dimarts, 14 d’abril de 2009

La febre del desert

Tal com deia l’Arnaud Petit al final del seu article sobre l’escalada a Wadi Rum publicat al nº 175 de la revista Desnivel; “...seras al mateix temps turista, escalador, alpinista, senderista, historiador, bussejador, i cap d’aquestes activitats et decepcionarà”
Doncs ho confirmo. Jordània, aquest petit país ple de contrastos és una autèntica perla en molts aspectes.
Visitar les runes de l’antiga ciutat greco-romana de Jerash, perdre’s pels carrers d’Amman, banyar-se al mar mort i experimentar el que podem ser capaços de flotar, descobrir la perduda ciutat de Petra, capbussar-se al Mar Roig,..i evidentment anar a escalar al desert de Lawrence d’Aràbia, Wadi Rum. Benvingut a Jordània, la terra promesa.

L’escalada a Wadi Rum és una escalada amb personalitat pròpia en molts aspectes; paissatge, qualitat i estructura de la roca, l’estil,etc., conformen un terreny únic pe a tot buscador de noves experiències.
A mesura que un s’hi va acostant s’adona que el nom, Wadi Rum, que en àrab significa “vall de la lluna”, és el millor sinònim que es podia trobar per definir el surrealisme dels seus paissatges.
Grans moles de roca arenisca de tons vermellosos, molt el.laborada en quan a formes i textures, cavitats amb formes fantasmagòriques esculpides pel vent i el pas del temps, diedres i xemeneies infinites, fissures,...tot enmig d’un paissatge espectacular i remot.
Són illes de muntanyes que emergeixen de l’inmensa plana desertica, solitàries, místiques, màgiques,...massissos que s’alçen fins a 600m de desnivell.
Hi trobarem 2 típus ben diferenciats de vies. Per una banda les ascensions clàssiques per les normals, el que també es coneix com a rutes beduines. Aquestes remonten profunds barrancs, engorjats, sistemes de diedres. Són en general ascencions molt llargues i perdedores on cal conèixer molt bé la fisonomia de la muntanya.
Per altra banda, les linies més modernes que remunten per plaques, fissures, esperons i diedres.


La nostra caseta per uns dies

El gres de Wadi Rum destaca per la seva gran adherència com també per la seva abrassivitat.( Cal tenir en compte aquests factors alhora de rapel.lar. Les cordes tenen molta tendència a enganxar-se per tot arreu com si fóssin velcro!!)
Trobarem un terreny amb poc o gens d’equipament, proteccions sovint dubtoses, descensos delicats i compromesos,..aventura!!
La majoria d’itineraris són d’autoprotecció. Amb 2 jocs de camalots, 2 d’Aliens, un joc de tascons i un bon assortit de bagues i cordinos en tindrem suficient per atacar la major part de vies.

També, igualment, s’ha de tenir sempre en compte l’orientació. Sóm al desert, i això vol dir fresca a l’ombra i foc al sol. Mai trobarem la temperatura ideal: o ens rostim al sol o agafem fred a l’ombra.
Una bona norma a l’hora d’escalar és DELICADESA. Estudiar bé la solidesa/fragilitat de les preses. Haurem de re-apendre a escalar, sense pressa, amb calma, estudiant tots i cadascun dels moviments per tal de no fer més força de la necessaria i evitar així possibles ensurts.
Una mentalitat més de típus “alpinística” i no tant esportiva s’adaptarà més a l’estil de roca i escalada.
L’escalada a Wadi Rum comporta cert compromís. És un escenari ideal per a l’escalador aventurer més que no pas per a l’acròbata de grans dificultats.
Són generalment vies de dificultat tècnica no massa alta però dotades de gran “ambient”.

Dues bones escalades per a iniciar-se són les vies “Inferno” i “Flight of fancy”, les dues a escasos 20 minuts del poble, ideals per a una mitja jornada, preferiblement per la tarda, quan la paret ja queda a l’ombra. (també les podrem combinar en el dia)

El Jebel Rum, vies per tothom i per tots els gustos
INFERNO, 6b max., 150m
Via semi-esportiva amb equipament “a la Piolá”. Bones reunions i baixada en ràpel per la via. Últim llarg en fissura espectacular!



