La Mà de Fàtima, l'aventura africana

Arribem a Ouagadougou, la capital de Burkina faso, una llarga i polsegosa jornada dalt d’un 4x4 (10 hores de trajecte, moltes d’elles per pistes estil “Dakar” per cobrir la distància de 390km.) ens separa del nostre destí final, la mà de Fàtima.
Els 800km que separen Bamako, la capital de Mali, de Daari, el poblet que viu literalment sota les agulles de Garmi (També conegudes com La mà de Fàtima) fan que el trajecte més curt sigui agafar un vol a Ouagadougou.

Arribem de nit al campament “chez Manya” de Daari, les agulles ja s’insinuen i ansiosos dins les típiques cabanes de canya i palla dormim esperant que el sol il.lumini de nou les parets.

El poblet de Daari, amb el Naama Tondo com a teló de fons.

Aquest grup d’estètiques agulles situades al bell mig del desert del Sahel, al sud-est de la mítica Tombouctou i del bucle que crea el riu Níger entre Mopti i Gao són un autèntic reclam per a l’ull inquiet de l’escalador viatger.
Molt aprop de Daari, a uns 12 km, hi trobem l’ Hombori, la muntanya més alta de Mali (1150m) . El seu llarg perímetre de 5km de parets de fins a 300m d’alçada poden ser un bon complement a les escalades de la Mà de Fàtima.

Aquesta regió de clima semi-desertic esta composta per una àrida i seca savana. Les temperatures altes i el temut “harmatan” el vent sec provinent del Teneré que sovint provoca tormentes de sorra, afegeixen una dificultat a l’escalada que en molts casos pot arribar a ser determinant. Cal saber triar bé les vies depenent de la temperatura, el vent i l’orientació per evitar possibles dehidratacions.
Tot això fa que l’escalada a Mali es reservi exclusivament al periode d’hivern, preferiblement entre novembre i febrer quan les temperatures oscilen generalment entre els 18 i 35 graus.

Picant el mill, l'ingredient bàsic de la dieta local

La composició de la roca també és un tret remarcable. Es tracta d’un gres molt ric en ferro i quars que la fan molt compacta. Trobarem gran varietat de preses horitzontals algunes més planes d’altres no tant. També moltes fissures, generalment petites i molt útils per poder protegir amb aliens, i diedres i xemeneies de totes les mides sobretot en les vies de tall més clàssic (Moltes es troben "banyades" per una capa de guano, és a dir, merda d'ocell!)
La textura poc porosa de la roca i la seva poca permeabilitat fan que aquesta tingui un tacte força polit o patinós, sobretot quan la roca és calenta o bé en aquells trams on ens suen les mans amb excés.
A les cares nord, sobretot a la nord del Suri tondo, és on trobarem la millor qualitat de roca, verticalitat i bon ambient.

D'esquerra a dreta; Kaga Pamari, Kaga Tondo, Wangel Deblidu, Wanderdu, Suri Tondo

A la mà de Fàtima hi podem trobar gran varietat de vies, equipades, semi, poc o gens, amb més compromís o menys. De totes formes, el que més abunda són les vies semi. Un joc d’aliens i un de camalots seran suficients per poder atacar la majoria d’itineraris. També podem trobar vies completament equipades amb parabolts i reunions per rapel.lar on 10-12 cintes seran suficients, però no és el que més frequenta.

La Mà de Fàtima la conformen 5 agulles diferenciades: (Mirant la foto d'esquerra a dreta)

Kaga-Pamari: El dit petit de la mà de Fàtima. Hi trobem la “Premier Thé” i la “Macumba circus” que s’accedeix des del coll através d’una aeria tirolina.

Kaga Tondo: És l’agulla per exel.lencia de tot el grup. Hi trobarem una gran clàssica, l’esperó nord, per molts l’objectiu principal del viatge.

L'imponent Kaga Tondo acompanyat del Kaga Pamari (E) i del Wangel Debridu (D)

Es tracta d’un itinerari que no arriba a ser extrem en quan a dificultat, però que el seu recorregut perdedor i molt poc equipat li donen un aire d’escalada d’aventura molt marcat. Són 500m de paret que cal atacar amb les primeres llums i anar ràpids en l’escalada i sobretot a l’hora de muntar les reunions per tal d’evitar el bivac. Són de 15 a 18 llargs on no sempre és fàcil endevinar l’itinerari ni el lloc més indicat on fer reunió.
El seu cim és espectacular, amb aeries vistes sobre Daari i el massis de l’hombori.

Escalant l'esperó nord del Kaga Tondo. Al fons el Suri Tondo

L'espectacular penúltim llarg de l'esperó nord del Kaga Tondo

"Vuelva usted mañana", 200m, 6b, Ae, V+ obligat: un itinerari que destaca per l’espectacularitat del L2 on s’ha de superar un sostre de 7m de llarg en Ae (Porteu almenys un pedal!). Hi ha 2 vies recomanables que porten a l’atac d’aquesta via per la cara oest del Kaga Tondo, la “Sans mil” i la “sens unique”, les dues porten a la feixa que ens portarà al coll on comença el L1.

Escalant la via "Sans Mil" de camí cap a la via "Vuelva usted mañana"

L'increible esperó amb el característic sostre

Vertigen i un bon pati sortint del sostre, el llarg estrella

Wangel Debridu: És l’agulla més perita de totes (El dit gros de la mà de Fàtima). L’itinerari més destacat és la via normal, 100m D+, V

El Wanderdu (D), una autèntica "mole" de gres.

