Taghia, corall vertical

Perdut enmig de l'atles marroquí, Taghia (gorges, en llengua Bereber) s'ha convertit en la meca per a tot escalador de paret.

La seva roca excepcional, la qualitat i varietat dels seus itineraris, l'entorn i la calidesa dels seus habitats fan d'aquest lloc un destí inexcusable.

Arribar-hi ja és tota una experiència que requereix un mínim de logística si el que volem és anar per feina.
Amb la comoditat dels vols "low cost" ens podem plantar a Marrakesh per ben pocs euros . D'aquí combinar el trajecte fins a Zaouia-Ahanesal amb un 4x4 (unes 6h, la meitat sobre pista de terra) i l'últim pas, caminar un parell d'hores per acabar-hi d'arribar (Les mules ens ajudaran a transportar el pes de l'equipatge)

En total haurem fet uns 200km a l'est de Marrakesh per arribar a aquest poblet de 400 habitants situat a gairebé 2000m d'alçada.

Al poble hi trobarem 2 Gîtes on allotjar-nos. Nosaltres varem estar a la del Youssef, a la part alta del poble. Amb ell varem negociar previament via e-mail la recollida a l'aeroport, el 4x4, les mules i l'estada a la seva Gîte amb servei de mitja pensió.

Tot enfilant el camí cap a Taghia un s'adona ja d'inmediat de les possibilitats reals per a l'escalada, parets per tot arreu, orientacions variades, diedres, plaques infinites verticals o lleugerament desplomades,...oceans de roca del millor calcari que puguem imaginar...

És un terreny on gent com Piola, Robert, Brass, Petit, Larcher, Ravier, Thivel, i tants d'altres han deixat el seu segell.

Vistes de Taghia des de les gorges de Les Sources

Però no ens enganyem, l'escalada no serà ni de bon troç l'única activitat que farem, també toca caminar, d'anada i de tornada. Llargues aproximacions i descensos lents i delicats estan a l'ordre del dia. És un terreny de cabres i moltes vegades acabarem fent com elles...

"Equilibris" al barranc de Timghazine

Una de les moltes "ferrates Berebere"

Amb aquest còcktail d'escalar i caminar és fàcil arribar al final de la jornada cansat i afamat.

Esperant l'hora del sopar després d'un bon dia d'escalada

Estudiant la via tot fent un te, la beguda nacional.

Estigueu preparats per afrontar tandes alternes d'un dia cous-cous i l'altre tajin; són les dues especialitats del país. De gana no en passarem però sovint ens vidrà al cap l'imatge d'un bon tall de pernil salat, d'un bon formatge o bé d'un senzill però exquisit pa amb tomàquet. (No és una mala idea portar alguna cosa de casa per aquests moments de "debilitat")

Un bon Tajin per recuperar forces

Un pa típic marroquí ("Aghrum")

S'ha d'anar amb compte amb el tema aigua, doncs s'ha de tractar sempre tan se val el lloc on la agafem. Evitarem així trobar-nos a mitja via amb les típiques"cagaleres" i no saber on ens hem d'amagar...

Una altra dada important a tenir en compte a l'hora d'organitzar les nostres escalades és el factor "meteo". Podem llevar-nos pel matí amb un cel ras d'un blau enlluernador i passar en qüestió de poques hores a tenir un cel amenaçador darrera nostre mentre estem a meitat de via.

Tenint en compte que molts descensos es fan per torrents i canals verticals, podeu imaginar-vos facilment com de complicat pot ser un descens per un embut carregat d'aigua i pedres.


Hem de pensar que juguem en un terreny molt hostil i allunyat i un rescat es pot convertir fàcilment en el pitjor dels malsons.


Però anem al gra, parlem de l'escalada propiament.


Com a tot arreu, de vies en trobarem per a tots els gustos i de tots els colors. De tota manera sempre hi ha aquelles que s'han convertit en "clàssiques", les més repetides, les de millor roca (Si es que això es pot dir a Taghia...), les que atrauen a la majoria, les més difícils o bé les més asssequibles....tan se val,...la qüestió és que hi ha un seguit de noms que haurem de tenir en compte:

"Belle et berebere", "Canyon Apache", "Zebda", "Au nom de la reforme", "Baraka", "Shucram", "L'axe du mal", "Rivieres purpures", "Haben oder sein", "Whisky Berebere", "la rêve d'Aïcha"...


"Baraka", el nom d'una gran via en format melmelada

L6 de "Baraka", ambient garantit...


Una cordada a la clàssica "Au nom de la Reforme"


L'esperó S-W de l'Oujdad. 680m de "Baraka".

Calcari "de llibre" en els llargs de la "Canyon apache"

Roca al més pur estil Taghia a "A boire ou je tue le chien"

Espectacular vista des dels últims llargs de la "Baraka"

En Dani al L1 de "Baraka"

En Javi arribant a R després del tècnic L4 de la "Baraka", 7b, (6b/ A0)

Vista de "les Sources", amb el Taoujdad al fons

Per a tot aquell qui no sigui víctima d'un quadre de fanatisme agut, és força recomanable d'intercalar alguna jornada de descans per deixar recuperar el cos, la ment i naturalment la pell dels dits. Penseu que el calcari de Taghia pot arribara ser un autèntic paper de "lija". Alguna cremeta no estarà de més ...Per contra, la textura única d'aquesta roca vermellosa ens permetrà disfrutar d'adherències inimaginables i ens donarà molta seguretat a l'hora d'afrontar delicats moviments de peus.

Una imatge val més que mil paraules,...


En fí, us deixo que descobriu vosaltres mateixos tots els secrets que s'amaguen en aquest fantàstic racó de món.

Per més info podeu fer una ullada a onaclimb , a la web d'en Remi Thivel i al Desnivel nº248.
També teniu a disposició la recent guia "Taghia, montagnes Berbères" (Gener 2008) d'en Christian Ravier (20eu). Si hi arribeu "a pel" a les Gîtes hi trobareu un bon dossier de consulta amb totes les vies obertes a Taghia així com un llibre de piades.


Bones escalades!!