D'entre les moltes vies que s'hi troben, "La tardor d'en Nebjeperura" té la fama de ser la millor via de tota la paret. Semiequipada "al dente" (Tal com diu a la Guia), atlètica, amb llargs variats i dificultat moderada fan que sigui una via molt recomanable.
L'escalada, a exepció de trams molt puntuals sobre liquen i/o molsa, discorre sempre sobre bona roca (Gneis)
Si hi aneu per primera vegada, cal prestar atenció a l'accés, doncs si fem cas estricte a la guia és possible que fem més volta del necessari. Un cop deixem el cotxe (Si hi accedim per Fontalba), és important d'anar sempre cara avall fins a trobar un prat d'herba molt evident. Des d'aquí la resta ja és fa més intuitiu fins arribar a peu de via.(30min d'aproximació en total)
S'ha d'evitar doncs d'anar "en tendència cap a l'esquerra" tal com ens expliquen a la guia (Escalada al Ripollès).
Xarxa metàl.lica de protecció poc abans d'arribar al peu de via,...(el cremallera passa per sota...)
Un cop a peu de paret, ens plantarem sota un diedre inclinat molt evident i començarem el primer llarg.
Nosaltres varem portar 15 cintes, bagues llargues (Important!), i un joc de camalots del 0'5 al 3.
S'ha de tenir en compte la seva orientació est pels dies de calor!!
Us deixo la ressenya del blog del Luichy.
Sortint del bonic diedre del 3er llarg 
4rt llarg,...un clàssic per la foto.
Sortint de la via
1 comentari:
Hola Ricard!
Fa pocs dies vam repetir la via. No havia escalat mai a la Dent, ens va agradar força el lloc, tot i que no esperàvem trobar tanta herba a la via, però té trams ben xulos.
Va ser el segon intent ja que en el primer, com tu expliques, vem anar a l'esquerra des de l'aparcament de la pista de Fontalba, seguint les males indicacions de la guia. Total 2 hores donant voltes pel barranc sense trobar la paret, ja no va donar temps a escalar.
Tornarem algun dia a fer alguna altra de les clàssiques.
Publica un comentari a l'entrada