I per fí la Moses,...imprescindible, irrepetible, única, remota, la "desert Tower " en essència.
L'aventura comença ja ben aviat, durant la llarga aproximació en cotxe. És del tot recomanable d'arribar-hi amb 4x4 o bé un cotxe que sigui força alt de baixos, doncs la pista va empitjorant a mesura que un s'hi acosta (1.30h/2h des de Moab). Nosaltres varem fer cas omís d'aquesta recomanació però resant a la verge i posant el càrter a prova en més d'una ocasió varem poder finalment arribar a lloc.
La Moses acompanyada dels seus satèl.lits, Zeus i Afrodita al seu darrera
Aparquem el cotxe i en 20 minuts ja sóm a l'atac de la via. La torre és la més evident de totes les que veiem, la més alta. Sis llargs de corda seran suficients per coronar el seu cim, tots ells espectaculars i amb roca arenisca d'exel.lent qualitat.
El primer llarg ja és tot un bon test de sang freda. Un travers que inicia en baixada i després continua horitzontal ens posa les piles per arribar a la R1.
El L1, un flanqueix amb un toc d'aventuraEl L2 ens permet posar en pràctica tot allò que em pogut apendre durant tots els dies que varem estar escalant a Indian Creek. Un diedre fissurat de 5.10 ens conduirà al curiós inici del tercer llarg.
Inici del L2
El Travers del L3Des d'aquest punt ja podrem veure l'ambient del L5 que ens està esperant. Abans però cal passar pel L4, un llarg boníssim que supera un llarg diedre fissurat amb alguna panxeta interessant que ens recordarà a alguna via d'Indian Creek.
Ha arribat l'hora de la veritat, el famós llarg de l' "Ear" (l' Orella). Aquí es concentra la dificultat més gran de la via (5.11b). Es tracta d'un tram de babaresa desplomada i física acompanyat d'una curta sortida d'Off-width no menys interessant. Afortunadament, si la tècnica i la força no ens acompanyen, podrem superar aquest tram en A0.
Inici del L5, a dalt de tot s'intueix l'orella
L'Orella, un tram exigent però que us deixarà un bon regustUn últim llarg molt curtet ens deixarà dalt d'aquesta torre màgica i amb pocs ràpels per la cara Nord, (sobre la via Pale Fire) ja tornarem a ser a la base.
Dalt del cim,..es fa fosc però no podem marxar sense la foto!
El grup de la Moses amb la lluna plena de fons,...ambient de somni.
1 comentari:
dona gust visitar aquest blog...
ultimament heu picat fort eh!!!
Bones fotos.
Des de Borredà, que l'any vinent sigui tant o més bo!
Salut màquines!
Publica un comentari a l'entrada