Wanderdu: Un bon lloc per a una primera escaladada de contacte. Hi destaca:

“Marriage traditionel”, 220m, 6ª. Una via on disfrutarem dels tipics estrats horitzontals de gres compacte i de qualitat. Ben assegurada amb parabolts allí on no es pot protegir i bones possibilitats d’utilitzar micros i camalots a la resta. És una bona opció per escalar a l’ombra a partir de migdia.

L1 a la "Marriage Traditionel", primera posta a punt sobre el gres.

L2 de "Marriage Traditionel", un diedre desplomat molt estètic

“Panique a Gotham city”, 250m 6c, 6b obligat. Exel.lent via, sobre roca inmillorable. Totalmet equipada amb parabolts. Destaquen els seus últims llargs aeris i atletics que superen un parell de sostres.

Suri Tondo: Un únic cim amb 2 torres ben diferenciades, la sud i la nord.
A la seva cara est destaca la clàssica equipada “Guy Abert”, 400m, 6c+, 6ª obligat. Cal estar atents als dies de calor, doncs la seva primera part (Els 6 primers llargs) queda molt exposada al sol i la roca s’escalfa ràpid. La segona part consta de roca boníssima i un xic més airejada. Una escalada per disfrutar i vistes exepcionals sobre el Kaga Tondo!

De camí cap al Suri Tondo


L1 a la "Guy Abert", un atlètic diedre fissurat per escalfar motors.

"Guy Abert", desplom i fissura al llarg més difícil de la via (6c+)

A la cara nord del Suri Tondo hi trobarem 3 joies de l’escalada a Mà de Fàtima;

“Le cri”. 230m, 6c, 6b obligat. Escalada semi-equipada sobre roca excepcional.
“Black mamba”, 320m, 7ª+, 6c obligat. Escalada més física i mantinguda que l’anterior. Tot i estar més equipada que “Le cri” cal portar un joc d’aliens i un de camalots fins el nº2 per complementar.
A la cara nord del Suri Tondo hi trobem també una agulla que resta lleugerament separada de la torre propiamanet dita. Es tracta de l’Hendu Tondo amb la via “Vol au vent” 280m, 7ª+ max., 6b obligat. És una escalada principalment sobre placa vertical durant la primera meitat i fissura en la segona part. Un joc d’aliens i un de camalots fins el nº3 seran suficients. 5 ràpels sobre la mateixa via ens retornen fàcilment a la base.
El més destacable d’aquestes vies és que queden totes a l’ombra i això realment s’aprecia quan les temperatures fan pujar el mercuri per sobre dels 30 graus.

Bona roca i verticalitat a la "Black Mamba"

Per altra banda, a la cara nord de l’Hombori hi destaquen 2 grans vies:
“Le futuroscope”, 380m, 7c+, 7ª obligat. Una via impressionant de dificultat i ambient exepcional garantitzat. Totalment equipada.
“L’echapee Salvatrice”, 230m, 6c, 6b obligat,. Equipada perfectament amb estil esportiu, amb passatges atletics i trams de placa amb roca perfecta fan d’aquesta via la “germana petita” de la “Fururuscope”.

Totes aquestes vies no són més que un petit recull de les moltes que podem trobar. És només una tria el.laborada a partir d’un criteri totalment personal i subjectiu. Com he dit anteriorment, de vies n’hi trobarem per a tots els gustos. Malgrat tot d’entre totes les mencionades n’hi ha alguna totalment d’imprescindible per a una primera visita a la Mà de Fàtima.

Per al qui vulgui fer quatre tibadetes d’esportiva també existeix un petit sectoret molt pròxim al campament amb una seixantena de vies. Són generalment curtes i explossives amb algun desplom. Graus entre 6ª i 8ª. Al campament hi tenim a disposició un bon dossier de consulta tan d’aquestes vies com de les vies de paret.

Fent "Totxo". Al fons el Kaga Pamari i el Kaga Tondo

A banda d’escalar, a Daari poca cosa més podem fer a banda de beure coca-coles a l'ombra i de fer de "pare Noel" als nens del poblat. Bones alternatives pels dies de repos poden ser:
-Fer la volta al grup de les Agulles de la Mà de Fàtima . Una bona excursió a peu que ens permetrà descobrir l’antic poble de Garmi, contemplar les construccions, els graners de mill, els dics per recollir l’aigua,...

-Visitar el poble d’Hombori, a 12km de Daari. Hi podem arribar fent dit o bé que el Salva Campilllo o el seu fill, en Yaye, ens hi acostin amb el jeep (Preu a concertar).
Aquí podrem comprar algun queviure, pa, tarjetes telefòniques,..anar a fer una cervesa,...

-Llogar una bici o bé una moto per aventurar-nos un dia a descobrir molts dels petits poblets que hi ha escampats per la vora, aproximar-nos a la seva gent, a la seva forma de viure i veure la duresa del seu dia a dia,...

-Una excursió amb 4x4 per poder veure d’aprop el mític elefant africà. Si tenim sort en podrem veure varis exemplars i de molt aprop. De camí també podrem veure pobles de tribus nòmades que viuen literalment a les dunes. Prepareu-vos per passar per pistes d’arena fina,...un petit “Dakar” en forma de Safari.

-A Hombori també podreu llogar uns esquis o bé una taula d’Snow i que us portin a baixar per una gran duna.
-etc...

A falta de neu,...