba per primer cop a aquesta vall remota se sent sorprès per l’exòtic contrast entre l’aridesa extrema de les muntanyes i la fertilitat i exhuberant verdor de la vall.

Leh, que durant l’antiguitat fou un centre on hi confluiren diferents rutes comercials, és avui dia un “camp base” ideal per organitzar qualsevol activitat a la regió. També un bon lloc per passar-hi els primers dos o tres dies abans d’empendre el trekking, sobretot per aclimatar.
Els seus 3500m fan que el cos se senti en un estat de letargi i qualsevol esforç es fa notar, sobretot per tot aquell qui no hi arribi en un bon estat de forma.

A Leh hi trobarem de tot, el negoci del turisme ja fa dies que s’hi va establir i no pararem de veure carrers inundats d’agències de trekking, hotels i guest houses a cada cantonada, restaurants de cuines variades, botigues de souvenirs,…
Una bona activitat a fer mentre sóm a Leh ,es anar a visitar els diferents poblets de la vall amb les seves gompes (monestirs budistes): en destaquen Hemis, Matho, Taktok, Thiksey, Rumbuk, Spituk, Likir,…

El Palau i el fort de Leh, encimbellats ambdós sobre el poble són visita obligada que ofereixen al mateix temps exel.lents vistes sobre la vall de l’Índus així com del massís muntanyós de l’Stok.

El nostre propòsit era el trekking de la vall del Markha. Amb una durada de 8 dies aquest trek , tot un “best seller”de la zona, et porta a conèixer les entranyes de la vall del Markha, superar colls per sobre de 5000m, passar per sota de cims de més de 6000m, i disfrutar de paissatges increïbles.
L’absència de refugis fa que la millor forma d’organitzar aquest trekking sigui através d’una agència local. Ells s’encarregaran de tot; menjar, combustible, tendes, transport del material necesari per passar tots els dies, etc. Disposarem de cuiner, guia i pony-men (o personal encarregat de portar els cavalls).
L’itinerari surt del bonic poble d’Spituk,a la riba del riu Índus (a uns 10km de Leh). En dues etapes anirem remuntant la vall de Jingchan, ja dins el parc nacional de Hemis, i ens plantarem a ls peus del primer gran coll, el Ganda La (4900m). Creuarem el coll, amb precioses vistes sobre l’Stok kangri (6153m) i baixarem en una llarga jornada a trobar la vall del riu Markha (3400m). Tres jornades més de camí ens portaran a creuar aquesta frondosa vall per arribar a la base del Gonmaru La (5150m). Amb impressionants vistes sobre el Kang Yaze (6400) creuarem el coll i iniciarem una vertiginosa baixada que en dues jornades més ens portaran cap a Martselang, ja de nou a la vora del riu Índus. Aquí s’acaba el caminar i s’acaba d’arribar a Leh (40km) amb cotxe.

Descripció de les etapes:

1-Spituk(3200)-Jinchen(3380): 4h
Sortim de Leh amb una furgoneta estil Vanette però a escala més petita. Amb tot el material necessari carregat dalt del sostre (tendes, menjar, fogonets, benzina,…) i en companyia del nostre guia (Tenzing) i del cuiner (Jimmy) ens dirigim cap al pont d’Spituk. Allí eperem que arribin els nostres 2 pony-men amb 6 cavalls, carreguem el material dalt dels cavalls i iniciem l’etapa.

De camí cap a Jingchen

Només sortir creuem el pont sobre el riu Índus i anirem seguint de pla paral.lels al riu fins a trobar l’entrada a les gorges de Jingchen. El camí és fàcil, sempre seguint una pista polsegosa i plena de pedres. A estones veiem baixar grups de gent fent ràfting pel riu que, francament, ens fan una mica d’enveja; fa molta calor i tenir el riu tan aprop acaba sent una temptació.
El paissatge és desèrtic, zero arbres, cap ombra enlloc.

El riu Índus

Deixem l’Índus a la nostra dreta, aquest s’unirà més endavant amb el riu Zànskar per seguir plegats el seu llarg camí através del Pakistàn i acabar morint a la mar Aràbiga.
Ja entrats a les gorges de Jinchen la vall es va fent més estreta. Farem nit al campament de Jinchen, al costat del riu. Així podrem agafar aigua per beure, cuinar i rentar.