FLIGHT OF FANCY, 6b max., 150m
Menys equipada que la Inferno.Destaca el tercer llarg fabulós de diedre!




Si caminem una miqueta més, a 1h aprox del poble, podrem anar a descobrir una altra joia del lloc, THE BEAUTY. Enclavada en un barranc remot (accés poc evident), destaca per la bellesa de tots i cadascun dels seus llargs. Babareses a dojo i roca exel.lent!! Porteu un camalot nº 4 o millor un nº 5, si el teniu, per l’últim llarg. Espectacular!!

La via supera la cara esquerra del petit dit en ombra que es veu al centre de la paret

Primer llarg antològic,. ..babaresa pels descosits!!!


...ja queda menys!!....


Llarg últim, ...sense paraules!!

Si teniu ganes de posar-vos més les piles, la sol.lució es troba en un nom: LYONHEART ( 6c max, 200m) a les torres d’Abu Aina, a 1h de camí del poble. Tota una clàssica d’escalada sostinguda en fissura, sempre sobre el 6a – 6b. És una línia directa, neta. Llargs exigents però de gran bellesa.,...i bona roca!! Últim llarg però una mica sorrenc...

Aproximant la via. Al fons la torre d'Abu Aina


Diedres infinits, fissures,...continua la lluita!!

Un mirador privilegiat arribant als últims llargs

Si el que voleu ara és oblidar els “ferros” per un dia i anar a fer un viatge en el buid amb només 14 cintes també us puc donar la sol.lució:
LA GUERRE SAINTE, 7b+ max , 450m.
Viote!! Equipada amb químics de dalt a baix i reunions a proba de bomba per rapel.lar. Vertical, física, sostinguda, ambient Big Wall assegurat, didicultat tècnica (4 llargs per sobre del setè grau). Una obra mestra oberta per baix pels francesos G.Abert, B. Robert, P.Batoux, H. Bouvard, A. Hod i A. Petit.
Al peu del Nassrani, tot apunt...

La primera via completament equipada de tot Wadi Rum!.La via ataca l’impressionant cara est del Nassrani Nord.
Una obra mestra en un entorn de somni!! Indispensable!

Ambient!


Buid!

Verticalitat!
També dintre del mateix estil, menys sostinguda, menys equipament (Portar tascons, friends, aliens, bagues) però igualment bona és la RAID MIT THE CAMEL,(7a max, 450m) a la cara E del Jebel Rum, a 20 min. Del poble.
Destaquen els seus primers llargs exepcionals de tall força esportiu sobre roca exel.lent. La resta és una escalada d’estil més clàssic.


Moviments atlètics sobre roca exel.lent
Fissures per disfrutar!!

I si el que un vol ara és perdre’s pel desert, escalar en un lloc encara més remot on l’únic que sentirem és el “soroll” del silenci agafeu un 4x4, carregueu menjar i aigua i que us portin a Barrah Canyon.

Aquest fabulós raconet aïllat de tot, ens ofereix varies possibilitats d’escalada.
En destaca especialment la MERLIN’S WAND, (6 a+ max, 150m). Una linia molt atractiva de fissura que malgrat protegir per l’interior sempre acaba sent per l’exterior per on s’escala, cosa que facilita en gran mesura la progressió.
Últims llargs de la Merlin,...fissura,fissura,fissura,..

A poca distància de la MERLIN’S WAND hi trobem la curta LES RUMEURS DE LA PLUIE (Reunions precàries!), i THE STAR OF ABU JUDAÏDAH, una línia magnífica catalogada entre les millors de tot Wadi Rum

"Les rumeurs de la pluie",sortida espectacular del 3er llarg,...
Un canvi d'estil improvitzat...moments de relax.

I els dies aniran passant i aniran quedant vies i més vies encara per escalar. Serà el moment d’asseure`s tranquil a fora la tenda, respirar la màgia del lloc per una última vegada mentre les parets es van tenyint amb aquell color vermell del capvespre. Llunyà, el cant del Moazin us acompanyarà tot recordant amb intensitat els moments viscuts en aquest lloc màgic, únic, irrepetible....Inshallah!

