Madagascar, escalada a l'illa continent (II)

Diego Suárez, Antsiranana pels locals, és una petita i tranquil.la ciutat costera situada a la costa nord de Madagascar. Envoltada per aigües color safir, cocoters i platges d’arena blanca és un petit paradís on l’escalada també hi té protagonisme.

A pocs kilòmetres d’aquest nucli “turístic” hi trobem varietat de zones d’escalada esportiva estil “kalymnos”, és a dir, desploms, sostres, degotalls, forats i preses de tots els tamanys on poder flirtejar amb la gravetat.
Són franges de roca calcaria d’orígen càrstic d’una puresa inusual. Parets que emergeixen d’una exuberant i tupida vegetació que durants anys i anys ha mantingut aïllades de les mans de l’escalador aquestes peculiars formacions.
El port de Diego Suárez. Al fons les acolorides parets de la "Montagne des Français"

Un típic "xiringuitu" local

Gràcies a gent com Gilles Gautier, Mathieu Delacroix, Michel Piola, autèntics pioners i descobridors de l’escalada a Madagascar, que avui és possible d’escalar en aquest lloc.

Diego Suárez doncs, presenta 3 zones d’escalada ben diferenciades:

- L’arxipelag de Nosy Hara.
- Perroquets
- La montagne des Français

Un petit camaleó,...un habitant comú dels boscos de l'entorn

A excepció de l’últim, per accedir als restants sectors cal certa logística i organització ja que són llocs força remots i cal procurar-se un bon mitjà de transport. Caldrà doncs contactar amb alguna agència local com per exemple Newsearock, per tal que ens facilitin l’accés bé amb 4x4, amb barca o bé una combinació de tots dos. A la seva pàgina web hi podreu trobar molt bona informació de tot típus:

http://www.newsearoc.com/

L'espectacular i fotogènica"Tropical Night", 6b+ (Montagne des Français)

La “Montagne des Français”, amb les seves gairebé 200 vies i varietat de graus (IV-7c+), és doncs el sector que ens queda més pròxim a Diego Suárez. (8km)
És un mur molt ben esculpit, amb diferentes orientacions on hi trobarem també algunes vies llargues espectaculars i desplomades(màxim 5 llargs de corda).
En destaquen sectors com la “Grotte des pintades”, “Profil des Brigands” o el barranc de “Libertalia”.

"Le radeau de la méduse", 7a+ (Montagne des Français)

"La crabe qui voulait voir la mer", 7a+ ,...imprescindible pels amants del desplom

"Libertalia", 4 llargs de via sostinguda i desplomada sobre un calcari sorprenent

L’aproximació no és sempre evident, l’espesa vegetació que sovint es “menja” molts trams de camí juntament amb les particularitats d’aquest territori càrstic alenteix considerablement l’accés, almenys per primera vegada.
Des de la “Montagne des Français” s’obté una vista espectacular sobre la badia de Diego Suárez, amb el seu illot característic que li dóna un aire encara més exòtic.

Detall del mur de "Perroquets",....

No calen paraules....

Un 6a+ del tot espectacular al sector "Jurassik Park", (Perroquets)

"L'ile rouge", 7a (Perroquets)

Però no tot és escalada, molt pròxim a Diego Suárez trobareu infinitat d’activitats per donar repos al cos,...submarinisme, Kitesurf, pesca, excursions amb quad, senderisme, parcs naturals....i quan la calor us rendeixi, acabar en una centrica terrasseta, a l’ombra, amb una cervesa ben fresca al dits tot ensumant l’agradable i omnipresent olor a vainilla dels simpatics venedors ambulants...

Bones escalades!!

Madagascar, escalada a l'illa continent (I)

Desconeguda per molts, ignorada per d’altres, Madagascar, la quarta illa més gran del planeta, situada al sud de l’ecuador just a l’altre costat del canal de Moçambic és sense cap mena de dubte un d’aquells destins temptadors i irreprimibles.
Cultura, tradició, gent, paissatge, flora i fauna exòtiques(Lemurs, camaleons)...etc. la fan un autèntic còctel d’emocions i vivencies.