Campament a Jingchen

D’aquí en endavant ja no hi trobarem cap carretera. (Cal dir que hagués estat possible de fer aquesta primera etapa dalt d’un 4x4 i començar el trekking des de Jingchen, encara que no és una pràctica habitual)

2-Jingchen(3380)-Yurutse(4120m): 5h
Sortim del campament enfilant la vall en sentit ascendent. Només sortir trobem un rètol que ens comunica l’entrada oficial al parc nacional de Hemis. La vall es va fent cada cop més estreta, sempre remuntant al costat del riu per camí pedregós. De sobte la vall s’obre de nou poc abans d’arribar a Rumbak (3800m). Aquí tenim ja les primeres vistes sobre les muntanyes nevades del massís de l’Stok.

Paissatges de camí cap a Yurutse

Rumbak és considerada la capital mundial del Lleopard de les neus. Tot i això és molt difícil, per no dir impossible, d’avistar-ne un, doncs és una espècie en perill d’extinció i n’hi ha molt pocs exemplars.
Nosaltres continuem en direcció a Yurutse tot seguint pel llit del riu. La vall es bifurca i continuem per la dreta tot remuntant la vall.

Yurutse

El poble de Yurutse el forma una sola casa molt gran envoltada de camps d’ordi, la passem de llarg i arribem en poca estona al nostre campament, a la base del Ganda La(4380m).

Hem pujat 1000m de desnivell i això es fa notar. Des del campament hi ha vistes precioses sobre l’Stok Kangri (Un 6000 clàssic per tot aquell que vulgui combinar el trekking i l’alpinisme)

L'Stok Kangri des del campament de Yurutse

3-Yurutse(4120m)-Skiu(3400): 6h
L’objectiu d’aquesta etapa ens portarà a coronar el coll del Ganda La i mitjançant un llarg descens arribar fins a Skiu, ja a la vall de Markha.

El campament de Yurutse (4120m) i al fons el coll del Ganda La (4850m)

L’ascens fins al coll es fa de forma tranquil.la, anem veient colònies de marmotes a tort i a dret, perdius,…etc.

Un cop dalt del coll podem divisar tot el massís del Zànskar i intuir la Vall del Markha al fons de la llarga vall. Ara toca baixar, farem un parell de paradetes per fer un te (chai) abans d’arribar a Skiu.

Vistes sobre el massís del Zànskar des del coll del Ganda La (4850m)

Passarem pel petit poblet de Shingo, veurem pasturar els primers Dzo (creuament entre vaca i Yak) i ens endinsarem gorges avall enmig d’arbustos fins sortir-ne uns kilòmetres més avall .

Combustible animal (excrements de Dzo) a punt per passsar l'hivern.

Un Shorten típic poc abans d'arribar a Skiu

Arribats a la confluència de la vall del Markha atravessem Skiu, amb la seva bonica gompa i anirem a buscar el campament als afores. Enmig d’uns prats d’herba verda, a la vora del riu Markha muntem el campament.

El campament d'Skiu a la vora del riu Markha

Ens sorpren la frondositat de la vall i l’aridesa sempre constant de les muntanyes.

4-Skiu(3400m)-Markha(3700m): 5h
L’etapa discorre de pla trencada només per petits ascensos i descensos per tal d’esquivar les moltes esllavissades que barren el camí. El terreny és sempre molt tou i erosionable i le plujes hi fan estralls cada cop que hi plou amb intensitat. El camí que hi havia l’estiu anterior potser ja no existeix en el pròxim i la gent que viu a la vall ha de treballar dur per poder-los refer.

Atravessem Chaluk i Tunespa sempre caminant a la vora del riu. A les proximitats de Markha ens hem de descalçar un parell o tres de cops per poder creuar el riu. El bany de peus s’agraeix després de portar unes hores caminant.
A Markha ens espera un dels campaments més bonics de tot el trekking, sobre uns camps d’herba curta, a la vora del riu, lloc tranquil envoltat de muntanyes.
El capvespre ens brinda llums de colors intensos, gairebé màgiques.

