Madagascar, escalada a l'illa continent (I)

Desconeguda per molts, ignorada per d’altres, Madagascar, la quarta illa més gran del planeta, situada al sud de l’ecuador just a l’altre costat del canal de Moçambic és sense cap mena de dubte un d’aquells destins temptadors i irreprimibles.
Cultura, tradició, gent, paissatge, flora i fauna exòtiques(Lemurs, camaleons)...etc. la fan un autèntic còctel d’emocions i vivencies.

Un Lemur espontani, el rei de les acrobacies.

Si hi afegim a més la possibilitat de poder escalar parets de roca granitica de fins a 700m d’alçada, d’escalar vies d’esportiva al més pur estil “Tailandia” però sense la seva xafogor, ni els seus mosquits ni les aglomeracions d’escaladors fent cua per probar la “perla”del sector,....si en definitiva us voleu literalmet perdre pel jardí de l’Eden i viure un “Climbing Trip” diferent, emocionant i exòtic....acabeu de topar amb la sol.lució, MADAGASCAR us espera.

Vista general del massis. Al centre l'imponent Tsaranoro

Per començar, cal fer-se l’idea que d’illa no en te res,...els 1600km de llarg pels seus 500km d’ample juntament amb una xarxa de carreteres escasa i degradada i un sistema de transport a “l’africana” fa que moure’s per Madagascar es converteixi sovint en la “cançoneta” aquella de no saber mai quan marxes ni quan arribes,...és a dir, l’aventura està servida.

Un típic Taxi-brousse,...amb capacitat per a a 25 persones i 1 tona de càrrega a dalt del sostre!!

Doncs bé, tot això per explicar que finalment després d’un llarg vol BCN-Paris-Illes Maurici-Illa Reunión-Antananarivo (Capital de Madagascar) + 2 dies de taxi-Brousse (Espècie de llauna de sardines amb rodes) per carreteres on la paraula velocitat no existeix i els metres recorreguts s’acaben convertint en quilòmetres arribem finalment al nostre primer destí,...el Parc nacional d’Andringitra.

En aquest petit racó de món, al bell mig de la plana malgatx, envoltat de petits poblats on la gent es mou en silenci i armonia amb l’entorn, sota les impressionants parets del Tsaranoro un se sent realment captivat per l’entorn, tot es fa més pur, més eteri,...el temps sembla aturar-se.

Dins el nostre petit bungalow de fang i fusta ens preparem impacients per l’escalada,...sentim aquelles pessigolles d’escalar per primera vegada en un lloc nou, una via desconeguda, una roca encara per palpar,...tot és incert i captivador a la vegada

Verticalitat a l'imponent Karambony

L’escalada al massis del Tsaranoro és un típus d’escalada sobre murs verticals o lleugerament tumbats on hi predominen les preses petites o molt petites, també adherències i fins i tot alguna xorrera, cosa poc habitual de trobar en parets de granet.
La roca, degut a la presència de liquens, és d’un granet molt acolorit, des del negre al groc, passant pel verd i l’ocre.
Generalment les vies estan força ben ambientades, amb un compromís sempre present, totes s’han obert des de baix i l’equipament acaba sent força escas en molts trams de tirada. Distancies entre seguros entre 5 i 8 metres és el més habitual, així que cal escalar ben “centradets” i anar amb compte amb moltes preses d’aparença fràgil.
La possibilitat d’utilitzar tascons i friends és del tot inexistent, això fa que els graus obligats s’hagin de tenir força presents a l’hora d’escollir un itinerari.
Es tracta, si es pot dir així , d’una escalada esportiva en “Big-wall” equipat.

Una primera via interessant per trencar el gel en aquestes parets és “Alien”, 500m 6ª, a la paret del Karambony. Un itinerari clàssic sobre placa en la primera part i més verticalitat en la segona que ens ajudarà a fer-nos una primera idea de la curiosa morfologia de la roca

"Alien", una bona via per començar a escalar.

De segon plat podem triar la gran “Pectorine” 250m, 6b a la paret del Lemur Wall. Més sostinguda i vertical que la primera, sobre un granet espectacular i abrassiu.

L'espectacular travessa al 5è llarg de la "Pectorine"

Just pocs metres més a la seva dreta hi trobem un magnífic itinerari obert el 2007 pel Luichy i el Carles Brascó, es tracta de “Tsarandonga”,250m, 7ª, 6b+ oblig . Molt bonica i agradable d’escalar, equipada amb generositat i amb algun llarg sobre xorrera negra. Molt recomanable.

I si el que volem és passar ja a l’acció podem agafar l’ esplendorosa i mítica “Out of Africa”, a la paret del Tsaranoro Kely. Una de les vies estrella del massis, que sigui pel seu recorregut, la seva posició, llargada, i estil d’escalada fan que sigui un “must” per tot escalador que arribi a aquestes contrades.
Són gairebé 500m d’escalada excepcional i amb ambient big-wall garantitzat. Cal anar a l’idea, el recorregut és entretingut i la baixada (a peu) és llarga i dificultosa degut a l’espesa vegetació.

"Out of Africa", Típic "bombu" on cal endevinar bé les petites preses


7è llarg de "Out of Africa", 6c+



Darrers llargs de "Out of Africa"

Trobem també 2 vies força interessants. Per una banda “La Croix du Sud”, 280m, 6a+, a les allunyades parets del Vatovarindry.
Per l’altra “Skolothorn +4”, 290m, 6c obligat, a la paret del Camaleon. Gran itinerari, poc repetit, amb gran dosi d’exposició i compromís. Ancoratges lluny,...o molt lluny. (10m). Això si,...granet negre excepcional i bones vistes sobre el massis del Tsaranoro.


El cim del "camaleon" il.luminat per les darreres llums del dia



"Scolothorn 4+",4rt llarg sobre roca negre increïble...

I després d'uns dies de fanatisme "Tapieru" el cos i el cocu demanen repòs,...és el moment de canviar de Rumb, el "Plan B" anuncia un altre "menu",...aquest cop a la vora del mar, calcari del millor, xorreres, degotalls, desploms....per pistes polsegoses deixem el gran Tsaranoro, els petits poblats, l'amabilitat i hospitalitat dels seus habitants i els somriures imborrables de tots i cadascún dels seus nens....Diego Suárez ens espera!!