Un Lemur espontani, el rei de les acrobacies.

Si hi afegim a més la possibilitat de poder escalar parets de roca granitica de fins a 700m d’alçada, d’escalar vies d’esportiva al més pur estil “Tailandia” però sense la seva xafogor, ni els seus mosquits ni les aglomeracions d’escaladors fent cua per probar la “perla”del sector,....si en definitiva us voleu literalmet perdre pel jardí de l’Eden i viure un “Climbing Trip” diferent, emocionant i exòtic....acabeu de topar amb la sol.lució, MADAGASCAR us espera.

Vista general del massis. Al centre l'imponent Tsaranoro

Per començar, cal fer-se l’idea que d’illa no en te res,...els 1600km de llarg pels seus 500km d’ample juntament amb una xarxa de carreteres escasa i degradada i un sistema de transport a “l’africana” fa que moure’s per Madagascar es converteixi sovint en la “cançoneta” aquella de no saber mai quan marxes ni quan arribes,...és a dir, l’aventura està servida.

Un típic Taxi-brousse,...amb capacitat per a a 25 persones i 1 tona de càrrega a dalt del sostre!!

Doncs bé, tot això per explicar que finalment després d’un llarg vol BCN-Paris-Illes Maurici-Illa Reunión-Antananarivo (Capital de Madagascar) + 2 dies de taxi-Brousse (Espècie de llauna de sardines amb rodes) per carreteres on la paraula velocitat no existeix i els metres recorreguts s’acaben convertint en quilòmetres arribem finalment al nostre primer destí,...el Parc nacional d’Andringitra.

En aquest petit racó de món, al bell mig de la plana malgatx, envoltat de petits poblats on la gent es mou en silenci i armonia amb l’entorn, sota les impressionants parets del Tsaranoro un se sent realment captivat per l’entorn, tot es fa més pur, més eteri,...el temps sembla aturar-se.

Dins el nostre petit bungalow de fang i fusta ens preparem impacients per l’escalada,...sentim aquelles pessigolles d’escalar per primera vegada en un lloc nou, una via desconeguda, una roca encara per palpar,...tot és incert i captivador a la vegada

Verticalitat a l'imponent Karambony

L’escalada al massis del Tsaranoro és un típus d’escalada sobre murs verticals o lleugerament tumbats on hi predominen les preses petites o molt petites, també adherències i fins i tot alguna xorrera, cosa poc habitual de trobar en parets de granet.
La roca, degut a la presència de liquens, és d’un granet molt acolorit, des del negre al groc, passant pel verd i l’ocre.
Generalment les vies estan força ben ambientades, amb un compromís sempre present, totes s’han obert des de baix i l’equipament acaba sent força escas en molts trams de tirada. Distancies entre seguros entre 5 i 8 metres és el més habitual, així que cal escalar ben “centradets” i anar amb compte amb moltes preses d’aparença fràgil.
La possibilitat d’utilitzar tascons i friends és del tot inexistent, això fa que els graus obligats s’hagin de tenir força presents a l’hora d’escollir un itinerari.
Es tracta, si es pot dir així , d’una escalada esportiva en “Big-wall” equipat.

Una primera via interessant per trencar el gel en aquestes parets és “Alien”, 500m 6ª, a la paret del Karambony. Un itinerari clàssic sobre placa en la primera part i més verticalitat en la segona que ens ajudarà a fer-nos una primera idea de la curiosa morfologia de la roca

"Alien", una bona via per començar a escalar.

De segon plat podem triar la gran “Pectorine” 250m, 6b a la paret del Lemur Wall. Més sostinguda i vertical que la primera, sobre un granet espectacular i abrassiu.

L'espectacular travessa al 5è llarg de la "Pectorine"

Just pocs metres més a la seva dreta hi trobem un magnífic itinerari obert el 2007 pel Luichy i el Carles Brascó, es tracta de “Tsarandonga”,250m, 7ª, 6b+ oblig . Molt bonica i agradable d’escalar, equipada amb generositat i amb algun llarg sobre xorrera negra. Molt recomanable.