Llums de capvespre a Markha i al fons el massís del Kang Yaze

El poble esta situat just per sobre del nostre campament, hi visitem la gompa, les runes de l’antic fort i disfrutem de les esplèndides vistes del massís del Kang Yanze.

La Gompa del poble de Markha

5-Markha(3700m)-Tahungste (4150m): 5h
Abandonem l’entranyable racó de Markha tot fent la vista enrera. Gran part de l’etapa és molt similar a l’anterior, sempre a la vora del riu, atravessant diferents monuments budistes (manis, shortens,..), mullant-nos els peus per creuar d’una vora a l’altra, amb l’imatge constant del nevat Kang Yaze guiant el camí,…

La vall de Markha de camí cap a Tahungse

Un dels molts manis que es troben pel camí

De sobte, la vall fa un gir inesperat a l’esquerra. Poc després de Hankar deixem la vall del Markha a la nostra dreta i enfilem la vall de pujada cap a Tahungse.( Hankar va ser escenari de plujes dantesques l’estiu del 2006. Quinze dies de plujes torrencials va fer que l’aigua s’endugués moltes cases i que la gent hagués de marxar per por a que l’aigua se’ls endugués.)

Tahungse és un campament enclavat enmig d’una vall al costat de les fredes aigües del riu Nimaling Chu. Aprofitem per banyar-nos i treure’ns la pols de sobre, encara que la temperatura de l’aigua no sigui la ideal…

El tranquil campament de Tahungse, moments de relax.

6-Tahungse(4150m)-Nimaling(4720m): 3h
L’etapa avui no és massa llarga. Encara no 600m de desnivell i arribarem a l’inmensa plana de Nimaling.

De camí cap a Nimaling

Després de remuntar durant la primera part de la jornada, arribem a un coll amb esplèndides vistes sobre el Kang Yaze (Un altre “clàssic” per a tots aquells que els agrada l’alpinisme).

Kang Yaze

D’aquí continuem tot atravessant els típics “manis”(sempre per l’esquerra, tal com mana la tradició budista) fins finalment arribar a Nimaling.
Les vistes sobre el Kang Yaze són aquí espectaculars, amb els formidables seracs penjants i la seva atractiva aresta cimera.

Hem arribat al campament de més alçada de tot el trekking, 4720m. És un lloc remot encantador on hi viuem varies families de forma semi-nòmada. Aprofiten per passar l’estiu allí dalt amb els remats de Yaks, Dzos, cabres,…i així poder fer provisions per passar els durs hiverns. És un lloc ideal per que els animals hi pasturin. Aquestes famílies són totalment autosuficients en tots els aspectes.

És un estil de vida molt auster i viuen en sorprenent armonia amb l’entorn. Per dir una paraula que avui en dia està molt de moda,…viuen de forma “sostenible”.

Munyint les cabres,...treball en equip...

7-Tahungse(4150m)-Shang Sumdo(3660m): 5h
Abandonem l’encantadora vall de Nimaling per dirigir-nos al que serà el coll més alt pel qual passa el trekking, el Gongmaru La (5100m).

Al fons de la vall el campament i a dalt a la dreta s'intueix el coll (5100m)

En poc més d’una hora de suau però constant pujada ja són dalt, l’alçada es nota, la respiració es fa més intensa.
Ara toca baixar, i una bona estona. Gairebé 1400m de desnivell negatiu ens esperen fins arribar a Shang Sumdo.

Camí de baixada cap a Shang Sumdo

Hem deixat el fabulós Kang Yaze darrera nostra i ara s’obre davant nostre una profunda vall engorjada que haurem d’atravessar. Aquesta etapa és especialment complicada pels cavalls doncs el camí que ara entra ara surt de l’engorjat requereix molta atenció a l’hora de maniobrar amb els animals. Penseu que van carregats i que sovint el terreny és força accidentat.

Camí de baixada del coll, terreny pedregós i engorjat

La part final del camí es ja més suau i s’arriba al campament en lleuger descens tot seguint un camí de molt bon caminar.

