dilluns, 15 de desembre del 2008

North six shooter,...una torre enmig del desert

Sempre lluny, distants, immòbils...enmig de l'immensa plana desertica d' Indian Creek. Les veus cada dia quan surt el sol, quan es pon, de nit,...la seva sil.lueta és una autèntica provocació per aquell qui se les mira.



Les torres North six Shooter (Dreta) i South Six Shooter (Esquerra)

Les torres Six Shooter, la sud i la nord, juntament amb les Bridger Jack són tres bons objectius per oblidar-nos una mica dels "Totxos", poder empalmar uns quants llargs de paret i coronar cims insòlits.

El grup de torres "Bridger Jack"

De tots aquests llocs, en destaca un, la North six Shooter i més concretament una via, "Lightning bolt cracks" 5.11
Després de 2 horetes d'aproximació (1h si es disposa de vehicle 4x4), s'arriba a la base d'aquest monolit.



Aproximant la North six Shooter

La via consta de 4 llargs ben ambientats que discorren sobre fissura, desplom i "offwidth". El primer llarg ja s'insinua "Peleon" ( 5.11-) : fissura de dits, passa a mans, continua per una xemeneia i travessa a l'esquerra amb pas delicat i compromès.


El peu de via, tot un mirador


El segon llarg (5.10), encara que més curt, tampoc afluixa. Els empotraments són més evidents, més naturals però igual de dolorosos...


El tercer llarg (5.10) (Preciós!) comença fàcil per terreny fissurat, s'enfila aviat per un diedre desplomat que acabarà sent sostre i es travessa aquest amb un pati perfecte d'aquells on un prefereix continuar mirant cap amunt...


L'espectacular sortida del sostre del L3

El quart i últim llarg (5.9) posa la "Guinda" a l'escalada, un autèntic "offwidth" d'aquells on un no acaba de saber ben bé si s'està escalant o bé fent espeleo. Millor afrontar-lo amb calma i per anar bé, sense cap "ferro" penjat del boudrié, doncs tot fa nosa a l'hora d'arrossegar-se. (Per fer-vos una idea, ens varem haver de treure fins i tot el casc per que aquest no ens acabes fent de tascó...) És interessant valorar bé si s'entra mirant cap a l'esquerra o bé cap a la dreta,...ja descobrireu vosaltres mateixos el per què...



Amb certa sensació d'incertesa i incredulitat, s'arriba finalment al cim d'aquesta torre i el que era patiment acaba transformant-se en autèntica alegria i satisfacció.

El paissatge és sobrecollidor, les llums màgiques, l'ombra de la torre es projecta suaument a la distància,...un moment de glòria que un desitjaria que fos etern.



Vistes sobre la torre South Six Shooter


Només caldrà fer 2 ràpels per arribar de nou a la base de la paret i 2 horetes de camí posaran punt i final a aquesta autèntica jornada d'escalada.

1 comentari:

Iban Bessa ha dit...

aquí veu incomplir la "teoria león": s'ha d'escalar més metres que els caminats per arribar a peu de via!!!

molt bo això, nanos!!!