I si el que volem és passar ja a l’acció podem agafar l’ esplendorosa i mítica “Out of Africa”, a la paret del Tsaranoro Kely. Una de les vies estrella del massis, que sigui pel seu recorregut, la seva posició, llargada, i estil d’escalada fan que sigui un “must” per tot escalador que arribi a aquestes contrades.
Són gairebé 500m d’escalada excepcional i amb ambient big-wall garantitzat. Cal anar a l’idea, el recorregut és entretingut i la baixada (a peu) és llarga i dificultosa degut a l’espesa vegetació.

"Out of Africa", Típic "bombu" on cal endevinar bé les petites preses


7è llarg de "Out of Africa", 6c+



Darrers llargs de "Out of Africa"

Trobem també 2 vies força interessants. Per una banda “La Croix du Sud”, 280m, 6a+, a les allunyades parets del Vatovarindry.
Per l’altra “Skolothorn +4”, 290m, 6c obligat, a la paret del Camaleon. Gran itinerari, poc repetit, amb gran dosi d’exposició i compromís. Ancoratges lluny,...o molt lluny. (10m). Això si,...granet negre excepcional i bones vistes sobre el massis del Tsaranoro.


El cim del "camaleon" il.luminat per les darreres llums del dia



"Scolothorn 4+",4rt llarg sobre roca negre increïble...

I després d'uns dies de fanatisme "Tapieru" el cos i el cocu demanen repòs,...és el moment de canviar de Rumb, el "Plan B" anuncia un altre "menu",...aquest cop a la vora del mar, calcari del millor, xorreres, degotalls, desploms....per pistes polsegoses deixem el gran Tsaranoro, els petits poblats, l'amabilitat i hospitalitat dels seus habitants i els somriures imborrables de tots i cadascún dels seus nens....Diego Suárez ens espera!!

Fent una mica "l'indiu"...

http://www.elcorreo.tv/tu-tv-y-punto/puntazotv/hombre-mono-veloz-42507.html

MADAGASCAR...

EUSKALERRIA

Viatge, visita, escapada, sortida, incursió,...podriem posar-li molts noms a aquests cinc dies d’escalada per terres del nord.
Gairebé de forma inprovitzada però amb gran motivació per descobrir llocs nous ens posem en marxa,...primera parada : Arnedillo (Rioja)

Aquesta escola a pocs quilòmetres de Logroño destaca per la seva gran qualitat de roca. Calcari molt acolorit, molt abrassiu i vies generalment verticals o lleugerament desplomades.
Visita obligada és el sector “Frontón de los moros”, a escasos 5 minuts del cotxe. Bona orientació per a les tardes quan la paret queda a l’ombra.

Un parell d’horetes més de volant i entrem ja al País Basc. Aquí passarem la resta de dies d’escalada. El primer plat en aquest petit “menú degustació” ens porta cap a Guipúscoa, concretament a Araotz (Oñate).

Aquesta és l’escola talismà de la grandíssima escaladora basca Josune Bereziartu. Vies espectaculars com la “Honki Tonky” 8c o la “Honki mix” 8c+ en el mític sector Korea l’han fet famosa pels seus encadenaments i primeres mundials com a dona escaladora.
Pels mortals ens queden grans sectors com Antosiña, Dolu-Haiz, San Elias. El lloc és encantador però per contra la seva popularitat ha fet que moltes vies siguin autèntic “marbre”, i això juntament amb un estil d’escalada generalment a base de força i bloqueig fan que moltes vies siguin exigents i difícils d’encadenar, sobretot a vista.

Pròxima parada, Batzola (Viscaia). L’escola basca per exel.lència pels amants del desplom i la dificultat. Aquí hi trobem el primer 9 a del País Basc, “Iñi Ameriketan” que fou encadenada per l’escalador basc Ricardo Otegi.

Batzola és una cova molt espectacular que presenta tres entrades diferents i on la major part dels seus itineraris transcorren per l’interior. Desplom generós i sostre en són la tònica. Un lloc ideal pels dies de calor forta, doncs dintre de la cova gairebé no hi entra el sol.

