EUSKALERRIA

Viatge, visita, escapada, sortida, incursió,...podriem posar-li molts noms a aquests cinc dies d’escalada per terres del nord.
Gairebé de forma inprovitzada però amb gran motivació per descobrir llocs nous ens posem en marxa,...primera parada : Arnedillo (Rioja)

Aquesta escola a pocs quilòmetres de Logroño destaca per la seva gran qualitat de roca. Calcari molt acolorit, molt abrassiu i vies generalment verticals o lleugerament desplomades.
Visita obligada és el sector “Frontón de los moros”, a escasos 5 minuts del cotxe. Bona orientació per a les tardes quan la paret queda a l’ombra.

Un parell d’horetes més de volant i entrem ja al País Basc. Aquí passarem la resta de dies d’escalada. El primer plat en aquest petit “menú degustació” ens porta cap a Guipúscoa, concretament a Araotz (Oñate).

Aquesta és l’escola talismà de la grandíssima escaladora basca Josune Bereziartu. Vies espectaculars com la “Honki Tonky” 8c o la “Honki mix” 8c+ en el mític sector Korea l’han fet famosa pels seus encadenaments i primeres mundials com a dona escaladora.
Pels mortals ens queden grans sectors com Antosiña, Dolu-Haiz, San Elias. El lloc és encantador però per contra la seva popularitat ha fet que moltes vies siguin autèntic “marbre”, i això juntament amb un estil d’escalada generalment a base de força i bloqueig fan que moltes vies siguin exigents i difícils d’encadenar, sobretot a vista.

Pròxima parada, Batzola (Viscaia). L’escola basca per exel.lència pels amants del desplom i la dificultat. Aquí hi trobem el primer 9 a del País Basc, “Iñi Ameriketan” que fou encadenada per l’escalador basc Ricardo Otegi.

Batzola és una cova molt espectacular que presenta tres entrades diferents i on la major part dels seus itineraris transcorren per l’interior. Desplom generós i sostre en són la tònica. Un lloc ideal pels dies de calor forta, doncs dintre de la cova gairebé no hi entra el sol.

La majoria d’itineraris són de 8è grau però també hi podem trobar varies vies de 7è molt espectaculars on poder sentir l’atracció de la gravetat...

Tres dies d’escalada fan que Donostia es converteixi en el nostre pròxim destí per recuperar forces i conèixer alguns dels seus atractius més turístics.

Passejar per les populars platges de la Concha i d’Ondarreta, visitar les famoses escultures anomenades “Peines del viento” de l’escultor basc Eduardo Chillida, arribar-se fins al port, anar de tapes, tastar alguna sidra o pendre alguna cervesa o vinet mentre seiem tranquil.lament en alguna de les múltiples terrasses a l’aire lliure,....ajuden a relaxar el cos i la ment.

L’última part d’aquest viatge la passarem a la província d’Àlava, ja reprenent direccío sud. Aquí hi trobem varies escoles de renom: Convento, Eguino, Atauri, Apellàniz...Nosaltres varem aprofitar només per conèixer les dues últimes.

Atauri és una petita escola (Unes 80 vies) que ofereix vies molt ben equipades (Moltes amb sellaments, doncs la roca és un calcari molt tou) i molt agradables d’escalar. Forats i regletes sobre un mur vertical o lleugerament desplomat és el més habitual. Un lloc tranquil a poca distància del poble amb el mateix nom.
Presenta molt bona orientació per a les tardes (Est)

I ja per acabar, Apellàniz. Aquest petit sector que s’amaga enmig d’una bonica fageda és un lloc ideal on refugiar-se durant els dies d’estiu. El cert és que recorda força a l’escalada del “Frankenjura”, bé per la seva ubicació com també pel típus de forats que s’hi troben.
La roca però no és excepcional i la majoria de vies han estat manufacturades,... “Sika” i picats en abundància. Abstenir-se els amants de les vies naturals!

Personalment em quedo amb el lloc i l’atmòsfera bucòlica de pau i tranquil.litat que s’hi respira.

I poca cosa més a dir,...d’escoles i sectors n’hem deixat encara molts per conèixer, potser aquesta serà la nostra pròxima excusa per tornar un dia a terres basques i deixar-nos seduïr de nou per la bellesa del seu entorn... i per la màgia de l’escalada.

AGUR!!