Arribats a la tranquil.la població de Shang Sumdo es respira ja un aire diferent, tornem a ser a cotes més baixes, l’aire és més càlid, s’han superat les etapes més dures amb èxit i s’ensuma ja el final del trekking.
Tothom se sent content i el sopar acaba sent una festa entranyable amb pastís sorpresa per postre inclòs!!

Guia, cuiner, pony-men i nosaltres

8-Shang Sumdo (3360m)-Martselang(3380m): 2h
Últim dia de trekking. Etapa amb molt poca transcendència, sempre cara avall i per pista que més endavant esdevé carretera enquitranada. De fet, algunes agències carreguen aquí els seus clients amb 4x4 i els porten directament cap a Leh evitant així allargar la jornada caminant. Nosaltres varem arribar a Martselang caminant. Allí varem esperar una furgoneta de la nostra mateixa agència que ens havia de recollir.
Amb ganes de fer-nos una bona dutxa però al mateix temps amb un sentiment de tristor per haver acabat el trekking, varem dirigir-nos de nou cap a Leh, cansats però satisfets.

Riugréixer-express (II)

2008-09-03T02:45:00.000-07:00

Última fornada de noves vies:

- "Sanagrills" 6c+ , just a la dreta de la "Derby variant". Bona via d'escalada "fina" i vertical sobre regletes.

-"Malats de pedra"6c+ (variant esquerra) .Després del tram comú busca el desplom sobre bona presa fins arribar a una reunió independent. Sempre física, exigeix bloqueig i remada alternada.

- "Riugréixer" 6c. Passem per sota de "malats de pedra" i seguim la corda passamà fins a la seva fí. Trobem aquí l'inici d'aquesta llarga via (Més de 30m). Escalada distreta i agradable amb combinació "d'estira i arronses".

- "Riugréixer" 6c/+(variant esquerra) . Elegant línia, gentilesa d'en Cesar Casado. Més curta que la seva veina, comparteix els 3 primers seguros i traça una tècnica i estètica diagonal a l'esquerra.

Riugréixer-express

2008-07-12T02:27:00.000-07:00

Quatre noves vies s'han equipat recentment al sector.

En primer lloc destacar una nova variant de la clàssica "l'orfe".Un cop s'acaben els spits, s'obre cap a l'esquerra un nou itinerari perfectament equipat amb químics que supera la placa final.Més fàcil que les seves línies veines, dificultat al voltant del 6a+. Gentilesa d'en Joan Cunill.

En segon lloc, una altra línia emergeix a mig camí entre "Rinovirus" i "Bous i esquelles". Seguint un passamà arribem a peu de via. La línia, a l'estil Riugréixer, avança per terreny atzarós i acaba per una part més tècnica on hi trobarem roca sòlida exel.lent. Dificultat al voltant del 7a. Gentilesa d'en Cesar Casado.

"Plakenika": línia sobre placa perfecta enllaça de forma directa amb la reunió de la "Derby". De tall tècnic, concentra la seva dificultat en els últims moviments on l'envergadura de l'escalador, sense ser determinant, hi pot acabar donant un cop de mà...Dificulat sobre el 7a.

Per últim, "Malats de pedra". Via que enceta la cara més nord de tot el sector. Situada uns metres més a l'esquerra de la seva veina "tiramilles" hi accedim através d'una corda passamà. Pas d'entrada, continua fàcil sobre terreny "delicat" i afronta de forma directa el desplom final sobre bona presa. Física. Dificultat a l'entorn del 7a.

Nota: tots els graus són de caràcter orientatiu.

Arriba la calor...

2008-06-21T14:03:00.000-07:00

Sembla que ja ha arribat l'estiu, la calor ja apreta i el cos sua.
He pensat que calia alguna cosa refrescant,...una mica de psicobloc,...encara que veient aquest video les mans no et deixen de suar i el cor fa algun salt extrany....una via increïble en un marc fantàstic,...per cert,...no hi ha doble, ni tampoc triple,...és el mateix Sharma qui balla ingràvit.

Que ho disfruteu!!