La majoria d’itineraris són de 8è grau però també hi podem trobar varies vies de 7è molt espectaculars on poder sentir l’atracció de la gravetat...

Tres dies d’escalada fan que Donostia es converteixi en el nostre pròxim destí per recuperar forces i conèixer alguns dels seus atractius més turístics.

Passejar per les populars platges de la Concha i d’Ondarreta, visitar les famoses escultures anomenades “Peines del viento” de l’escultor basc Eduardo Chillida, arribar-se fins al port, anar de tapes, tastar alguna sidra o pendre alguna cervesa o vinet mentre seiem tranquil.lament en alguna de les múltiples terrasses a l’aire lliure,....ajuden a relaxar el cos i la ment.

L’última part d’aquest viatge la passarem a la província d’Àlava, ja reprenent direccío sud. Aquí hi trobem varies escoles de renom: Convento, Eguino, Atauri, Apellàniz...Nosaltres varem aprofitar només per conèixer les dues últimes.

Atauri és una petita escola (Unes 80 vies) que ofereix vies molt ben equipades (Moltes amb sellaments, doncs la roca és un calcari molt tou) i molt agradables d’escalar. Forats i regletes sobre un mur vertical o lleugerament desplomat és el més habitual. Un lloc tranquil a poca distància del poble amb el mateix nom.
Presenta molt bona orientació per a les tardes (Est)

I ja per acabar, Apellàniz. Aquest petit sector que s’amaga enmig d’una bonica fageda és un lloc ideal on refugiar-se durant els dies d’estiu. El cert és que recorda força a l’escalada del “Frankenjura”, bé per la seva ubicació com també pel típus de forats que s’hi troben.
La roca però no és excepcional i la majoria de vies han estat manufacturades,... “Sika” i picats en abundància. Abstenir-se els amants de les vies naturals!

Personalment em quedo amb el lloc i l’atmòsfera bucòlica de pau i tranquil.litat que s’hi respira.

I poca cosa més a dir,...d’escoles i sectors n’hem deixat encara molts per conèixer, potser aquesta serà la nostra pròxima excusa per tornar un dia a terres basques i deixar-nos seduïr de nou per la bellesa del seu entorn... i per la màgia de l’escalada.

AGUR!!

Montgrony, vies noves al sector Parking

Aquest bonic i seductor pany de paret sempre ens l’haviem mirat de reüll, o potser ell ens contemplava a nosaltres mentre s’anava dient “ però que no em veuen??”.
El cert és que fins ara no s’havien reunit les condicions necessàries per tenir-ho tot de cara i posar fil a l’agulla. Després de parlar-ne amb els propietaris i havent exposat la nostra voluntat d’obrir-hi noves vies, varem poder arribar a un accord per començar-hi a equipar.

En Pere als primers moviments d' "El galliner"

En companyia del bon amic Pere, d’un bon podall, taladre i estris varis, i amb tota la nostra bona voluntat varem començar a dibuixar les linies que durant tan temps havien torturat la nostra imaginació.

Finalment, acabades les feines de “jardineria” i” acondicionament de façanes” podem disfrutar doncs de 2 nous itineraris (...de moment...) a la paret de dalt del sector Parking.

D’esquerra a dreta:
-Déjà Vu, (7b+/c): Linia espectacular, al més pur estil Montgrony, atlètica i mantinguda que et porta a un final espectacular envoltat d’esplèndides xorreres.
-El Galliner ,(7a ): llarga i esplèndida línia que s’enfila dalt d’un aeri esperó després d’atravessar un atlètic i bonic sostret

"Déjà vu", primers passos

Accés: Des del popular sector Parking, remuntar a l'esquerra per la corda fixa que ens deixa al peu de les vies.

Que les disfruteu!!

