Aquest territori del nord de l’India situat entre el Caixmir i el Tibet ,es un racó idil.lic pels amants del trekking i l’alpinisme, amb infinitat d’itineraris així com d’assequibles ascensions a cims de 5.000 i 6000 metres.
Ladakh és el districte més elevat (entre 2600m i7670m) i més extens (60.000 km quadrats) de l’India i compta amb una població d’uns 200.000 habitants, la majoria d’orígen tibetà. El budisme com a religió serà per tant qui marcarà la cultura, tradició i costums de la seva gent.
L’opció més ràpida per arribar a Leh, la capital del Ladakh, és aganfar un vol d’avió des de Dehli.
Quan un arriba per primer cop a aquesta vall remota se sent sorprès per l’exòtic contrast entre l’aridesa extrema de les muntanyes i la fertilitat i exhuberant verdor de la vall.
Leh, que durant l’antiguitat fou un centre on hi confluiren diferents rutes comercials, és avui dia un “camp base” ideal per organitzar qualsevol activitat a la regió. També un bon lloc per passar-hi els primers dos o tres dies abans d’empendre el trekking, sobretot per aclimatar.
Els seus 3500m fan que el cos se senti en un estat de letargi i qualsevol esforç es fa notar, sobretot per tot aquell qui no hi arribi en un bon estat de forma.
A Leh hi trobarem de tot, el negoci del turisme ja fa dies que s’hi va establir i no pararem de veure carrers inundats d’agències de trekking, hotels i guest houses a cada cantonada, restaurants de cuines variades, botigues de souvenirs,…
Una bona activitat a fer mentre sóm a Leh ,es anar a visitar els diferents poblets de la vall amb les seves gompes (monestirs budistes): en destaquen Hemis, Matho, Taktok, Thiksey, Rumbuk, Spituk, Likir,…
El Palau i el fort de Leh, encimbellats ambdós sobre el poble són visita obligada que ofereixen al mateix temps exel.lents vistes sobre la vall de l’Índus així com del massís muntanyós de l’Stok.
L’absència de refugis fa que la millor forma d’organitzar aquest trekking sigui através d’una agència local. Ells s’encarregaran de tot; menjar, combustible, tendes, transport del material necesari per passar tots els dies, etc. Disposarem de cuiner, guia i pony-men (o personal encarregat de portar els cavalls).
L’itinerari surt del bonic poble d’Spituk,a la riba del riu Índus (a uns 10km de Leh). En dues etapes anirem remuntant la vall de Jingchan, ja dins el parc nacional de Hemis, i ens plantarem a ls peus del primer gran coll, el Ganda La (4900m). Creuarem el coll, amb precioses vistes sobre l’Stok kangri (6153m) i baixarem en una llarga jornada a trobar la vall del riu Markha (3400m). Tres jornades més de camí ens portaran a creuar aquesta frondosa vall per arribar a la base del Gonmaru La (5150m). Amb impressionants vistes sobre el Kang Yaze (6400) creuarem el coll i iniciarem una vertiginosa baixada que en dues jornades més ens portaran cap a Martselang, ja de nou a la vora del riu Índus. Aquí s’acaba el caminar i s’acaba d’arribar a Leh (40km) amb cotxe.
Descripció de les etapes:
1-Spituk(3200)-Jinchen(3380): 4h
Sortim de Leh amb una furgoneta estil Vanette però a escala més petita. Amb tot el material necessari carregat dalt del sostre (tendes, menjar, fogonets, benzina,…) i en companyia del nostre guia (Tenzing) i del cuiner (Jimmy) ens dirigim cap al pont d’Spituk. Allí eperem que arribin els nostres 2 pony-men amb 6 cavalls, carreguem el material dalt dels cavalls i iniciem l’etapa.
De camí cap a Jingchen
Només sortir creuem el pont sobre el riu Índus i anirem seguint de pla paral.lels al riu fins a trobar l’entrada a les gorges de Jingchen. El camí és fàcil, sempre seguint una pista polsegosa i plena de pedres. A estones veiem baixar grups de gent fent ràfting pel riu que, francament, ens fan una mica d’enveja; fa molta calor i tenir el riu tan aprop acaba sent una temptació.
El paissatge és desèrtic, zero arbres, cap ombra enlloc.
El riu Índus
Deixem l’Índus a la nostra dreta, aquest s’unirà més endavant amb el riu Zànskar per seguir plegats el seu llarg camí através del Pakistàn i acabar morint a la mar Aràbiga.
Ja entrats a les gorges de Jinchen la vall es va fent més estreta. Farem nit al campament de Jinchen, al costat del riu. Així podrem agafar aigua per beure, cuinar i rentar.