9 comentaris:

león ha dit...

Nanu,llegint i mirant aquestes fotos encara sembla millor aquest viatje. Ha quedat un article molt bo, em venen ganes de tornar-hi. Compartint viatges, ja no cal que em faci un bloc, jaja!! i a més, jo no ho faria tant bé, ets un artista!!!
Salut i a tibar.

Anònim ha dit...

sublim! Pura poetica vertical!De nou,un plaer per els sentits visitar-vos...(feia dies que s'esperava) Parles d'aventura,compromis,conviccio...termes quasi antiquats avui en dia, i a sobre en un indret d'aquesta bellesa. Quina passada i quin mar de propostes ultimament malparits!!! Bon ull per la imatge i la paraula...i bon gust pel viatge,llastima que ens quedi tant lluny. Aixo si,un no es cansaria de dir-vos LA SORT QUE TENIU!!! Enhorabona nanus!
Ara tot us sera poc...jiji.
salut!
chueca

el terrible ha dit...

molt bé màkines!!!! això és escalar i viatjar... jo no et diré que ets un artista, per alguna cosa ets de lletres!!!!
salut i a tibar regletes!

RUMBA TEAM ha dit...

ep company , crec que no ens coneixem pero llegint el teu article, me sentit a la teva pell!

Una maravella si, et convido a veure el meu blog, ja que moltes vies són coincidents amb les teves... flipant yutah ehhh jo aquets el tinc super pendent...

per cert la guerra santa nos us va semblar sobrecotada??

salut i bones escalades

Bernat

RK ha dit...

Gràcies nanus!!! m'afalaga haver-vos fet partíceps d'aquesta història.
Compartir la passió per l'escalada és un dels millors regals!!
Ei! Bernat!,grata sorpresa! el teu blog m'ha fet reviure a mi també les aventuretes de Jordània,...Bona feina i molt bon blog!! ja us tinc fitxats, campions!!
Referent a la Guerra Santa:
Em penso que coincidirem a dir que el pol.lemitzar sobre els graus és l'aspecte més trivial de la via en si, però francament penso que tens raó. Concretant i sintetitzant la meva opinió és;
-El 5è llarg (7b+) s'acosta més a un 7a+
-El 9è llarg (Primer setè del Headwall) és més un 7a+ i potser no tant un 7b
-El 10è llarg és un bon 7b (per a mi el més dificil de fer a vista)
-El 11è llarg és més un 7a amb un pas de bloc que no pas un 7a+.
En resum: penso que els graus d'aquesta via son i seran sempre molt opinables doncs venen condicionats molt per la frequentació de les cordades, si s'ha trencat un canto o no (cosa molt facil que pugui passar), del factor "cocu", de si fa calor o no,...etc.
En fi,...que bones escalades a tots i gràcies.
Ps: si voleu info per Utah només ho heu de dir!!
Salut!!

RUMBA TEAM ha dit...

ok nano les clavada!! opino el mateix que tu pels graus....l'unic que no vai fer va ser presisament el penultim....tot i així realment jo soc dels que dormo igual sigui un grau o altre, realment la via es boníssima i recomenable, també em feia gràcia comentar-ho despres de llegir l'article sobre la via a un desnivel que la pinten rollo dura i etc.. soposo que en part havien de lluir rollo patrocini etc... en fin ... un bon desti i escalades inolvidables!! quan vagi a yutah ja et demanaré informació, gràcies!!

bones escalades, bernat.

Piju ha dit...

Ahir vaig “caure” al vostre blog de casualitat, no el coneixia i he flipat amb la qualitat dels posts, tant pels viatges i objectius que feu, per la informació útil i els textes que escriviu i les genials fotos que pengeu.
Continueu així, compartir les vostres experièncieses per la pantalla es un plaer.

Anònim ha dit...

Bravo ricard, belle sensazioni a rivedere quei posti! mi sembra già passata un'eternità...sentiamoci, meglio se via skype (mio nickname è supercapro). Hasta pronto,
Andrea

Anònim ha dit...

a proposito, il titolo è proprio ispirato a me...la febbre del deserto!!!