La febre del desert

Tal com deia l’Arnaud Petit al final del seu article sobre l’escalada a Wadi Rum publicat al nº 175 de la revista Desnivel; “...seras al mateix temps turista, escalador, alpinista, senderista, historiador, bussejador, i cap d’aquestes activitats et decepcionarà”
Doncs ho confirmo. Jordània, aquest petit país ple de contrastos és una autèntica perla en molts aspectes.
Visitar les runes de l’antiga ciutat greco-romana de Jerash, perdre’s pels carrers d’Amman, banyar-se al mar mort i experimentar el que podem ser capaços de flotar, descobrir la perduda ciutat de Petra, capbussar-se al Mar Roig,..i evidentment anar a escalar al desert de Lawrence d’Aràbia, Wadi Rum. Benvingut a Jordània, la terra promesa.

L’escalada a Wadi Rum és una escalada amb personalitat pròpia en molts aspectes; paissatge, qualitat i estructura de la roca, l’estil,etc., conformen un terreny únic pe a tot buscador de noves experiències.
A mesura que un s’hi va acostant s’adona que el nom, Wadi Rum, que en àrab significa “vall de la lluna”, és el millor sinònim que es podia trobar per definir el surrealisme dels seus paissatges.
Grans moles de roca arenisca de tons vermellosos, molt el.laborada en quan a formes i textures, cavitats amb formes fantasmagòriques esculpides pel vent i el pas del temps, diedres i xemeneies infinites, fissures,...tot enmig d’un paissatge espectacular i remot.
Són illes de muntanyes que emergeixen de l’inmensa plana desertica, solitàries, místiques, màgiques,...massissos que s’alçen fins a 600m de desnivell.
Hi trobarem 2 típus ben diferenciats de vies. Per una banda les ascensions clàssiques per les normals, el que també es coneix com a rutes beduines. Aquestes remonten profunds barrancs, engorjats, sistemes de diedres. Són en general ascencions molt llargues i perdedores on cal conèixer molt bé la fisonomia de la muntanya.
Per altra banda, les linies més modernes que remunten per plaques, fissures, esperons i diedres.

La nostra caseta per uns dies

El gres de Wadi Rum destaca per la seva gran adherència com també per la seva abrassivitat.( Cal tenir en compte aquests factors alhora de rapel.lar. Les cordes tenen molta tendència a enganxar-se per tot arreu com si fóssin velcro!!)
Trobarem un terreny amb poc o gens d’equipament, proteccions sovint dubtoses, descensos delicats i compromesos,..aventura!!
La majoria d’itineraris són d’autoprotecció. Amb 2 jocs de camalots, 2 d’Aliens, un joc de tascons i un bon assortit de bagues i cordinos en tindrem suficient per atacar la major part de vies.

També, igualment, s’ha de tenir sempre en compte l’orientació. Sóm al desert, i això vol dir fresca a l’ombra i foc al sol. Mai trobarem la temperatura ideal: o ens rostim al sol o agafem fred a l’ombra.
Una bona norma a l’hora d’escalar és DELICADESA. Estudiar bé la solidesa/fragilitat de les preses. Haurem de re-apendre a escalar, sense pressa, amb calma, estudiant tots i cadascun dels moviments per tal de no fer més força de la necessaria i evitar així possibles ensurts.
Una mentalitat més de típus “alpinística” i no tant esportiva s’adaptarà més a l’estil de roca i escalada.
L’escalada a Wadi Rum comporta cert compromís. És un escenari ideal per a l’escalador aventurer més que no pas per a l’acròbata de grans dificultats.
Són generalment vies de dificultat tècnica no massa alta però dotades de gran “ambient”.

Dues bones escalades per a iniciar-se són les vies “Inferno” i “Flight of fancy”, les dues a escasos 20 minuts del poble, ideals per a una mitja jornada, preferiblement per la tarda, quan la paret ja queda a l’ombra. (també les podrem combinar en el dia)

El Jebel Rum, vies per tothom i per tots els gustos

INFERNO, 6b max., 150m
Via semi-esportiva amb equipament “a la Piolá”. Bones reunions i baixada en ràpel per la via. Últim llarg en fissura espectacular!