Escalades per les illes britàniques (II), Portland, LLamberis

2008-06-14T08:27:00.000-07:00

Portland ofereix, amb les seves gairebé 1000 vies, un dels destins més importants de les illes britàniques on practicar una escalada de tall esportiu perfectament equipada.

Es tracta d'una enorme barrera en forma d'acantilats que voregen el mar durant quilometres.

Hi trobarem tot típus de graus i varies orientacions amb predomini de cares sud.

L'escalada transcorre generalment sobre plaques verticals o lleugerament desplomades amb predomini de regletes i algun forat. En general escalada sempre molt tècnica on es fa del tot imprescindible un bon ús en la tècnica de peus.

Un dels trets més representatius d'aquest lloc és sens dubte el típus de roca (una alternaça de calcari tou típus arenisca i un calcari més sòlid) i la seva curiosa estructura (bandes horitzontals que deixen veure els diferents estrats de sediment marí).

Una bona forma de visitar aquesta escola és agafant un dels nombrosos vols que la companyia Ryanair ofereix des de Girona a Bournemouth. D'aquí s'arriba per carretera (depenent del trànsit) en aproximadament una hora a la població de Portland.

D'entre tots els sectors, són de visita obligada el Blacknor Far South i la Battleship area. Magnífiques vies de tots els graus i fins a 35m d'alçada faran les vostres delícies.

Per acabar us suggereixo anar a fer una caminada per la pedregosa platja de Fortune's Well. (fins a 22 kms de platja plena de còdols de totes les mides!!)

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Llamberis

Una altra seu important de l'escalada tradicional anglesa emplaçada al bell mig d'una vall muntanyosa on s'hi troben varies de les millors escalades sobre roca doloritica del nord de Gales.

Hi predominen vies de varis llargs però també podrem trobar vies d'esportiva i zones de bloc.

Un dels sectors més emblematics és el Dinas Cromlech. Emplaçat en un mirador privilegiat sobre la vall ofereix varies vies de renom com Lord of the flyes, un E6 6a de 40m sobre una paret minada de forats on les proteccions són dificils de trobar.

Un altre sector d'importancia és Esgair Maen Gwyn. La joia d'aquesta paret lleugerament desplomada és sens dubte King Wad, E5 6b, una espectacular via que discorre sobre una aresta desplomada molt fotogènica. Generalment aquí les vies són força físiques, i més si es té en compte el desgast que comporta haver-se d'autoprotegir correctament sobre desplom.

En Rob a l'esperó final de King Wad, E5 6b

A banda d' aquests dos llocs val la pena apropar-se a els diferents Slate Quarries o el que és el mateix canteres de pissarra avui en desús on s'hi ha equipat vies sobre plaques lleugerament tumbades. L'escalada aquí és hiper-tècnica, doncs les preses per mans i peus són molt obligades i petites i fora d'aquestes l'adherència sobre la placa és gairebé impossible.

Una de les canteres més singular és la Vivian quarry

Per cert, a Llamberis s'hi troba l'empresa galesa de material de muntanya i escalada DMM.

Escalades per les illes britaniques (I), Tremadog, Pembroke

2008-06-02T08:22:00.000-07:00

Aquest és el paradís per els amants de l'escalada a protegir en el seu sentit més ampli. Els atractius parabolts i les reunions a prova de bomba desapareixen per donar lloc a l'escenari del repte i del compromís. No caure serà la norma bàsica (si és que volem continuar escalant...) i descobrir on i com protegir-se tot un art i una estrategia.

Si a tots aquests ingredients hi sumem una dificultat tècnica, tenim la combinació perfecta per que l'adrenalina comenci a fluir i les mans ens comencin a suar. Estem parlant de l'escalada tradicional anglesa o Trad climbing.

Si l'escalada en sí és particular el grau anglès també ho és. La graduació en aquest típus d'escalada es desglossa en dues parts. Pe una banda el grau E (dóna l'idea general de dificultat tenint en compte factors com el compromís, l'exigència psicològica i la dificultat tècnica de l'escalada) i per l'altra el grau tècnic que indica la duresa màxima del moviment més dur. Així, per exemple, E6-6a ens donaria un grau d'exposició 6 (alt) i un grau de duresa tècnica equivalent a 7b+ (grau francès).

