Send your own ElfYourself eCards
dimarts, 30 de desembre del 2008
dilluns, 29 de desembre del 2008
Montgrony,...fanatisme hivernal
Costa trobar bons dies al Santuari,... o et fregeixes al sol i la pell es torna mantega o bé et congeles les mans i acabes escalant a palpentes amb els dits anestesiats pel fred.
Avui el fanatisme ha volgut fer un pols amb el fred i evidentment la segona opció s'ha acabat imposant.
Com a bons locals, l'estrategia era ben clara, portar llenya i fer un bon fogarret si el que voliem era no quedar "tiessus". I així ho hem fet.
El tacte era bo, però durava de poc. Malgrat tot s'ha pogut escalar, i encara que no s'ha recollit gaire, per no dir gens, s'ha fet una bona sembrada i quan les temperatures tornin a remuntar per sobre dels 0 graus de segur que alguna via o altra acabarà caient.
En Kiku a "Visitants" 8a
En Mikel a "Rocamassissa" 8a+
La tropa dissimulant el freddivendres, 19 de desembre del 2008
Moses Tower, Primrose Dihedrals, 5.11b
I per fí la Moses,...imprescindible, irrepetible, única, remota, la "desert Tower " en essència.
L'aventura comença ja ben aviat, durant la llarga aproximació en cotxe. És del tot recomanable d'arribar-hi amb 4x4 o bé un cotxe que sigui força alt de baixos, doncs la pista va empitjorant a mesura que un s'hi acosta (1.30h/2h des de Moab). Nosaltres varem fer cas omís d'aquesta recomanació però resant a la verge i posant el càrter a prova en més d'una ocasió varem poder finalment arribar a lloc.
La Moses acompanyada dels seus satèl.lits, Zeus i Afrodita al seu darrera
Aparquem el cotxe i en 20 minuts ja sóm a l'atac de la via. La torre és la més evident de totes les que veiem, la més alta. Sis llargs de corda seran suficients per coronar el seu cim, tots ells espectaculars i amb roca arenisca d'exel.lent qualitat.
El primer llarg ja és tot un bon test de sang freda. Un travers que inicia en baixada i després continua horitzontal ens posa les piles per arribar a la R1.
El L1, un flanqueix amb un toc d'aventuraEl L2 ens permet posar en pràctica tot allò que em pogut apendre durant tots els dies que varem estar escalant a Indian Creek. Un diedre fissurat de 5.10 ens conduirà al curiós inici del tercer llarg.
Inici del L2
El Travers del L3Des d'aquest punt ja podrem veure l'ambient del L5 que ens està esperant. Abans però cal passar pel L4, un llarg boníssim que supera un llarg diedre fissurat amb alguna panxeta interessant que ens recordarà a alguna via d'Indian Creek.
Ha arribat l'hora de la veritat, el famós llarg de l' "Ear" (l' Orella). Aquí es concentra la dificultat més gran de la via (5.11b). Es tracta d'un tram de babaresa desplomada i física acompanyat d'una curta sortida d'Off-width no menys interessant. Afortunadament, si la tècnica i la força no ens acompanyen, podrem superar aquest tram en A0.
Inici del L5, a dalt de tot s'intueix l'orella
L'Orella, un tram exigent però que us deixarà un bon regustUn últim llarg molt curtet ens deixarà dalt d'aquesta torre màgica i amb pocs ràpels per la cara Nord, (sobre la via Pale Fire) ja tornarem a ser a la base.
Dalt del cim,..es fa fosc però no podem marxar sense la foto!
El grup de la Moses amb la lluna plena de fons,...ambient de somni.dijous, 18 de desembre del 2008
Fisher Towers, fang vertical
A poca distància de la Vall de "Castle valley" descobrim aquest grup de "gegants" de fang i còdols nascuts d'anys i anys de constant erosió. Malgrat la seva fràgil i intimidant imatge, les torres Fisher ofereixen bones possibilitats d'escalada. La gran clàssica, és sense cap mena de dubte la via "Stolen Chimney" 5.10d, a la cara S de la torre "Ancient Art".