FLIGHT OF FANCY, 6b max., 150m
Menys equipada que la Inferno.Destaca el tercer llarg fabulós de diedre!

Si caminem una miqueta més, a 1h aprox del poble, podrem anar a descobrir una altra joia del lloc, THE BEAUTY. Enclavada en un barranc remot (accés poc evident), destaca per la bellesa de tots i cadascun dels seus llargs. Babareses a dojo i roca exel.lent!! Porteu un camalot nº 4 o millor un nº 5, si el teniu, per l’últim llarg. Espectacular!!

La via supera la cara esquerra del petit dit en ombra que es veu al centre de la paret

Primer llarg antològic,. ..babaresa pels descosits!!!


...ja queda menys!!....


Llarg últim, ...sense paraules!!

Si teniu ganes de posar-vos més les piles, la sol.lució es troba en un nom: LYONHEART ( 6c max, 200m) a les torres d’Abu Aina, a 1h de camí del poble. Tota una clàssica d’escalada sostinguda en fissura, sempre sobre el 6a – 6b. És una línia directa, neta. Llargs exigents però de gran bellesa.,...i bona roca!! Últim llarg però una mica sorrenc...

Aproximant la via. Al fons la torre d'Abu Aina


Diedres infinits, fissures,...continua la lluita!!

Un mirador privilegiat arribant als últims llargs

Si el que voleu ara és oblidar els “ferros” per un dia i anar a fer un viatge en el buid amb només 14 cintes també us puc donar la sol.lució:
LA GUERRE SAINTE, 7b+ max , 450m.
Viote!! Equipada amb químics de dalt a baix i reunions a proba de bomba per rapel.lar. Vertical, física, sostinguda, ambient Big Wall assegurat, didicultat tècnica (4 llargs per sobre del setè grau). Una obra mestra oberta per baix pels francesos G.Abert, B. Robert, P.Batoux, H. Bouvard, A. Hod i A. Petit.

Al peu del Nassrani, tot apunt...

La primera via completament equipada de tot Wadi Rum!.La via ataca l’impressionant cara est del Nassrani Nord.
Una obra mestra en un entorn de somni!! Indispensable!

Ambient!

Buid!

Verticalitat!

També dintre del mateix estil, menys sostinguda, menys equipament (Portar tascons, friends, aliens, bagues) però igualment bona és la RAID MIT THE CAMEL,(7a max, 450m) a la cara E del Jebel Rum, a 20 min. Del poble.
Destaquen els seus primers llargs exepcionals de tall força esportiu sobre roca exel.lent. La resta és una escalada d’estil més clàssic.

Moviments atlètics sobre roca exel.lent

Fissures per disfrutar!!

I si el que un vol ara és perdre’s pel desert, escalar en un lloc encara més remot on l’únic que sentirem és el “soroll” del silenci agafeu un 4x4, carregueu menjar i aigua i que us portin a Barrah Canyon.

Aquest fabulós raconet aïllat de tot, ens ofereix varies possibilitats d’escalada.
En destaca especialment la MERLIN’S WAND, (6 a+ max, 150m). Una linia molt atractiva de fissura que malgrat protegir per l’interior sempre acaba sent per l’exterior per on s’escala, cosa que facilita en gran mesura la progressió.

Últims llargs de la Merlin,...fissura,fissura,fissura,..

A poca distància de la MERLIN’S WAND hi trobem la curta LES RUMEURS DE LA PLUIE (Reunions precàries!), i THE STAR OF ABU JUDAÏDAH, una línia magnífica catalogada entre les millors de tot Wadi Rum

"Les rumeurs de la pluie",sortida espectacular del 3er llarg,...

Un canvi d'estil improvitzat...moments de relax.

I els dies aniran passant i aniran quedant vies i més vies encara per escalar. Serà el moment d’asseure`s tranquil a fora la tenda, respirar la màgia del lloc per una última vegada mentre les parets es van tenyint amb aquell color vermell del capvespre. Llunyà, el cant del Moazin us acompanyarà tot recordant amb intensitat els moments viscuts en aquest lloc màgic, únic, irrepetible....Inshallah!