Taula de conversions:
E1.........5a,b,c..............F6a
E2.........5a,b,c/6a........F6a+, 6b
E3.........5b,c/6a...........F6b+
E4.........5b,c/6a,b........F6c,6c+
E5.........5c/6a,6b,6c....F7a,7a+,7b
E6.........6a,b,c..............F7b+,7c,7c+
E7.........6b,c/7a...........F8a,8a+
E8.........6c/7a..............F8b,8b+

Per fer-se una idea, un 6a dels nostres seria similar a un E1 molt fàcil de protegir, però només per algú familiaritzat i entrenat amb la col.locació de material (friends, tascons,...) i capaç a la vegada d'assumir les exigències tals com la bona/mala qualitat de la roca, saber-se orientar per trobar la lína,...etc.

Pembroke
Les escalades als penyasegats són la tònica general a Pembroke. L'estratègia per escalar aquí és baixar rapelant fins a la base del penyasegat ( Cal prestar atenció especial al règim de marees doncs més d'un ha sortit nedant). És important conèixer el punt exacte on efectuar els ràpels doncs en la majoria dels casos no disposarem de cap punt de referència. Així doncs cal equipar amb el nostre propi material per accedir-hi.

Com us podeu imaginar l'ambient és força salvatge en dies de vent i mala mar, doncs estarem escalant amb el mar com a peu de via.

En Jason a Lucky Strike E2 5b, la gran clàssica a Rusty Walls.

Tremadog
Un clàssic de l'escalada tradicional al nord de Gales. Infinitat de sectors d'ecalada sobre roca doloritica d'una adherència sorprenent.
Un dels sectors més concorreguts és sens dubte el Craig Bwlch y Moch. Bona aproximació (5min), vies fins a 50m de recorregut, un càmping i una cafeteria a tocar fan d'aquest racó un bon camp base per passar-hi uns quants dies.

Per casualitat varem poder presenciar l'intent d'encadenar a vista una de les vies més famoses compromeses i dures del sector de mans de l'escalador belga Nicolas Fabrese, Strawberries E6-6b. Li va faltar molt poc però va caure. Fins a data d'avui cap escalador ha aconseguit encadenar-la a vista.

Escalar a Eslovènia

2008-06-02T02:52:00.001-07:00

Eslovènia és un petit país de de l'europa central membre de la Unió Europea des del 2004. S'independitzà de l'antiga Yugoslavia el 1991 i consta amb una població d'aproximadament 2 milions d'habitants.

El plantejament d'aquest viatge, a banda de fer el turista, consistia en conèixer les 3 principals zones d'escalada del país:

-Osp, Misja Pec, Crni Kal

-Kotecnik

-Bojinjska Bela

Després d'arribar a l'aeroport de Treviso (Itàlia) varem llogar un cotxe per arribar en poc menys de 2 hores al nostre primer camp base, la petita població d'Osp.

En un radi de 4 km teniem 3 grans sectors on posar a prova les forces. El primer assalt el varem fer a Misja Pec, un enorme esboranc de calcari carstic amb gairebé 200 vies perfectament equipades amb una orientació predominantment sud.

L'escalada aquí no és fàcil doncs la graduació no regala rés, tacte patinós per la gran freqüentació d'escaladors vinguts d'arreu, alta humitat degut a la proximitat del mar,una orientació sud...en fi, que de seguida varem adornar-nos que calia tocar de peus a terra i no ser massa optimistes en encadenar grans dificultats. El lema va ser intentar escalar moltes vies a vista i així ho varem fer.

L'escalada a Misja Pec requereix un procés d'adaptació. Vies normalment de força i resistència sobre xorreres, regletes i plans en un mur gairebé sempre desplomat. Un dels grans avantatges d'aquest lloc és que permet continuar escalant encara que plogui, tal com varem poder comprobar en més d'una ocasió.