L'extravagancia del seu cim, el seu curt recorregut, la moderada dificultat i el seu bon equipament fan que aquesta via s'hagi convertit en la més popular i repetida.
El "corkscrew" (Tirabuixó), al centre, un atractiu únic!
L'escalada en sí, no deixa mai de ser curiosa, còdols (Estil Ríglos) lligats amb fang ens fan de preses i tot sembla que s'hagi de desenganxar.
Arribats al petit coll on comença la via es pot identificar clarament el seu breu recorregut.
És en el primer llarg on hi trobem la dificultat (Tècnica) més gran de la via (5.10). Es tracta d'una secció curta però vertical (Equipada amb parabolts) on hi trobem petits còdols que cal agafar amb "carinyu".
El L2 ens ofereix una llarga xemeneia plena de còdols típus"patata" on caldrà trobar alguna que altra protecció. Tot i ser una de les vies més repetides encara trobarem passatges bruts de terra que ens faran desconfiar i anar amb més de compte amb els peus i les mans per tal d'evitar una relliscada inesperada.
El L1 amb la seva secció més tècnica i els seus còdols típics ("Pebbles")
La llarga xemeneia del L2El L3 ens situa dalt d'un bloc gegant on comença la veritable atracció de la via, el "Sidewalk" o travessa que ens condueix al vertiginós peu del "Tirabuixó".
Amb delicadesa afrontarem aquesta travessa, més impressionant que difícil, per aproximar-nos a la seva base. Després de fer algun paset de 4 potes ens podrem posar finalment drets i començar a disfrutar aquests escasos 8m d'escalada de vèrtic fins a situar-nos al seu capdemunt.
Arribats al cim, mig buscant l'equilibri, ens posarem ben drets i naturalment el nostre company inmortalitzarà el moment amb aquella foto que guardarem per sempre en el record i que farà babejar a tots els nostres amics.
El cim del "Tirabuixó", simplement impressionant!
Darreres llums de capvespreCastleton Tower, la gran clàssica
A poques milles al N-E de Moab, remuntant el riu Colorado, hi trobem l'encantadora vall de "Castle Valley". Enclavada en aquesta vall famosa pels seus vins hi trobem la magnífica i imponent "castleton tower", una torre que consta dins el llibre de les 50 millors escalades de nord Amèrica gràcies a la clàssica "Kor-Ingalls" 5.9.
Aquesta via que data dels anys 60, supera en 4 llargs un sistema de diedres amplament fissurats i algun que altre "offwidth" i ens deixa dalt d'un cim amb vistes espectaculars sobre la vall.
La vall de "Castle Valley", (a la dreta de l' imatge les torres)Molt a prop d'aquesta torre hi trobem també "The Rectory", una enorme torre, no tan esbelta ni definida com la "Castleton" que destaca també per una gran via, la "Fine Jade" 5.11a
La "Rectory" (Esquerra) i la "Castleton" (Dreta)
La torre "Castleton" per la seva cara S-O
Cara S de la "Castleton", amb les seves curioses incrustacions de Calcita blanca (Mineral)
Després d'uns 40 min. d'aproximació arribem a la base d'aquest monolit. El primer llarg és un bon test per posar a prova les nostres habilitats en xemeneies i diedres.
Continua el L2 sobre un sistema de fissures on s'ha de saber elegir bé la fissura correcta a seguir.
El L3, el més espectacular i clau de la via, és un viatge dins d'una ampla xemeneia de difícil protecció que ens porta a una bona plataforma on fer reunió còmoda.
El L4, tot i semblar fàcil i evident, encara ens farà suar una mica. Un curt però "punyetero" "Offwidth" pot acabar per arruinar el nostre Rotpunkt...
L3, un llarg antològic sobre els relliscosos trams de Calcita
Afrontant el petit "Offwidth"del L4Arribats al cim només cal identificar els ràpels de la cara N i tornarem a ser a la base de la torre en pocs minuts.