Campament a Jingchen
D’aquí en endavant ja no hi trobarem cap carretera. (Cal dir que hagués estat possible de fer aquesta primera etapa dalt d’un 4x4 i començar el trekking des de Jingchen, encara que no és una pràctica habitual)
2-Jingchen(3380)-Yurutse(4120m): 5h
Sortim del campament enfilant la vall en sentit ascendent. Només sortir trobem un rètol que ens comunica l’entrada oficial al parc nacional de Hemis. La vall es va fent cada cop més estreta, sempre remuntant al costat del riu per camí pedregós. De sobte la vall s’obre de nou poc abans d’arribar a Rumbak (3800m). Aquí tenim ja les primeres vistes sobre les muntanyes nevades del massís de l’Stok.
Paissatges de camí cap a Yurutse
Rumbak és considerada la capital mundial del Lleopard de les neus. Tot i això és molt difícil, per no dir impossible, d’avistar-ne un, doncs és una espècie en perill d’extinció i n’hi ha molt pocs exemplars.
Nosaltres continuem en direcció a Yurutse tot seguint pel llit del riu. La vall es bifurca i continuem per la dreta tot remuntant la vall.
Yurutse
El poble de Yurutse el forma una sola casa molt gran envoltada de camps d’ordi, la passem de llarg i arribem en poca estona al nostre campament, a la base del Ganda La(4380m).
Hem pujat 1000m de desnivell i això es fa notar. Des del campament hi ha vistes precioses sobre l’Stok Kangri (Un 6000 clàssic per tot aquell que vulgui combinar el trekking i l’alpinisme)
L'Stok Kangri des del campament de Yurutse
3-Yurutse(4120m)-Skiu(3400): 6h
L’objectiu d’aquesta etapa ens portarà a coronar el coll del Ganda La i mitjançant un llarg descens arribar fins a Skiu, ja a la vall de Markha.
El campament de Yurutse (4120m) i al fons el coll del Ganda La (4850m)
L’ascens fins al coll es fa de forma tranquil.la, anem veient colònies de marmotes a tort i a dret, perdius,…etc.
Un cop dalt del coll podem divisar tot el massís del Zànskar i intuir la Vall del Markha al fons de la llarga vall. Ara toca baixar, farem un parell de paradetes per fer un te (chai) abans d’arribar a Skiu.
Vistes sobre el massís del Zànskar des del coll del Ganda La (4850m)
Passarem pel petit poblet de Shingo, veurem pasturar els primers Dzo (creuament entre vaca i Yak) i ens endinsarem gorges avall enmig d’arbustos fins sortir-ne uns kilòmetres més avall .
Combustible animal (excrements de Dzo) a punt per passsar l'hivern.
Un Shorten típic poc abans d'arribar a Skiu
Arribats a la confluència de la vall del Markha atravessem Skiu, amb la seva bonica gompa i anirem a buscar el campament als afores. Enmig d’uns prats d’herba verda, a la vora del riu Markha muntem el campament.
El campament d'Skiu a la vora del riu Markha
Ens sorpren la frondositat de la vall i l’aridesa sempre constant de les muntanyes.
4-Skiu(3400m)-Markha(3700m): 5h
L’etapa discorre de pla trencada només per petits ascensos i descensos per tal d’esquivar les moltes esllavissades que barren el camí. El terreny és sempre molt tou i erosionable i le plujes hi fan estralls cada cop que hi plou amb intensitat. El camí que hi havia l’estiu anterior potser ja no existeix en el pròxim i la gent que viu a la vall ha de treballar dur per poder-los refer.
Atravessem Chaluk i Tunespa sempre caminant a la vora del riu. A les proximitats de Markha ens hem de descalçar un parell o tres de cops per poder creuar el riu. El bany de peus s’agraeix després de portar unes hores caminant.
A Markha ens espera un dels campaments més bonics de tot el trekking, sobre uns camps d’herba curta, a la vora del riu, lloc tranquil envoltat de muntanyes.
El capvespre ens brinda llums de colors intensos, gairebé màgiques.
Llums de capvespre a Markha i al fons el massís del Kang Yaze
El poble esta situat just per sobre del nostre campament, hi visitem la gompa, les runes de l’antic fort i disfrutem de les esplèndides vistes del massís del Kang Yanze.