En Juaki a Tortuga, 7b

Destaquen línies de gran bellesa com, Kindergarten 7a+, Figa 7b+, la estètica Rodeo 7a i la seva veina Pticja perspectiva 7b, la tècnica Hugolina 7b+, la regletera Platfus 7a+, la desplomada Runo 7b+ ,...etc.

En els dies de repòs és fàcil, si es disposa de cotxe, de visitar les poblacions de la costa com Koper (Capodistria), Izola, Portoroz per fer una mica el turísta o bé l'opció d'entrar en territori croata. (És necessari portar passaport, doncs Croacia no pertany a la UE).

El port d'Izola

L'escalada a Osp és semblant a aquella de Misja Pec tot i que potser la roca no és tan patinosa i hi córre més l'aire. Aquí podrem alternar varis sectors depenent de l'orientació.

En Juaki a la dura Moskitos wall, 7b+

Les parets d'Osp formen un veritable anfiteatre sobre el poble i tindrem opció d'escalar-hi fins i tot vies de varis llargs fins a 200m de recorregut.

En destaquen 2 sectors molt bons; Banje i Babna

Toti a Kameleon 6c+

Moltes vies bones!! Indijanka 6a+, Jonathan Livingstone 7a, Galeb 7b, Porocna noc 7b+/c, Jonagold 7c, Si puo fare 7b, Dalec stran je sodni dan 7b, buena suerte 7b+,....

Per cert! aneu amb compte amb els mosquits,...que piquen!!

Crni Kal no ens va atreure massa, potser per que el dia era massa calurós i no hi convidava gaire a escalar.

Una de les moltes parets de Crni Kal

Malgrat el peu de via és força ombrívol, si hi toca el sol l'escalada pot esdevenir tot un patiment ja que es tracta d'una escalada sobre placa i molt tècnica. Cal escollir un bon dia x acostar-s'hi.

Després d'uns dies a la zona d'Osp varem dirigir-nos cap a Koteknic, a 2 hores de cotxe.

Les pluges de l'última setmana pronosticaven la possibilitat de trobar moltes vies molles però tot i així varem poder escalar.

Koteknic és un lloc idílic enmig d'una frondosa fageda. Molt ombrívol i tranquil amb un calcari de qualitat Hi trobarem gran varietat de vies i graus. En destaca el sector Oboki. Aquí les vies són generalment dures (7c-8b) i desplomades.

La tenebrosa bauma del sector Oboki

En destaquen Guernica-specialist 7c i la seva variant directa Guernica 8a.

De tornada de Koteknic varem fer escala a la capital, Lubliana, per tot seguit dirigir-nos cap a Bled, ja en zona de Bojinska Bela.

Lubliana té un gran encant: una ciutat tranquil.la envoltada per canals, moltes zones peatonals i un castell fortificació encimbellat dalt d'un turó amb vistes esplendides sobre la ciutat.(s'ha de pagar per accedir dalt la torre).

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Amb una jornada en varem tenir prou pre fer-hi una visita. Una nova zona d'escalada ens esperava per ser descoberta.

El nostre destí era Bled, un dels racons més turístics d'Eslovenia, centre alpí d'activitats esportives com senderisme, bicicleta, llacs on passejar amb barca, excursions a cavall,...i obviament escalada. Tot això, juntament amb una gran oferta turística d'allotjaments i càmpings, fan d'aquest racó un bon lloc on passar-hi uns dies.

A 3km de Bled hi trobem la població de Bojinjska Bela i a escasa distància un dels sectors estrella, Kupljenik.

Hi predominen vies verticals o lleugerament desplomades d'un calcari gris exel.lent. Lloc tranquil, silenciós i ombrívol que us deixarà un bon record.

Mikel escalant Samba 7a, al sector Kupljenik

Hi ha alguna línia excepcional sobre fissura que no cal perdre's.

Destaquen The show must go on 7a+/b, Samba 7a, Rumba 6c, Poper in sol 7b+

Per acabar la nostra gira per terres eslovenes varem acabar visitant el Parc Nacional del Triglav, tota una reserva natural al bell mig dels alps julians.

És un dels parcs més antics d'europa i aquí es troba el cim més alt d'Eslovenia, el Triglav, amb 2864m.