Vistes de les torres "castleton", "Rectory", "The nuns" i "The Priest" (D'esquerra a Dreta) des de les Fisher Towers
Vistes de les torres "castleton", "Rectory", "The nuns" i "The Priest" (D'esquerra a Dreta) des de les Fisher Towersdilluns, 15 de desembre del 2008
North six shooter,...una torre enmig del desert
Sempre lluny, distants, immòbils...enmig de l'immensa plana desertica d' Indian Creek. Les veus cada dia quan surt el sol, quan es pon, de nit,...la seva sil.lueta és una autèntica provocació per aquell qui se les mira.
Després de 2 horetes d'aproximació (1h si es disposa de vehicle 4x4), s'arriba a la base d'aquest monolit.
Aproximant la North six Shooter
La via consta de 4 llargs ben ambientats que discorren sobre fissura, desplom i "offwidth". El primer llarg ja s'insinua "Peleon" ( 5.11-) : fissura de dits, passa a mans, continua per una xemeneia i travessa a l'esquerra amb pas delicat i compromès.
El tercer llarg (5.10) (Preciós!) comença fàcil per terreny fissurat, s'enfila aviat per un diedre desplomat que acabarà sent sostre i es travessa aquest amb un pati perfecte d'aquells on un prefereix continuar mirant cap amunt...
L'espectacular sortida del sostre del L3
El quart i últim llarg (5.9) posa la "Guinda" a l'escalada, un autèntic "offwidth" d'aquells on un no acaba de saber ben bé si s'està escalant o bé fent espeleo. Millor afrontar-lo amb calma i per anar bé, sense cap "ferro" penjat del boudrié, doncs tot fa nosa a l'hora d'arrossegar-se. (Per fer-vos una idea, ens varem haver de treure fins i tot el casc per que aquest no ens acabes fent de tascó...) És interessant valorar bé si s'entra mirant cap a l'esquerra o bé cap a la dreta,...ja descobrireu vosaltres mateixos el per què...
Vistes sobre la torre South Six Shooter
Només caldrà fer 2 ràpels per arribar de nou a la base de la paret i 2 horetes de camí posaran punt i final a aquesta autèntica jornada d'escalada.
Les torres North six Shooter (Dreta) i South Six Shooter (Esquerra)
Les torres Six Shooter, la sud i la nord, juntament amb les Bridger Jack són tres bons objectius per oblidar-nos una mica dels "Totxos", poder empalmar uns quants llargs de paret i coronar cims insòlits.
El grup de torres "Bridger Jack"
Després de 2 horetes d'aproximació (1h si es disposa de vehicle 4x4), s'arriba a la base d'aquest monolit.
Aproximant la North six Shooter
La via consta de 4 llargs ben ambientats que discorren sobre fissura, desplom i "offwidth". El primer llarg ja s'insinua "Peleon" ( 5.11-) : fissura de dits, passa a mans, continua per una xemeneia i travessa a l'esquerra amb pas delicat i compromès.
El peu de via, tot un mirador
El segon llarg (5.10), encara que més curt, tampoc afluixa. Els empotraments són més evidents, més naturals però igual de dolorosos...
El tercer llarg (5.10) (Preciós!) comença fàcil per terreny fissurat, s'enfila aviat per un diedre desplomat que acabarà sent sostre i es travessa aquest amb un pati perfecte d'aquells on un prefereix continuar mirant cap amunt...
L'espectacular sortida del sostre del L3El quart i últim llarg (5.9) posa la "Guinda" a l'escalada, un autèntic "offwidth" d'aquells on un no acaba de saber ben bé si s'està escalant o bé fent espeleo. Millor afrontar-lo amb calma i per anar bé, sense cap "ferro" penjat del boudrié, doncs tot fa nosa a l'hora d'arrossegar-se. (Per fer-vos una idea, ens varem haver de treure fins i tot el casc per que aquest no ens acabes fent de tascó...) És interessant valorar bé si s'entra mirant cap a l'esquerra o bé cap a la dreta,...ja descobrireu vosaltres mateixos el per què...
Amb certa sensació d'incertesa i incredulitat, s'arriba finalment al cim d'aquesta torre i el que era patiment acaba transformant-se en autèntica alegria i satisfacció.
Vistes sobre la torre South Six ShooterNomés caldrà fer 2 ràpels per arribar de nou a la base de la paret i 2 horetes de camí posaran punt i final a aquesta autèntica jornada d'escalada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