La Gompa del poble de Markha
5-Markha(3700m)-Tahungste (4150m): 5h
Abandonem l’entranyable racó de Markha tot fent la vista enrera. Gran part de l’etapa és molt similar a l’anterior, sempre a la vora del riu, atravessant diferents monuments budistes (manis, shortens,..), mullant-nos els peus per creuar d’una vora a l’altra, amb l’imatge constant del nevat Kang Yaze guiant el camí,…
La vall de Markha de camí cap a Tahungse
Un dels molts manis que es troben pel camí
De sobte, la vall fa un gir inesperat a l’esquerra. Poc després de Hankar deixem la vall del Markha a la nostra dreta i enfilem la vall de pujada cap a Tahungse.( Hankar va ser escenari de plujes dantesques l’estiu del 2006. Quinze dies de plujes torrencials va fer que l’aigua s’endugués moltes cases i que la gent hagués de marxar per por a que l’aigua se’ls endugués.)
Tahungse és un campament enclavat enmig d’una vall al costat de les fredes aigües del riu Nimaling Chu. Aprofitem per banyar-nos i treure’ns la pols de sobre, encara que la temperatura de l’aigua no sigui la ideal…
El tranquil campament de Tahungse, moments de relax.
6-Tahungse(4150m)-Nimaling(4720m): 3h
L’etapa avui no és massa llarga. Encara no 600m de desnivell i arribarem a l’inmensa plana de Nimaling.
De camí cap a Nimaling
Després de remuntar durant la primera part de la jornada, arribem a un coll amb esplèndides vistes sobre el Kang Yaze (Un altre “clàssic” per a tots aquells que els agrada l’alpinisme).
Kang Yaze
D’aquí continuem tot atravessant els típics “manis”(sempre per l’esquerra, tal com mana la tradició budista) fins finalment arribar a Nimaling.
Les vistes sobre el Kang Yaze són aquí espectaculars, amb els formidables seracs penjants i la seva atractiva aresta cimera. 
Hem arribat al campament de més alçada de tot el trekking, 4720m. És un lloc remot encantador on hi viuem varies families de forma semi-nòmada. Aprofiten per passar l’estiu allí dalt amb els remats de Yaks, Dzos, cabres,…i així poder fer provisions per passar els durs hiverns. És un lloc ideal per que els animals hi pasturin. Aquestes famílies són totalment autosuficients en tots els aspectes. 
És un estil de vida molt auster i viuen en sorprenent armonia amb l’entorn. Per dir una paraula que avui en dia està molt de moda,…viuen de forma “sostenible”. 
Munyint les cabres,...treball en equip...
7-Tahungse(4150m)-Shang Sumdo(3660m): 5h
Abandonem l’encantadora vall de Nimaling per dirigir-nos al que serà el coll més alt pel qual passa el trekking, el Gongmaru La (5100m).
Al fons de la vall el campament i a dalt a la dreta s'intueix el coll (5100m)
En poc més d’una hora de suau però constant pujada ja són dalt, l’alçada es nota, la respiració es fa més intensa.
Ara toca baixar, i una bona estona. Gairebé 1400m de desnivell negatiu ens esperen fins arribar a Shang Sumdo.
Camí de baixada cap a Shang Sumdo
Hem deixat el fabulós Kang Yaze darrera nostra i ara s’obre davant nostre una profunda vall engorjada que haurem d’atravessar. Aquesta etapa és especialment complicada pels cavalls doncs el camí que ara entra ara surt de l’engorjat requereix molta atenció a l’hora de maniobrar amb els animals. Penseu que van carregats i que sovint el terreny és força accidentat.
Camí de baixada del coll, terreny pedregós i engorjat
La part final del camí es ja més suau i s’arriba al campament en lleuger descens tot seguint un camí de molt bon caminar.
Arribats a la tranquil.la població de Shang Sumdo es respira ja un aire diferent, tornem a ser a cotes més baixes, l’aire és més càlid, s’han superat les etapes més dures amb èxit i s’ensuma ja el final del trekking.
Tothom se sent content i el sopar acaba sent una festa entranyable amb pastís sorpresa per postre inclòs!!
Guia, cuiner, pony-men i nosaltres
8-Shang Sumdo (3360m)-Martselang(3380m): 2h
Últim dia de trekking. Etapa amb molt poca transcendència, sempre cara avall i per pista que més endavant esdevé carretera enquitranada. De fet, algunes agències carreguen aquí els seus clients amb 4x4 i els porten directament cap a Leh evitant així allargar la jornada caminant. Nosaltres varem arribar a Martselang caminant. Allí varem esperar una furgoneta de la nostra mateixa agència que ens havia de recollir.
Amb ganes de fer-nos una bona dutxa però al mateix temps amb un sentiment de tristor per haver acabat el trekking, varem dirigir-nos de nou cap a Leh, cansats però satisfets.
.jpg){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada